Ja fa temps que públicament expressava la meva admiració per la colla castellera dels capgrossos de Mataró. Crec que és una colla exemplar en molts aspectes i m'ha agradat la seva solvència a l'hora de fer els castells, des dels més petits als més grans.
El malaurat accident del juliol va ser un cop molt dur per a tot casteller. Però quan veus com han reaccionat després d'aquest fet, com de mica en mica s'han anat recuperant (si és que et pots recuperar d'una cosa així), com han plantejat aquest tram de temporada... realment, és per treure's el barret.
Dimecres passat no vaig poder ser a Vilafranca on van tornar a descarregar un castell de 9 pisos. Ja vaig sentir a parlar de l'emoció d'aquell moment. No va ser fins ahir, al programa del 33, quan vaig poder veure aquest castell, les cares dels castellers, les emocions, abraçades, els seus comentaris. Em vaig emocionar. Quan has portat una colla, poca gent sapcom et queda el cos després d'una caiguda on la gent es fa mal. Per això, valoro encara més el què han fet, el valor que han tingut. No tots ho haurien pogut fer com ells.
Per aquest motiu, des d'aquest humil blog, totes les meves felicitacions i bons desitjos per als capgrossos de Mataró!
