dimecres, 25 d’abril del 2007

JO HI ERA...

El passat divendres ens vam trobar amb la Mariona (i en Montxi de sorpresa), davant les portes del II Congrès sobre l'Educació en el lleure. Es feia a la Casa del Mar, i val a dir, que les butaques de la sala d'actes eren molt còmodes.

No teníem massa clar el què ens anaven a oferir, fins que una ment il·luminada va fer el discurs d'inauguració. Era el nostre honorable conseller d'educació, Ernest Maragall. D'on l'han tret, aquest home? Encara ara no sé què carai va dir... Segurament, ell tampoc ho sap. Va improvitzar el seu discurs, aquell que deu tenir preparat tant si inaugura un congrés d'educació com una subhasta del peix... En resum, força patètic.

Després van començar les ponències: la primera, sobre l'educació en el lleure avui en dia (quines són les seves armes: una mica quins són els seus camps de treball; el personal, el social...) Aquesta prou bé. La segona era sobre la història de l'educació en el lleure a Catalunya (amb un conferenciant que ho llegia tot). I finalment una taula rodona sobre la relació entre escola, família i lleure (molt centrat en les activitats extraescolars típiques i tòpiques).

Fent un breu incís, cal destacar el dinar que vam fer en un bar cutre del paral·lel, amb uns espaguetis i una carn que caminaven sols! Ho vam compensar amb un cafè que quan li vaig preguntar quant costaven, el cambrer em contesta: "Por allí" (assenyalant-me la porta). Així que, evidentment, vam marxar.
El dissabte ens tornàvem a trobar, i és que durava dos dies! La primera ponència va ser sobre una enquesta realitzada a catalunya sobre el lleure dels nens i nenes de Primària. Hi havia força coses interessants, tot i que tampoc hi havia cap sorpresa (tots miren la tv i només un 15% va a esplais). Abans d'esmorzar, en Carles Capdevila (APM...) va fer un petit monòleg molt divertit. Una taula rodona amb les diverses federacions (MCEC, escoltes...) i una conferència sobre l'educació en la ciutadania van ser els dos últims actes.
A la valoració, tant la Mariona com jo vam destacar que s'havia parlat molt del què hi ha ara, però no s'havien plantejat propostes per solucionar els problemes (els joves no volen fer de monitors, i menys de voluntaris; els nens i nenes prefereixen jugar a la Play que amb els amics, etc...)

Però en definitiva, va estar prou bé. I penso que davant els canvis constants que ens estem trobant amb els nens i amb la societat, els què ens dediquem a l'educació en el lleure no ens podem dormir, i anar canviant amb la societat. Això vol dir que hem de revisar allò què fem, innovar i renovar, però sense portar els nens al concert de Rebelde Way!!

dimecres, 4 d’abril del 2007

Històries per a no dormir

Són les 3 de la matinada. A fora, la pluja incessant segueix caient. Tot i portar 24 hores plovent, sembla que els de dalt han oblidat l'aixeta oberta.

A l'habitació tot és silenci. Al pis tot és silenci. A l'edifici tot és silenci. Silenci trencat només per l'aigua que cau al carrer.

Al carrer? De sobte, et despertes sobressaltat. Ei! Qui m'està mullant? Qui ha obert la capota del cotxe? Qi ha tancat el paraigües? No, no pot ser! M'està caient aigua! Ràpidament s'encén el llum i es confirma la crua realitat. Una esquerda que travessa l'habitació està deixant anar aigua just sobre el meu cap. Una inmensa taca d'humitat s'alça sobre nostre amenaçadorament. Aviat, d'on queia un rajolinet, en cauen dos. I és clar, no n'hi ha dos sense tres.

Treu el matalàs, posa les cassoles, posa tovalloles. Però segueix plovent. Haurem d'anar a buscar els flotadors? Pugem al terrat per veure la causa de la desgràcia. I collons! Els veïns de sobre nostre han canviat la terrassa per una piscina! I no ens havien convidat! Clar que si tota aquella aigua acumulada ha de baixar fins la nostra habitació... No sé, no sé...

Despertem els veïns de l'àtic. Un noi amb cara d'adormit i empanat de la vida ens rep. Què et semblaria obrir bé la canonada que fa baixar l'aigua? Dit i fet. Des del moment que desapareix la piscina del terrat, l'aigua deixa de caure al nostre pis. Tres hores després ens disposem de nou a dormir una estona. Un al sofà, l'altre al llit de l'habitació del fons.

I què ens esperava l'endemà? Asseguradores, pèrits, president de la comunitat de veïns, el propietari del pis de dalt. I A SOBRE SEGUEIX PLOVENT!!!

Ara a esperar que s'assequi la taca per poder arreglar el sostre, i sobretot el terrat dels de dalt, per a què no es torni a repetir.

I així va ser la nit de dilluns a dimarts. Avui hem dormit de nou a l'habitació, però... fins quan?