dilluns, 28 de maig del 2007

Hi pensaran o faran com sempre?

Ja han passat unes noves eleccions. Però... déu n'hi do com han anat! L'abstenció cada vegada més gran, el retrocés d'Esquerra entre d'altres, l'augment alarmant de "Plataforma per Catalunya"...

Em fan gràcia els polítics quan cada vegada que hi ha eleccions i es donen les dades de l'abstenció diuen "Hem de reflexionar perquè passa... bla bla bla... bla bla bla...) Sempre diuen el mateix! I si enlloc de repetir-se se n'adonen d'una vegada que la gent està farta d'ells i els seus numerets? Tant els costa admetre-ho? Per una banda es pregunten per què la gent no vota, i just a continuació es barallen que si jo tinc més regidors, que si jo més vots, que si tens Ripoll, que si em prens Gratallops... Són aquestes xorrades el què fa que la gent es cansi d'ells, no pas de la política!

Ahir no vaig votar Esquerra Republicana de Catalunya. M'han decebut. Em pensava que eren els que tenien un perfil més semblant al meu, però noi, des de que estan al govern, com va dir la Mònica Terribas, ni republicana, ni Catalunya. Jo estic disposat a votar-los, però la feina és seva de demostrar-me que defensen Catalunya, els catalans i que no permeten ni mig atac contra el país, ni acaten les ordres d'Espanya.

I evidentment, em preocupa l'augment de partits racistes com "Plataforma..." Pugen aquests, i després en pujaran d'altres encara més nazis. Mentre els polítics de debò s'estan barallant, l'enemic segueix creixent. Aneu badant!

dimarts, 22 de maig del 2007

CANSAMENT 2 - ORGULL 1

Qui va guanyar per golejada, van ser les agulletes. Aquesta seria una de les conclusions de la gesta (complerta o a mitges) del passat cap de setmana.
I és que, a l'arribar a Rius i Taulet, i veure tota aquella gent hiper-preparada, ja vaig preveure que no anava massa bé. Però què hi farem! Cap amunt! Simplement aniré marcant els moments més significatius de la marxa:

- La sortida de Barcelona, entre les temptacions d'agafar el metro i la pluja que ja em va deixar remullat fins l'endemà (s'entén que després de l'aigua va venir la suor)

- El primer control i primer avituallament, quan tots pensàvem "que divertit que és tot això..."

- De seguida comença aquella pujada després del Baixador de Vallvidrera. Aquella ja em va tocar els nassos.

- Els controls fantasmes, que hi havien de ser i no hi eren...

- Els refotuts "gossos bordadors" que deia el full, però que en realitat eren una colla de "castratis".

- El repòs del sopar: i quin caldet més bo!

- Castellbisbal. Què dir de Castellbisbal? Podríem buscar una casa de colònies per allà, o fer-hi una excursió amb els nens...

- La germana de la Fresca que se'm va posar al mig del camí. Parlant de la Fresca, al final ens la vam tirar?

- Degut als remordiments de la trepitjada de la granota, vinga esquivar cargols...

- La tossuderia en no treure'm les xiruques i els mitjons, no fos cas que em trobés sorpreses com la Clara i la Meri.

-El control "políticament incorrecte" on ens fan una foto i em deixen fora!

- I a partir d'aquí, la primera i lenta agonia d'arribar a Ullastrell, amb aquella corba tan... especial. A qui se'ls ocorreix posar el control al final d'unes escales????

- La trista separació amb les tres intrèpides.

- La segona i lenta agonia per arribar al Coll d'Olesa. Al principi encara prou bé, però a partir de la riera, el dolor va començar a fer-se permanent. La carretera que no arribava mai.

- La trista separació, via mòbil, amb els dos intrèpids que seguien la caminada.

- L'emotiu retrobament amb la Clara, la Meri i la Mariona al cremallera.

- L'encara més emotiu retrobament amb l'Alba i el Magí, que van deixar Món Jove en una bona posició.

- De la tornada poca cosa... son, un quillaco que volia baixar unes escales depressa i un servidor li impedia, uns guiris que no sabien per quina porta del cremallera havien de sortir, l'arribada a Plaça Espanya, amb aquella velocitat...


I ara et preguntes.... valia la pena? És clar que sí! Per què? Per què ha de ser? Per la companyia! Visca nosaltres!

divendres, 11 de maig del 2007

Patètics, prepotents, galipàndries...


... desastrosos, impresentables, cabrons, fatxendes, pesseteros, desgraciats, calamitosos, impotents, nefastos, pèrfids, infames, detestables, vils, execrables, inútils, merdosos, indesitjables, penosos, insensibles, inhumans, pixamandúrries, repugnants, fastigosos, repulsius... la mare que els va parir!