divendres, 29 de juny del 2007

CARTA ALS MONIS

Benvolgut/uda

Demà marxes de colònies.

T’esperen nou dies envoltat de nens i nenes amb ganes de passar-s’ho d’allò més bé, nou dies estressdíssims, de dormir poc, de cansar-se molt i molt, de quedar-se afònic de tant demanar silenci, de moments d’incertesa... I saps una cosa? T’envejo.
T’envejo perquè també són nou dies d’una vivència extraordinària, nou dies de rialles, de compartir-ho tot amb altres que són com tu, de moments inoblidables...

Després de 7 estius fent colònies Món Jove, aquest any faig “campana”. Cert que vindré a veure-us (em deslligareu, oi?) però clar, no és pas el mateix. Ara bé, estic content perquè les colònies estan en molt bones mans, les teves. Formes part d’un equip de monitors molt bo, amb un potencial increible; segurament no en sou del tot conscients d’això. Però t’ho dic de debò.

Però saber que sou un bon equip no t’ha de fer relaxar, ni molt menys. Gaudeix de les colònies al màxim, i fes-les gaudir als nens i nenes que estaran amb tu. Ells són el motiu pel qual fem el què fem. Estima’ls amb força (fins i tot a aquell que és un pesat...); ensenya-li tot el què puguis (cada paraula que dius, cada cosa que fas, cada moment de la colònia és un moment educatiu per a ells); sigues un company generós (si portes poc temps, aporta l’energia del qui comença i deixa’t aconsellar; si ets dels veterans, sigues model pels nous i ajuda’ls sempre).

I no em vull allargar massa més, que segur que encara has de fer la motxilla. Només desitjar-te unes bones colònies i fes que aquests dies siguin per a molts nens i nenes el millor de l’estiu.

Una abraçada,
Carles

dimarts, 19 de juny del 2007

Estic en ratxa!

Últimament estic de sort. Els déus s'han aliat per a donar-me un final de curs digne de desesperar al més pacient.

No sé quina va ser la primera. Potser tot va començar aquell divendres, en que un guàrdia urbà que no tenia altra feina que tocar els collons, va decidir posar una multa a una pobra moto aparcada davant de l'escola, allà on no molesta a ningú.

Podríem considerar els últims partits del Barça com a continuadors de la ratxa, però aquest seria un tema que abarca molta més gent. Sí que és veritat, però, i que voldria remarcar, que la remuntada del Madrid va coincidir amb l'arribada d'un grup intrèpid a cal Roquetes. Coincidència? Gafes?

PAM! Això ha estat el microones que s'ha suicidat.

I avui? Què dir del dia d'avui? Quan agafes la moto per anar a treballar (penúltim dia amb nens) i t'adones que alguna cosa no rutlla. És clar! Com que la roda del darrere està més petada que les bullofes de la Meri! I apa, baixa a l'escola amb metro (fes tard), canvia la roda... Bé, un pal... Només espero que aquesta ratxa acabi ara mateix...

diumenge, 10 de juny del 2007

FINALMENT HE CAIGUT

Ja en sóc un més.
Ja sóc com la gran majoria.
He perdut el fet diferencial.
Ja no puc defensar els meus principis.

Sí, ja tinc internet a casa.