Quin caliu...

Evidentment aquest "quin caliu" té un doble sentit.

Per una banda, el restaurant que rep aquest nom, que serà recordat com "el restaurant croqueter", "el restaurant gore" (per la sang que deixava anar la carn), "el restaurant tortuga"...

Però local apart, el caliu més important va ser el què vam crear entre tots. Vam trobar a faltar gent, però els què hi érem cec que ens ho vam passar força bé. Tornar a veure vells amics i amigues, recordar antics temps colonierus... i també fer sentir als nous que pertanyen a alguna cosa important.

Ara em saben greu algunes coses; crec que el brindis va anar dedicat a qui havia d'anar dedicat, a tots els monitors que hem/han fet possible aquests deu anys, però ara penso que podria haver dit moltes més coses... I també em sap greu no haver fet una foto conjunta, una altra amb els ex, etc... Paga la inexperiència d'aquests sopars (clar que tampoc es fan deu anys cada dia)...

Però bé, ara ja està fet... Així que a seguir gaudint del desè aniversari!!!!

FA PUDOR

Ja fa força dies, que el carrer Gran de Gràcia fa pudor. No sé si us hi haureu fixat, però vas caminant, o en moto, i de sobte t'arriba una bafarada de merda molt forta.

No sé perquè, no sé a què és degut. He el·laborat tres raons que expliquin aquest fenomen tan desagradable:

MOTIU 1: ELS CAVALLS DE SANT MEDIR

Aquest any potser han alimentat els cavalls amb menjar radioactiupudent, de manera que quan feien caca pel carrer, aquestes restes radioactives impregnaven l'asfalt i fan perdurar la pudor.

MOTIU 2: LA SEQUERA

El clavagueram de Gràcia està sec, no passa aigua. D'aquesta manera, la merda no circula i fa que estigui allà podrint-se.

MOTIU 3: ELS ESPANYOLS

També podria ser que els espanyols s'haguessin posat d'acord en tirar-se els pets de cul a Catalunya, de manera que això també explicaria les pudors.

Us convido a tots i a totes a què expliqueu als "comentaris" altres motius que expliquin aquest fet tan poc agraciat.

No us explicaré el final

No és pas la meva intenció explicar el final de la saga del "Harry Potter" a tots i totes què no l'heu llegit (i ho volgueu fer). Més aviat volia constatar la meva perplexitat davant aquest fenomen al qual finalment també he sucumbit.

Quan van sortir els primers llibres i va començar la febre, em vaig mostrar força anti-Harry Pottings. Veia una campanya de màrketing molt bèstia per tal d'enredar a la màxima gent que pogués. Però clar, molts nens i nenes que no llegien, i els que sí ho feien, s'animaven amb aquests llibres. Tenia una mica de doble opinió.

També és veritat que va coincidir amb el resorgir del "Senyor dels anells" i va semblar que era l'un contra l'altre, i evidentment, jo sóc "tolkienà" de cap a peus.

Després van començar a sortir les pel·lícules. Les vaig començar a veure per la tele, o llogades al videoclub. Però l'última, ja vaig pagar l'entrada del cinema i hi vaig anar. Va ser llavors que el cuquet em va picar, i em vaig proposar de llegir els llibres.

Així que per les vacances d'estiu, vaig llegir el primer, el segon (els més fluixos), el tercer, el quart, el cinquè... fins que per Nadal vaig acabar el sisè. Ja estava enganxat. Ja mirava per internet quan estrenarien la pel·lícula, i esperava el dia de la venda de l'últim llibre.

Quan vaig comprar els dos llibres pel sorteig de l'excursió dels 10 anys, vaig comprar-ne un altre. I au, a llegir... a saber com acabava la història...

Ara, a esperar les dues pel·lícules que queden i a llegir altres llibres... (per cert, la Luna és la millor!)

FREE TIBET

Algunes imatges de la concentració d'avui davant el consulat xinès.
Fora Xina del Tibet!

El català de l'any? Ai, uix!!!

Catalans del món!

Unim-nos tots per a evitar un altre de les innombrables estupideses

que caracteritzen el nostre caràcter!!!!

Des de fa un temps es celebra aquest acte anomenat "El català de l'any". Aquests dies es troba en la seva fase final, amb cinc finalistes, els quals actualment s'estan votant fins a què en quedin tres.

Mireu-se'ls bé. Hi veieu alguna cosa estranya? En Bojan? La Carme? L'Isidre? En Pasqual? Collons! Què hi fot en Tamudo aquí?
La veritat, preferiria que l'anomenat català de l'any, com a mínim, parlés la llengua del país... Ja no li demano que balli sardanes, begui en porró i reciti les 41 comarques de nord a sud; però, home, que parli català!!! Que ja tenim prou amb un president andalús que "habla el catalanu".
Així que si no us fa res, podeu entrar a http://www.cataladelany.cat/ i votar per algun dels altres.
Personalment, m'agradaria que guanyés l'Isidre Esteve.

UNES ELECCIONS MÉS

Ja està. Ja s'han fet les eleccions espanyoles a les què com a colònia (com Ceuta i Melilla) estem encara cridats a participar. I al final vaig anar a votar. Ni jo mateix sabia què faria... I no en blanc, no... Vaig tornar a votar aquell partit polític que votava abans que em cansés de veure com no feien res. Em vaig dir: "Va, tornem-hi..."

Però molts com jo no ho van fer; i ja ho sabeu, Esquerra ha passat de 8 a 3 (i encara gràcies). Ara en Puigcercós ha deixat el govern per tal de reconduir la situació. A veure si és veritat!

Que es concentrin a on sí han d'aconseguir tirar endavant, que és a Catalunya i no a Espanya. Necessitem un partit polític que lideri la voluntat independentista del país. Però la voluntat de veritat, no la de paraules llençades al vent, la de quedar bé. Esquerra ha d'assumir el paper que li toca i encendre de nou l'esperança de molts catalans que volem ser alguna cosa més que els pallassos oficials de l'estat espanyol. Ho desitjo de veritat. Que siguin llestos, que entenguin què volem d'ells i què treballin de debò per deslliurar-nos de l'estat que ens acull de manera tan agraïda.