dilluns, 27 d’octubre del 2008

ITV

Feia ben bé un mes que no agafava la moto. Allà estava ella, aparcada, sola, omplint-se de merda i pols... Però avui l'he arrencat de nou. He tornat a sentir aquell motoret que tantes alegries i tantes desgràcies m'ha fet viure.
No havien passat ni dos minuts, que una bonica parella de la Guàrdia Urbana em fan aquell senyal típic: "Venga para aquí".
Pel meu cap han passat tot de pensaments (ho tinc tot, seguro pagat, llums en funcionament, retrovisors... em sembla que està tot correcte)
Llavors em deixa anar una fatídica pregunta tot movent el cap com si busqués alguna cosa: "Dónde está la pegatina de la ITV?"

Merda!!!!! Ja m'han enganxat! Jo contesto un "no sé de què em parla". Em demana els papers. Jo li dono la carpeta ronyosa on tinc els papers allà tots enganxats des del primer dia; és que mai m'havien parat!! L'"urbano" en treu un, se'l mira i deixa anar un "Pero si no la pasas desde el año 2000". Jo li volia dir: "És que no he tingut temps", però m'ha semblat que no era adient.
Total que m'ha començat a demanar de tot, i m'han fet bufar!!!! Resultat 0'0, és clar; el Nescafè no porta alcohol...

I au, els he dit adéu amb una denúncia i una multa de 150 euros (100 por pronto pago) i l'amenaça de tres setmanes per passar la ITV dels nassos...
M'encanten els dilluns!!!!!

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Ventdelplà té un problema amb l'ensenyament

Cada dilluns i diamrts al vespre m'entra una gran preocupació. Ventdelplà és una série amb bons nivells d'audiència; allò que en diuen un "drama coral".
Però el que sí que és un drama és com presenten els professionals de l'educació.
Analitzem-ho:
Les dues mestres actuals de l'escola. Per una banda, la més antiga (Roser?) una desequilibrada que va deixar-se influenciar per una secta. Apa que jo deixaria els nens amb ella... I la que hi ha ara (???), una altra tarada que ves a saber quina en porta de cap. Què curiós... no deixen que el seu fill visqui amb ella, però la deixen donar classes.
És que no poden sortir mestres normals? Ja prou defenestrada està la nostra professió per a què la tractin així!!!
Que què? Que hi ha hagut mestres normals? L'Esther? Sí home! Treballava en un bar, i un dia diu "Em faig mestra perquè m'agraden els nens". Au va! Com si fos una guarderia, això... Que estem per educar!
I els mestres? En van passar dos molt fugaçment: Víctor el triunfito, i un altre amb unes pintes... És clar: educació física i música. Es veu que s'ha de ser grenyut i mig hippy. Però segurament el millor va ser veure el Ramiro de professor de futbol extraescolar...
Res tu... que els mestres som com els catalans; si no ens defensem nosaltres mateixos, no ho farà ningú .

diumenge, 19 d’octubre del 2008

U...U...OLEGUER!!!

Aquest cap de setmana, l'Oleguer ha fet el seu primer gol amb el seu nou equip, l'Ajax d'Amsterdam. Sap greu tenir lluny de casa un català com l'Oleguer, però segur que allà a Holanda està ensenyant a tothom la diferència entre "nosaltres" i "ells". Me n'alegro per ell, i que li vagin molt bé les coses!!

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Xirinacs al Palau

Ahir dilluns va tenir lloc al Palau de la Música Catalana un acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs.
Va ser un acte prou interessant, recordant la seva figura i el què va representar. Molts dels parlaments no miraven només el passat, sinó que fent referència al present, intentaven endevinar el futur. Aquests parlaments, alguns més encesos que d'altres provocaven els aplaudiments dels assistents a l'acte. Frases com les d'en Josep Guia ("els que són espanyols ho són perquè no poden ser altra cosa") o d'en Toni Albà ("els donarem la independència" referint-se a Espanya) feien també somriure un Palau ple fns la bandera.
Han sortit ja veus crítiques contra l'acte; algunes potser d'encertades, altres no tant; però són veus que demostren el què ja fa temps que sabem. I és que si no ens unim TOTS, la nostra realitat serà cada vegada més crua. I el futur tan esperat, una utopia cada vegada més llunyana.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

MITJONS DE TRANSPORT

En aquesta vida et pots moure de moltes maneres... Indiscutiblement la més sana és fer anar els peus; però és clar, caminant no s'arriba a tot arreu (fins a Olesa de Montserrat sí).
- La bici: l'estàtica per casa... BIEEEN! per anar d'excursió... BIEEEN! (tot i que poca estona, perquè si no, ja sabem què li passa al cul). I prou bicis, que per Barcelona n'hi ha massa... Ciclistes al Velòdrom!
- El metro: ohhh, el metro... Ja fa una setmana que arriba fins la muntanya (avui us poso unes quantes fotos més)... i és que se'm cau la baba!!!
- La moto: reconec que quan la súpervespa ens va deixar tirats a mig agost, em van venir unes ganes boges de llençar-la al contenidor (de reciclatge, Mariona, de reciclatge). Però un cop arreglada, s'està aparcada davant de casa esperant temps millors.
- El cotxe: Per ara, amic de conveniència; copilot o passatger.. però, ep! Apunteu-vos la data: dijous 30 d'octubre... faré el primer examen pràctic (ja veurem quants n'hauré de fer...) El profe diu que si no la cago, aprovo. Evident, no?

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Cap de setmana

Cap de setmana intens el del 4 i 5 d'octubre.
Dissabte va tenir lloc la posada en escena de l'esperadíssima estació de metro de Roquetes. La vam estrenar sense pensar-nos-ho dues vegades. És molt i molt gran. Apart de la comoditat que ens suposarà a partir d'ara, destaquen els ascensors que baixen (o pugen) 60 metres en pocs segons. Quan arrenca tens aquella sensació a l'estómac tan agradable que recorda una mica Port Aventura...

I diumenge... cap a Tarragona!! Dos anys després, tornàvem al concurs de castells: la colla dels Castellers de la Vila de Gràcia i la colla de la pinya MJ. Com algun altre casteller ja fa referència, caldrà començar a pensar en l'existència de la maledicció de Tarragona, on no hi ha manera de descarregar el 4 de 8 el tinguis bé o malament. Haurem d'esperar dos anys més a veure si la trenquem. Molt bé la colla de la pinya, tant en la seva missió d'ajudar la colla com la de propaganda subliminal de MJ (si no, que li preguntin al encarregat de fer anar la càmera que ens passava per sobre). Ep! Dimarts... primer APM amb possibilitats!

dijous, 2 d’octubre del 2008

VES-HI


Tant se val si has llegit el llibre com si no...
Tant se val si vas al cinema una vegada cada tres mesos i no tens clar si aquesta s'ho val...
Tant se val que no t'agradin aquest tipus de pel·lícules...
Tant se val si el cinema és car...
Si tens ocasió... ves a veure "El nen amb el pijama de ratlles".