Quins temps aquells...

Aquest dimecres vaig anar al Camp Nou. Vaig aconseguir un carnet i no m'ho vaig pensar dues vegades: una semifinal, contra el València... Vinga va! Abriguem-nos força i cap allà!
No parlaré pas del partit. Ja sabem com va anar... sant Xavi miraculós i sant Eto'o de la mà invisible... Tant és, d'aquí unes setmanes, els guanyarem a Mestalla i anirem a la final de Madrid.
La qüestió és que una vegada allà, al Camp, animant l'equip, etc... vaig recordar els vells temps. aquells anys què anava a futbol cada setmana, fos dissabte, diumenge, dimecres.. fes sol o plogués... juguéssim contra el Madrid o contra l'Albacete... Que pocs partits em perdia. Vaig tenir la sort d'enganxar l'època del dream team; guanyant aquelles lligues a l'últim minut... i és clar, Wembley. La primera copa d'Europa (per sort ja no diem l'única).
Dimecres em vaig sentir bé. Suposo que és com anar en bici; una vegada hi tornes, ja saps què has de fer, cantar, etc...
La foto és del 20 de maig del 1992, estadi de Wembley, abans de començar. Potser algun dia poso una foto de quan va acabar. I sí, sóc jo... 19 anyets...

JA NOMÉS EN QUEDEN SET!!!

Tant de temps parlant dels 10 anys de Món Jove, i al final ja hi estem ficats de ple.

10 anys, 10 activitats... Fa una setmana vam fer la tercera. Després de la festa d'inici (quins inflables...), i de la marató (a les portes dels 1000€), li tocava el torn a l'excursió.

Semblava que no ens en sortiríem:

- Uns a les 8 a Horta

- Els altres a Sant Cugat

- Uns caminen

- Els altres caminen... i carregats!

- La gent que arriba... el llibret, la xapa, els adhesius, samarreta, aquarius... aaaah!

Tantes coses i coses que havien d'encaixar com si fos un grandiós puzzle.

I el resultat? Tots el coneixeu... Esà clar que ho fem perquè volem, però aquesta vegada, cal dir que es felicitacions rebudes per part de la gent que va participar: alguns de viva veu, i altres per mail... són d'agrair. A mi, personalment, m'han donat forces per tot el què encara ha de venir.

I és que encara queden 7 actes més (sense comptar convis, colònies, i les històries personals de cadascú...)

Ens en sortirem?

Pos mira... crec que sí!

I per què n'estic segur?

Per això que ve ara...

Mireu, mireu:

Comença l'ofensiva

Ja ha començat.

Tenia dubtes de quan començaria la nostra estimadíssima Guàrdia Urbana a posar multes a les motos aparcades a la vorera del carrer Gran. Amb aquest pàrqing tan bonic que han fet per a bicicletes i motos... com se'ns ocorre aparcar a la vorera!!!!

Jo la meva moto no la puc deixar allà. És una moto alegre, que li agrada molt jugar amb altres motos, i parlar, saltar a corda...

En aquell pàrking se sentiria sola, abandonada. No li puc fer això. Agafaria una depressió molt gran si es troba en un espai gran i buit.

Evidentment, tampoc la deixaré, perquè em surt igual de car abonar-m'hi com arriscar-me a 4 multes mensuals. Una vegada més, el nostre ajuntament, l'ha encertat!

CHIM CHIMENEY...

No em barrufa el carnestoltes!

És un dels dies més cansats de l'any. Què dic, dia? És una de les setmanes més cansades de l'any, perquè des de dilluns que estem embolicats (pregó, decorar el passadís, preparar activitats, pensar la disfressa, la desfilada...)

Què fa que al 99% dels mestres odïin aquesta festa i que el 99% dels nens i nenes estiguin exultants? Bé, de res serveix queixar-me... D'aquí un any hi tornarem...