Aquest any tampoc

Finalment no va poder ser. Un any més, el Barça es queda sense títols. Ahir mirava la semifinal mig esperançat per passar i mig realista pel què podia passar.

Quan va acaba el partit em vaig quedar uns minuts amb la ment en blanc, però de seguida vaig iniciar una teràpia de xoc (zàpping entre Ventdelplà i l'OT que no és el de la Meri).

Això sí, també van ajudar i ajuden les paraules d'un català que viu a Austràlia, que va escriure una carta al diari el dissabte passat. Deia que si al final ens eliminàvem, que penséssim bé en enfadar-nos, entristir-nos, etc... perquè hi ha coses al món, desgràcies i injustícies molt més importants per les quals enfadar-nos o entristir-nos. Renoi, té raó!

I DIMARTS QUE VE...

No tenia molt bon record de l'últim partit de Champions que vam jugar un dia de Sant Jordi. Va ser contra el Madrid, i ens van eliminar. Així que quan anava ahir cap al Camp Nou, ho feia amb una barreja de ganes de guanyar i por descomunal.

Els voltants del camp eren plens d'anglesos tots cantant i cridant ( i bevent, és clar). Ai, ai, ai... Comença el partit i... patapam!!! Penal en contra. Baixa Sant Jordi i l'envia al pal amb un cop de llança. A partir d'aquí, la resta del partit, controlant, tenint ocasions, patint quan ells s'acostaven...

El resultat? Podria ser millor, sens dubte! Però també hem de valorar que no ens van fer ni un gol. Ara caldrà esperar a dimarts que ve, el partit de tornada... nervis en cantidubi... ungles postisses quan hagi acabat amb les meves... i encomanar-nos a tots els sants, a veure si ens donen un cop de mà.

Per cert, cal reconéixer que un dels meus dubtes d'ahir, que era com actuaria l'afició, em va sorprendre moltíssim. Després de dues setmanes criticant i traient mocadors, ahir es van comportar, i de quina manera! Van animar durant tot el partit, va ser increible! Aquesta vegada, sí que es mereixen un deu!

Gimcana feta!!!

Avui hem arribat a l'equador dels actes del desè aniversari de M J. Ho hem fet amb la gimcana.
Podem estar molt contents de com ha anat. Més de 100 participants, tots força motivats (pares i mares inclosos)... Tot i que el temps ens ha anat migmig. No ens ha fastiguejat la gimcana, però el dinar ens ha quedat més deslluït al ser dins el menjador.
El dia ha tingut un començament esguerrat: Plantaciones tancat i esmorzar en un bar que tenien una rata-gos de mascota. L'ombra de la gent del bàsquet de l'escola també ha planat sobre nostre; algunes baixes, però no massa.
I comença la gimcana! Els grups es llencen a fer les proves tan motivats, que abans d'arribar a les 12 ja en teníem algun que només li faltaven dues proves; interessants alguns comentaris papístics: "aneu a la merda", "tenim esperit de gomet", "joder"...; cares pintades, culs movent-se, ganyotes, boques plenes de magdalenes, mullena, peus lligats, acrobàcies amb la pilota... Total, que ja sabem d'on surt aquest caràcter tan competitiu dels nens i nenes.

Pica-pica al gimnàs, lliurament de premis (pobre el què no és del Barça), dinar (amb una correguda al "Paqui" a buscar més beguda!), i a jugar a bàsquet i futbol. Un bon partit que caba 4 a 3 (més o menys).

Doncs res, ara toca descansar i sant tornem-hi!!

LA RUCA' 08

Cada vegada queda menys per acabar el curs escolar, i aquesta setmana hem passat les convivències!

Tres dies a La Ruca, casa clàssica de convivències, i amb 97 éssers d'entre 8 i 10 anys. Tot i l'amenaça de pluja, hem gaudit de totes les possibles climatologies: sol, núvol, pluja, vent, fred... Però hem fet totes les activitats i ha anat força bé.

A destacar el licor de piruleta que va portar el Jordi... no hauríem de descartar fer el capità Paff amb aquest beuratge...

Per cert, vam tenir doble arc de Sant Martí (com el de La Sala 2002)