I JA EN VAN 100!

I amb el d'avui ja van 100 escrits en el blog!!!!

Qui ho havia de dir... El vaig engegar a finals d'octubre del 2006. És a dir, que fa dos anys i un mes que està en funcionament. A principi, ho veia com un "divertimento", i ara... també!

També cal afegir el canvi exponencial en la quantitat d'escrits fets des del moment en què vaig disposar d'internet a casa (i sense espatllar-se, és clar...)
26 escrits abans de la normalitat internetina (octubre 2006-novembre 2007)
74 escrits des de llavors (novembre 2007-novembre 2008)

I per acabar de celebrar aquest centenari (com ja sabeu, sóc persona que m'agrada celebrar aquestes coses; sempre estic buscant si fa deu anys d'això, 50 dies d'allò...), desglosso els diferents temes que he tractat:

23 escrits sobre Món Jove o el Món Intrèpid
22 escrits sobre fets puntuals de la vida (com per exemple la moto, el metro, viatges...)
15 escrits sobre Catalunya i el seu auto-odi i/o agenollament vers els col·legues de l'estat del costat
15 escrits sobre queixes diverses (ciclistes...)
10 escrits sobre els castells i és clar, els Castellers de la Vila de Gràcia
6 escrits sobre el Barça (per cert, aquest any sí!!!)
5 escrits sobre espectacles (cinema, teatre, concerts...)
4 escrits sobre l'escola (amb molta cura, evidentment...)

Espero que la lectura de tots ells us hagin semblat bé. Si no... què hi farem!
Ens llegim al 101!!!

Neu

Neva a Roquetes.
De fet, va nevar ahir; però jo vaig tard amb aquestes comunicacions. La mateixa lentitud de reflexes que ha fet que no tingui cap video ni foto de l'esdeveniment. Encara no tinc aquesta capacitat de reacció.
La qüestió és que de cop i volta vaig sentir que plovia molt fort. El soroll era massa fort i anormal. Vaig sortir al balcó i em vaig adonar que estava pedregant d'una manera bàrbara. Per uns segons vaig dubtar si posava la mà o no. A veure si els pedruscos me la foradaven. Finalment ho vaig fer i... oh, sorpresa!!! No em va caure una pedra a la mà... Era neu!!!! Em va agafar tal fred, que enlloc de gaudir del moment, vaig tornar a entrar a casa i vaig engegar l'estufa. Això sí... mirant el sostre...

FI DE LA TEMPORADA 2008

Amb el sopar de dissabte es va tancar definitivament la temporada 2008 dels CVG. Un dels moments més esperats d'aquest sopar és el passi del video de la colla. Per als què no n'hagueu vist mai cap, dir-vos que és molt currat. Si teniu una estoneta, mireu-vos-ho. Us en faig una mostra.



Ho haveu vist??? I ara un amb la canalla.

El 3 per sota

S'ha acabat la temporada de castells. I ja en van... pfff, necessito més dits que els que tinc a les dues mans!!!!
Aquesta temporada ha tingut grans moments, com totes (cada 4 de 8 és un gran moment); moments no tan grans (passapalabra); moments de nervis (saber si aniríem o no a concurs...); i molts d'altres.
Però descarregar el 3 de 7 per sota mereix una menció especial. Aquest castell té una relació d'amor-odi amb la nostra colla. Més odi que amor, no ho negarem... I és que amb el de diumenge passat, només n'hem descarregat tres en tota la història. Hem tingut molts castanyots amb aquest castell, assajant i a plaça. No s'intentava des del maig del 2004, i no es descarregava des del novembre del 2002!!!!
Només els que portem molts anys rebent els cops d'aquest castell sabem de l'alegria al descarregar-lo.
I apa, ara vacances castelleres fins l'any que ve... A descansar, i a seguir somiant amb el nostre repte pendent: el 3 de 8.

PER MOLTS ANYS!!!

Que en feia de dies que no actualitzava el blog...! Però és que tots els meus sentits estaven posats en la cloenda del desè aniversari.
Feia un any estàvem tots súper-nerviosos amb el seu començament (aquells inflables, aquell fred, aquelles 400 persones...) I ja ha passat, ja s'ha acabat. Quin any!
Realment, cal dir que ens havíem plantejat molts actes, i d'una envergadura molt gran. Però ens n'hem sortit, i, ara que tornen les antigues notes, amb un excel·lent!
Hem treballat de valent, i crec que ens hem de sentir orgullosos de la feina feta. Qui ho diria, fa deu anys, fins on hem arribat, el volum de gent que movem, etc...

Ara, va haver-hi un moment crític. Quan, davant de tots els pares i nens, va i em poseu allà de protagonista... Gràcies pel detall, el "minijo" que en dieu alguns. Ùs ho agraeixo molt, de veritat (així com el Passaparaula i els comentaris pre-mortem, jejeje). Però que quedi constància que sol tampoc es fan les coses, i si no fos perquè darrere meu hi ha un grup de persones COLLONUT, aquests deu anys,i els que vénen, tampoc serien possibles. GRÀCIES A TOTS!

Perill a la carretera!!!!

Ja està fet! Contra tot pronòstic... lluitant contra la història... contra els nervis... contra la pluja... en dos mesos, trenta pràctiques, un examen i... un carnet de conduir!!!!


El dia s'aixecava com tota la setmana: gris i plujós. Em vaig dirigir cap a l'autoescola on m'esperava el profe amb l'altra persona que s'examinava; una senyora de 65 anys que porta 130 pràctiques, 5 exàmens i 6.000 euros gastats (uffff!)
Per anar cap a Pedralbes, porto jo el cotxe. El trajecte m'ajuda a calmar els nervis una mica, ja que estava com una moto...
Quan arribem allà, la cosa va tard. Ens hem d'esperar una mica més de mitja hora.
Notícia: ens ha tocat d'examinadora l'Anna Maria. Es veu que té molt mala fama, li agrada suspendre. Però... oh, sorpresa!!!! Es jubila la setmana que ve i està de molt bon humor. Jo penso cap a dins: "Tindré aquesta sort? No pot ser..."
Li toca a la senyora, però els 20 minuts d'examen es convertexen en 5. Un "gire a la derecha" que ella ho converteix en "izquierda", un "cediu el pas" que no segueix i un avançament perillós a una furgona militar són suficients per fer-la tornar abans d'hora.
Així que arriba el meu torn. Signo el paper, i allà on ha d'haver la C de Capellades, faig incomprensiblement una S. Comencem bé. Arrenquem. Davant, un altre cotxe examinant-se que intenta aparcar. Jo l'hauria d'avançar, però em quedo esperant. Es fa un silenci tens. Finalment tiro endavant, i el meu examen es converteix en tornar la senyora a la seu de trànsit a Sants.
L'Anna Maria té pressa, així que agafem l'avinguda Pedralbes, girem a la Diagonal pel carril central, agafem Numància i arribem a Sants.
"Párame por aquí, que me bajo" i així ho faig. La senyora baixa, adéu, adéu i s'acabó! El profe que em mira i em diu: "Quin regal que t'han fet!!"
Així que ja està, tu... ja tinc el carnet de cotxe, però vigileu, que la normativa diu que degut al carnet de moto, no he de dur la "L". Ai, ai, ai...