Vet aquí un blog que parla una mica de tot i de res, en un món de bojos que avança cap a no se sap on a una velocitat de sinistre total.
dijous, 29 de gener del 2009
SEMIFINALS
Ja som a semifinals de la copa del titot.
Ja té nassos que anant 3 a 0, haguem patit una mica al final. Però només vull fer un apunt. Veient com ha jugat l'Espanyol, li desitjo un feliç viatge a segona divisió. Perquè només juguen motivats contra nosaltres, mentre que a la lliga fan pena! Així que apa, pericos, que us vagi bé! Un camp ben bonic que tindreu, per jugar a segona contra el Múrcia, Córdoba, Castelló...
Etiquetes de comentaris:
Barça
dimecres, 28 de gener del 2009
El jutge m'espera
Alguns recordareu que el passat novembre un cotxe es va emportar per davant un grup de motos ben aparcades, la meva entre elles...
Posada la denúncia, la meva companyia d'assegurances diu que ni Guàrdia Urbana ni Mossos tenen atestat de l'incident...
La reparació de més de 600 euros és totalment inviable si la companyia no paga. La meva moto me l'estimo molt, però no fins a aquest punt...
Aparcada des de fa dos mesos al carrer, ja li han fotut els dos retrovisors...
I què em va arribar divendres???? Sí, sí, el dia que vaig veure sortir el sol des de Torre Baró...
UNA CITACIÓ JUDICIAL!!!!
Dimecres que ve, he d'anar als jutjats amb el pressupost de la reparació. Espero que no em confonguin amb l'animal que va provocar la destrossa... Sóc una víctima!!! També espero que el jutge no necessiti traductor per entendre'm i que em deixi expressar en la meva llengua. Jo ho penso fer... Espero que no em tanquin per "desacato al tribunal"...
Posada la denúncia, la meva companyia d'assegurances diu que ni Guàrdia Urbana ni Mossos tenen atestat de l'incident...
La reparació de més de 600 euros és totalment inviable si la companyia no paga. La meva moto me l'estimo molt, però no fins a aquest punt...
Aparcada des de fa dos mesos al carrer, ja li han fotut els dos retrovisors...
I què em va arribar divendres???? Sí, sí, el dia que vaig veure sortir el sol des de Torre Baró...
UNA CITACIÓ JUDICIAL!!!!
Dimecres que ve, he d'anar als jutjats amb el pressupost de la reparació. Espero que no em confonguin amb l'animal que va provocar la destrossa... Sóc una víctima!!! També espero que el jutge no necessiti traductor per entendre'm i que em deixi expressar en la meva llengua. Jo ho penso fer... Espero que no em tanquin per "desacato al tribunal"...
Etiquetes de comentaris:
quotidià
divendres, 23 de gener del 2009
SURT EL SOL A TORRE BARÓ
Veure com surt el sol ha estat sempre un moment bucòlic.
A la platja... a la muntanya...
Però mai m'havia imaginat començar un nou dia TIRAT a l'estació de Renfe de Torre Baró.
Dijous i divendres he anat a Vic, a participar en un curs de llengua amb mestres d'altres escoles. Per anar-hi, agafar el metro fins a Trinitat Nova, enllaçar amb el metro que porta a Torre Baró, i d'allà el tren que surt a les 7'34. De casa fins l'estació... res, 15 minuts com a molt.
Dijous cap problema; però avui, quan em tocava agafar el metro, veig el rétol "PROPER TREN: 10m 57s". Déu meu! Però què diu? Si aquest temps es complia, volia dir arribar a Torre Baró a les 7'32!!! No em podia creure que perdés el tren!
Axí que allà a l'andana, em preparava l'import del bitllet (4'35 euros), moneda per moneda, per tal de no esperar el canvi.
Arriba el metro... fem les dues parades de rigor... només obrir les portes, surto corrent com un boig... arribo al carrer... segueixo corrent... veig com arriba el tren... segueixo corrent... entro a l'estació... paro de córrer... compro el bitllet... torno a córrer... pujo les escales... i... el conductor del tren em saluda tot dient: "Qué mala sueeerte!"
Em quedo allà assegut, respirant descontrolat, amb cara d'imbècil, i amb una ràbia interior que feia por.
Així que, en un banc de l'estació, i durant uns tres quarts d'hora, he pogut veure com naixia un nou dia. Un dia que només començar ja es preveia complicat. Inmers en aquests pensaments, comença a ploure...
CONTINUARÀ...
A la platja... a la muntanya...
Però mai m'havia imaginat començar un nou dia TIRAT a l'estació de Renfe de Torre Baró.
Dijous i divendres he anat a Vic, a participar en un curs de llengua amb mestres d'altres escoles. Per anar-hi, agafar el metro fins a Trinitat Nova, enllaçar amb el metro que porta a Torre Baró, i d'allà el tren que surt a les 7'34. De casa fins l'estació... res, 15 minuts com a molt.
Dijous cap problema; però avui, quan em tocava agafar el metro, veig el rétol "PROPER TREN: 10m 57s". Déu meu! Però què diu? Si aquest temps es complia, volia dir arribar a Torre Baró a les 7'32!!! No em podia creure que perdés el tren!
Axí que allà a l'andana, em preparava l'import del bitllet (4'35 euros), moneda per moneda, per tal de no esperar el canvi.
Arriba el metro... fem les dues parades de rigor... només obrir les portes, surto corrent com un boig... arribo al carrer... segueixo corrent... veig com arriba el tren... segueixo corrent... entro a l'estació... paro de córrer... compro el bitllet... torno a córrer... pujo les escales... i... el conductor del tren em saluda tot dient: "Qué mala sueeerte!"
Em quedo allà assegut, respirant descontrolat, amb cara d'imbècil, i amb una ràbia interior que feia por.
Així que, en un banc de l'estació, i durant uns tres quarts d'hora, he pogut veure com naixia un nou dia. Un dia que només començar ja es preveia complicat. Inmers en aquests pensaments, comença a ploure...
CONTINUARÀ...
Etiquetes de comentaris:
quotidià
dilluns, 19 de gener del 2009
Ja toca!
Ja toca parlar del Barça!
Des de que ha començat la temporada, encara no n'havia dit res. No fos cas que caigués en l'eufòria... I és que realment podem estar tots ben contents de com van les coses. Qui ho diria quan el Laporta va dir que l'entrenador era el Guardiola. Jo al principi no m'ho creia, i mira-te'l... Récord per aquí, récord per allà...
Això sí, no hem guanyat res de res. La lliga pinta bé, però la copa i, evidentment, la Champions, depenen del dia que tens.
Però ningú ens pot treure la il·lusió de que aquest any podem tornar a aixecar la Copa de les copes.
Per cert, i com a curiositat, fixeu-vos on guanya el Barça les Champions: Londres, París. Aquest any és a Roma (li van les capitals?)
Etiquetes de comentaris:
Barça
diumenge, 11 de gener del 2009
AGULLETES
Avui s'ha disputat el segon torneig de futbol entre les colles de cultura de Gràcia. El resultat, desitjat abans de començar, s'ha complert: CAMPIONS.
La final s'ha jugat entre nosaltres i la Vella de Gràcia. Després dels 20 minuts de joc, que han acabat amb un empat a un, els penals han decidit que la victòria anés a parar a mans castelleres. La victòria es deu en gran part a la intervenció del nostre porter, l'intrèpid Andreu. En el video podeu veure el penal decisiu que ha llençat el Jordi de Reus.
La meva intervenció ha estat, com no, determinant. Si l'Andreu era el jugador desequilibrant, jo era el jugador desequilibrat. He començat el primer partit ensopegant dues vegades amb els rivals. Després ja he millorat el meu estil... que no és molt destacable.
El segon partit, contra la colla del Drac de Gràcia ha estat lleig. S'han empipat amb l'àrbitre perquè un dels seus ha fet comèdia, i a partir d'aquí, es queixaven per tot i vinga repartir puntades de peu. Fins i tot a mi, que no calia cap cop per a què perdés la pilota!!!
Resultat de tot plegat, unes agulletes que t'hi cags que t'hi pixs!!!
La final s'ha jugat entre nosaltres i la Vella de Gràcia. Després dels 20 minuts de joc, que han acabat amb un empat a un, els penals han decidit que la victòria anés a parar a mans castelleres. La victòria es deu en gran part a la intervenció del nostre porter, l'intrèpid Andreu. En el video podeu veure el penal decisiu que ha llençat el Jordi de Reus.
La meva intervenció ha estat, com no, determinant. Si l'Andreu era el jugador desequilibrant, jo era el jugador desequilibrat. He començat el primer partit ensopegant dues vegades amb els rivals. Després ja he millorat el meu estil... que no és molt destacable.
El segon partit, contra la colla del Drac de Gràcia ha estat lleig. S'han empipat amb l'àrbitre perquè un dels seus ha fet comèdia, i a partir d'aquí, es queixaven per tot i vinga repartir puntades de peu. Fins i tot a mi, que no calia cap cop per a què perdés la pilota!!!
Resultat de tot plegat, unes agulletes que t'hi cags que t'hi pixs!!!
Etiquetes de comentaris:
castells
dijous, 8 de gener del 2009
Inhumà
Com se'm pot quedar el cos, quan el primer dia d'escola de l'any, m'aixeco (amb tot el què comporta despertar-se, sortir del llit, etc...), m'acosto per veure la temperatura i veig AIXÒ:
És totalment inhumà! ODIO EL FRED!! Fins i tot he posat el Cuní per si deien que s'havien suspès les classes i recomanaven als nens i mestres que es quedessin a casa...
Però no! Cap a escola! Quin fred!!!
És totalment inhumà! ODIO EL FRED!! Fins i tot he posat el Cuní per si deien que s'havien suspès les classes i recomanaven als nens i mestres que es quedessin a casa...
Però no! Cap a escola! Quin fred!!!
Etiquetes de comentaris:
quotidià
dilluns, 5 de gener del 2009
PAU
El 2009 comença com va acabar el 2008 i com fa anys que dura; el conflicte (guerra?) entre Israel i Palestina.
Aquest és un d'aquells temes en què tothom hi diu la seva, tant sigui gent experta, o gent com nosaltres que no sabem de la missa ni la meitat. Però hi ha una cosa que em fa molta ràbia. Dimecres posaré una espelma al balcó i segurament dissabte vagi a la manifestació. Doncs em rebenta moltíssim que es digui que tots aquests estem a favor dels de Hamas i que si no diem res dels seus coets, que estem en contra d'Israel, que si patatim, que si patatam...
Jo senzillament estic en contra de la violència. Estic en contra de les guerres. Estic en contra de tothom qui mata indiscriminadament altres persones. I jo em manifesto a favor de la PAU, no en contra de ... qui sigui.
Com sempre, per solucionar el conflicte, cal seure i parlar. I cap dels dos bàndols està disposat a fer-ho. De manera que la violència seguirà creixent i creixent. I si els mitjans de comunicació manipulen i fan veure la realitat que volen, etc... ja s'ho faran. Som prou grans per no deixar-nos enredar ni per uns ni pels altres.
Jo em seguiré manifestant a favor de la pau. I qui no ho vulgui entendre, ja s'ho farà.
Etiquetes de comentaris:
quotidià
Subscriure's a:
Missatges (Atom)