PARLAR BÉ DE LA FACULTAT

Darrerament potser "haveu vist" anuncis com aquest:

Propaganda de Blanquerna, l'escola universitària de mestres de la Universitat Ramon Llull.
Jo hi vaig anar, i com diu la meitat de l'anunci, treballo del què he estudiat, i també del què crec que és la meva vocació.
Ara bé, no per això, "parlo bé de la meva facultat". I justament pel pensament crític. sempre he criticat Blanquerna, quan hi estudiava i quan ho vaig deixar de fer. I encara ara crec que és una fàbrica d'inútils (fins i tot uns mestres de la facultat em van donar la raó), un lloc on només pagant tens la carrera feta, i que donen títols d'una professió tan important d'una manera totalment inconscient.
Dono les gràcies a Blanquerna perquè degut al meu pas per allà ara faig cada dia allò que m'agrada. Però gràcies a Blanquerna, a moltes escoles hi ha ineptes fent de mestres.

Futbol infantil

Ahir dissabte vaig anar a veure un interessantíssim partit de futbol: CANYELLES - SANTS.

Era la primera vegada que veia l'Ignasi jugant un partit amb el seu equip i va coincidir en què li tocava ser capità (en una de les fotos se'l mig veu en el sorteig de camp). Cada setmana el capità és un dels nens de l'equip. I això ja va ser una cosa que em va agradar... psico-pedago-educativament parlant és molt correcte per part dels entrenadors de l'equip. Ja m'agradaria que en altres activitats esportives extra-escolars hi hagués aquest punt tan políticament correcte.
Apart d'aquest fet, també cal destacar un dels temes més controvertits en aquest tipus d'espectacles: el comportament de l'afició, és a dir, dels pares.
Cal dir que va ser molt correcta. Home, hi ha pares que es creuen que són els entrenadors, però apart d'això, hi havia fair-play. I també per part dels pares locals de Canyelles, que tot i que Sants va guanyar 8 a 2, no van perdre en cap moment el sentit de l'humor i la seva posició en el camp, que era estar pels seus fills i animar-los.
Em van comentar que això no passa sempre; que de vegades es troben amb pares "xungos" i que inciten a la violència o al joc brut. Però almenys ahir, tot va ser correcte.

UNA ALTRA ROQUETES ÉS POSSIBLE

Aviat farà tres anys de l'exili a Roquetes...
I de mica en mica, aquest barri està canviant. Ahir nit va tenir lloc un esdeveniment clau que marcarà un abans i un després; un esdeveniment que demostra la veracitat del titular d'aquest missatge.
Després que el president de l'escala ens dediqués un "bon dia"; després de poder comprar "El Punt" al quiosc; després de sentir cada vegada més català a les botigues; ahir va arribar el canvi de debò: ELS COETS QUE ES VAN SENTIR AMB L'ELIMINACIÓ DEL MADRID A LA CHAMPIONS!!!

10mil a Brusel·les

Aquest dissabte ha tingut lloc a Brusel·les una manifestació independentista sorgida des de la ciutadania, sense cap mena de vinculació a partits polítics.
Personalment, m'hauria agradat molt ser allà, però al final només hi ha anat el meu pensament...
Ha estat una iniciativa molt maca, que més enllà de si eren 2, 3 o 5000 participants, cal destacar la mobilització aconseguida del no-res. La clara constatació que si volem, podem anar fent coses. El que cal és unir-nos. Perquè estem tan dividits entre nosaltres, que fem riure.
Primer cal aconseguir la independència tots junts, i després, cadascú ja es posicionarà a la balança política. No com ara, que cadascú vol aconseguir-ho per la seva banda sense comptar amb els altres.