dissabte, 28 de febrer del 2009

"T'HAN BESTIAR"

Ahir vaig entrar a l'edició digital de "La Vanguardia" en català. No és un diari que m'apassioni, però hi apareixia una entrevista a l'Henry, que deia textualment: "Catalunya no és Espanya".
Ja que m'havia cridat l'atenció el titular, vaig voler llegir la notícia, i com que pots clicar la versió en català, ho vaig fer.
Però no vull parlar de les declaracions del futbolista.
Resulta que la pàgina en qüestió és una traducció automàtica que fa l'ordinador de la versió espanyola del diari.
Llegint, llegint, vaig anar trobant errades més o menys greus, fins que vaig arribar a una frase que era incapaç d'entendre. L'Henry deia: "T'han bestiar." Renoi! M'ho vaig mirar del dret, del revès... a veure si pel context ho entenia... Però no hi havia manera.
Em vaig rendir, i vaig posar la fletxa del ratolí sobre la frase, ja que d'aquesta manera surt la traducció. I una vegada fet, no vaig poder parar de riure fins al cap d'una bona estona.
Voleu saber què vol dir "T'han bestiar"???
Està claríssim! Traduït al castellà és...... "Te han ganado".

dilluns, 23 de febrer del 2009

Primera vegada


Després de ben bé tres mesos i mig, finalment he conduït.
Aprofitant que avui era festa, he agafat un cotxe d'Avancar (un Renault Clio) i he estat un parell d'horetes donant voltes per la ciutat.
Ha estat la primera vegada que he agafat un cotxe tot sol des de que tinc carnet. L'última vegada va ser el dia de l'examen, amb el profe de l'auto-escola i l'examinadora (que per cert ja està jubilada).
No us negaré que els nervis eren importants. Em pensava que em pasaria les dues hores donant voltes pel pàrking; però finalment, he sortit al carrer.
En general ha anat prou bé. Tres calades sense importància; m'han pitat dos cops, un quan s'ha calat i l'altre, no ho sé; potser per què anava amb la calma? A aquest últim l'he saludat quan m'ha avançat pel costat.
Ara espero no trigar massa més a dur-lo una estona, i així anar-me habituant.

diumenge, 22 de febrer del 2009

BARÇA 1 - ESPAÑOL 2


Vull deixar clar d'entrada que el Barça va jugar com el cul.
Que ho van fer fatal.
Que no van dominar el partit.
Que no vaig entendre els canvis del Guardiola, cap ni un.
Que l'expulsió és injusta, però que no és excusa.
Ara bé, tots aquests aclariments no eliminen el desig desenfrenat de què l'Español baixi a Segona Divisió; que s'enfonsin en la misèria; que estrenin el seu nou camp de futbol jugant contra Albacetes, Eibars i altres equips del seu nivell; o senzillament, que desapareixin...
La setmana que ve, juguen contra el Madrid. Voleu que us digui què faran?

dimarts, 17 de febrer del 2009

La venjança del bandoler


Acabo de llegir "La venjança del bandoler", novel·la d'en Martí Gironell, conegut per ser l'autor del boom "El pont dels jueus" i també conegut per la seva feina a tv3.
Alguns diuen que per aquest fet, el què s'anomena "escriptor mediàtic", va tenir tant èxit el llibre. Jo me'l vaig llegir i em va agradar, estava bé.
Però he de dir que, després d'haver procedit a la lectura d'aquest altre llibre, el del bandoler, reconec que m'ha agradat moooolt més que la del pont. No sé trobar-li motius, en aquestes coses sóc molt pla; però m'ha enganxat més, suposo que en part perquè no hi havia la pressió que tenia l'altre llibre.
Té algun moment liós, perquè no saps qui està traïnt a qui, però de seguida recuperes el fil i passes una bona estona, alhora que aprens coses, ja que està molt ben documentada.

dimarts, 10 de febrer del 2009

EL RETROBAMENT

Us poso en situació.
L'estiu passat vaig comprar-me un rellotge nou, donat que el què tenia, estava força atrotinat (com la moto...) Evidentment, vaig procedir a la compra d'un rellotge en la línia dels què portava des de feia anys.
Però inexplicablement, el setembre, va desaparéixer. El vaig buscar per tot arreu, dins de casa, fora de casa... Vaig pensar que l'havia perdut a l'excursió a L'Espluga de Francolí...
Vaig passar-me gairebé dos mesos sense rellotge, esperant trobar-lo (mirant el mòbil, o bé, si era a l'escola, mirant el cronòmetre...)
Finalment, vaig decidir comprar un rellotge nou. Però no dels (entre cometes) bons, sinó un de més cutre, tirat de preu, per anar passant. Vaig pensar que si em gastava X diners en un altre rellotge, just llavors apareixeria l'antic.
I coses de la vida, sis mesos després d'haver-lo perdut... diumenge, remenant bosses, a què no sabeu què vaig trobar?

dijous, 5 de febrer del 2009

Necessito el Perry Mason


Ahir vaig anar als jutjats pel tema de la moto; aquella andròmina que tinc abandonada des de fa tres mesos.
Tot va ser molt senzill. Van cridar els amos de les motos implicades per saber si volíem reclamar els danys de la reparació. Personalment, acoquinar 700 euros, em fa una mica de ràbia, així que vaig dir que sí que volia reclamar.
Resposta: Doncs ens veurem al JUDICI. Toma castanya! Ara sí que l'hem feta bona...
Però el millor va ser quan li vaig preguntar si sabia que havia passat, perquè els mossos i guàrdia urbana no m'ho volen dir. La dona que m'atenia tampoc semblava tenir mltes ganes d'explicar-m'ho, però finalment va dir:
- Res... una gamberrada.
- Com? No va ser un cotxe?
- No, va ser una gamberra que va tirar les motos pel terra.
Així que ja veieu... Clar que els mossos i urbana no em volen dir la matrícula! És que no n'hi ha, de matrícula. Però, per què no ho deien des del primer dia que va ser una quinqui dels nassos?
Doncs apa... ara, a per ella! (esperem almenys que no sigui alumna de l'escola...)

dilluns, 2 de febrer del 2009

TMB: TRANSPORT MISERABLE DE BARCELONA

Mai en 14 anys havia fet tard a la feina. I avui, 2 de febrer de 2009, entrava per la porta de la classe a les 9'50 del matí.
I quin motiu tenia?
M'havia enredat amb els llençols?
Havia "rujat" el sopar del dia abans?
Les pluges havien tornat a foradar el sostre de l'habitació?
NO!!!
Senzillament he agafat el modern i fantàstic transport públic; aquell que fa un mes va encarir els seus bitllets de manera malèvola i despiatada... aquell transport públic que diu: "tots movem Barcelona"... I tant que la movem!!! Aturats a les estacions durant cinc, deu, quinze, vint minuts...!!!!
Ha estat simplement horrorós, escandalós, vergonyós, denigrant i tots els adjectius sinònims que us pugueu imaginar.
Una hora i quart per anar de Roquetes a Lesseps, canviant de trens perquè ens anaven fent fora, informació nul·la... patètic
Barcelona fa llàstima!

diumenge, 1 de febrer del 2009

Canvis

Remenant remenant, m'he decidit a fer un canvi d'imatge del blog. Ja feia temps que no el tocava, i apa... ja està fet.
Com a element nou i destacable, hi he afegit una part que he titulat (fent ús de molt poca imaginació), FRASE DEL DIA. Cada vegada que tingui alguna cosa a publicar, escriuré una de les lleis de Murphy. Tots coneixem la primera llei de Murphy: "Si alguna cosa pot anar malament, no dubteu; segur que hi anirà!" Però després d'aquesta, n'hi ha moltes més. Us les aniré presentant de mica en mica. Au siau!