divendres, 30 d’abril del 2010

Injust resultat just

D'entrada hem de reconéixer que estem fora de la final de la Champions. I si és així, és perquè a Milà vam perdre i al Camp Nou no vam saber fer més gols. Per tant, eliminats i ja està.

Ara bé, sap greu que la final la jugui un equip que entén el futbol com el senyor? Mourinho, que reconeix que "nosaltres no volíem la pilota". Doncs llavors, que entrenin sense pilota, i que quan juguin la final, que cap dels seus jugadors la toqui.
Des d'aquí tot el meu despreci per a aquest joc, per al senyor? Mourinho, que una vegada més va demostrar com n'és de maleducat i fastigós. Almenys ens queda una alegria... que l'impresentable del Mottta no jugarà la final; perquè si hi ha algú que segueix les passes de fastigositat del seu entrenador, és aquesta mena de mercenari violent.
Força Bayern! Força Van Gaal! (??????????????!!!!!!!!!!!!)

dijous, 22 d’abril del 2010

SORPRESA, DISGUST, RÀBIA, IRA, IMPOTÈNCIA I DESESPERACIÓ

Sorpresa és la sensació que tens quan te n'adones que portes la bossa oberta.
Disgust és la sensació que tens quan veus que t'han robat el moneder.
Ràbia és la sensació que tens contra tot, just després del disgust.
Ira és la sensació que tens contra el mal parit que ha obert la cremallera de la bossa i hi ha ficat la mà.
Impotència és la sensació que tens quan ets conscient de què no es pot anar tranquil pel carrer, que el món és ple de malvats i que si et descuides te la foten.
Desesperació és la sensació que tens quan penses en tots els tràmits burocràtics que caldrà fer per recuperar tota la documentació.

dimecres, 21 d’abril del 2010

dimecres, 7 d’abril del 2010

SEMPRE ENS QUEDARÀ EL TAMPICO


21 de novembre de 1999.
Aquell diumenge, els Castellers de la Vila de Gràcia ens disposàvem a fer el nostre primer 5 de 7 de la història. Malauradament, una nevada inoportuna va obligar a suspendre l'actuació i s'esfumava la possibilitat d'aconseguir-lo.
La comissió tècnica de la colla ens vam trobar unes hores abans al bar Tampico, on féiem les reunions cada setmana. Estàvem ultimant els detalls quan algú diu de sobte:
- Està nevant!
I ja ens teniu una desena de persones esclafant la cara contra el vidre i pensant que allò no podia ser veritat.
No, no vam fer, el 5 de 7; però va néixer una frase que alguns dels membres més antics de la colla i que vam viure aquell moment, mai oblidarem:
"SEMPRE ENS QUEDARÀ EL TAMPICO"

Que per què us explico aquest rotllo? Doncs perquè ara ja no ens queda ni això!!!! El Tampico ha desaparegut. L'han tirat a terra, i han fet un bar nou, un d'aquests cafès "fashion" que omplen Gràcia d'snobs!!! Quin horror... i quina llàstima!
Sempre ens quedarà el record del Tampico!

diumenge, 4 d’abril del 2010

Tradició o presa de pèl


Pasqua... la mona... què es pot dir?
Doncs res més que any rera any es pot constatar el què és una estafa de dimensions esculturals. Durant aquests dies m'imagino tots els pastissers de Catalunya amb cara de "Millet", perquè si no, no puc entendre els motius per posar aquests preus a uns grams de xocolata. Mentre seguir tradicions sigui llençar els diners, amb mi que no hi comptin.