divendres, 30 de novembre del 2012

EL DIA DELS DRETS DELS INFANTS

Vaig una mica tard, però els darrers esdeveniments al país trasbalsen a qualsevol... 
El passat 20 de novembre (També té nassos el dia...) es va celebrar el dia dels drets dels infants. A l'escola, els nens de cicle superior ho van destacar (molt bé! A mi se'm va passar... ningú és perfecte!). No va ser fins més tard que em vaig assabentar (ara ja o tinc a l'agenda per l'any que ve) i em va arribar aquest vídeo colpidor sobre el tema. 
En un concert d'una coral infantil, els nens marxen en plena cançó...



dilluns, 26 de novembre del 2012

I 26 DE NOVEMBRE

Avui tot eren creuament de mirades amb la gent coneguda. Alguns aixecaven les celles, d'altres encongien les espatlles... tots amb una sensació estranya, com si s'acabés de perdre un tren i després ens diguessin que aquell tren estava en una via equivocada.
Què ha passat? Com és que l'eufòria va créixer tant? Qui ens havia fet creure que això era bufar i fer ampolles? Suposo que nosaltres mateixos. Ens hem enlluernat, ens hem deixat enlluernar, ens ha motivat enormement l'odi despertat en els veïns de l'estat espanyol...
Sabíem que no seria fàcil, és veritat, però no ens enganyem, tots esperàvem una majoria sobiranista més àmplia. I la veritat és que ha passat el què havia de passar... Si creix el sentiment independentista, creixen els partits que l'han portat sempre a la bandera (excepte SI, que no va acabar d'aprofitar el lloc on va arribar). I el partit del govern, recula degut a les polítiques econòmiques i socials. Mentre creix també, el vot als partits espanyolistes (excepte PSOE, que sembla el Titànic).
Per tant, si ho pensem fredament, aquest era el resultat més lògic. Que ens hauria agradat més un altre? Doncs segurament. És clar que sí! Però nois, noies, tenim un país complicat, que en moments excepcionals, fa coses inversemblants.
Els polítics han de seguir baixant a la terra i entendre el perquè de tot plegat. El dia que aprenguin que no són una raça diferents de la nostra, potser una altra cosa canviaria. I això va pels grans partits (CIU, PSOE, PP...) que segueixen amb els seus discursos estúpids i egocèntrics. Els altres han canviat? No crec, però almenys dissimulen millor.
Res, que si volem tirar endavant com a país, ser realment un estat lliure, aquests que manen han de baixar dels núvols i actuar units. Malauradament, sembla utòpic. I mentrestant, els espanyols se'ns riuen a la cara, així que no els donem treva i tirem endavant el projecte anhelat, Catalunya, país lliure!

dissabte, 24 de novembre del 2012

25 DE NOVEMBRE

S'acaba la campanya electoral. Molta gent diu que aquestes són les eleccions més importants que s'han fet mai. Bé, crec que sí són importants, però espero que les properes encara ho siguin més.
Ens hi juguem molt. Molta gent, fora del nostre petit país tindrà els ulls posats en nosaltres aquest diumenge.
He sentit persones que deien que no s'ha de votar, que tots els polítics ens prenen el pèl i que faran el què els doni la gana, etc. Tenen part de raó; els polítics s'han de guanyar una confiança que en aquests moments, per a gran part de la població, no tenen. Però malauradament, el sistema electoral no té gens en compte les abstencions, ni tan sols els vots en blanc. Així que aquest diumenge s'escolliran uns diputats peti qui peti.
I com que això passarà, cal anar a votar, perquè com deia, ens hi juguem molt.
Estem en una situació molt complicada socialment, i d'altres (els mateixos que abans i més) creuen que no és moment d'independències, ja que tenim problemes més greus a casa nostra. És veritat. El conflicte econòmic i social és de grans dimensions, però per sort, les persones humanes som capaces de poder parlar, discutir, actuar en diversos àmbits. O és que a la vida real no podem fer alhora aquestes coses: fer bé la nostra feina al lloc de treball, tot pensant en quina activitat faràs amb els nens el cap de setmana, així com recordar que a la tarda tens reunió de veïns per parlar de l'ascensor, just abans de decidir què compres per fer el sopar. Deixaràs de sopar perquè tens reunió de veïns? O bé no treballaràs bé perquè el cap de setmana aniràs a veure la Ventafocs?

També hi ha el discurs de "Es creuen que la independència és la solució a tots els problemes". Doncs no. Segur que si fóssim un país lliure, hauríem de pencar com a borregos, i passar anys força magres. Tindríem problemes, com  tots els països, però almenys serien els nostres problemes, que haurem de solucionar amb la nostra feina i els nostres diners.
Feia temps que no hi havia una ofensiva espanyola tan bestial. Ja ha anat bé, perquè això ha fet augmentar els partidaris de la separació. En altres articles ja n'hem anat parlant, però és que les darreres setmanes han estat increïble; i només faltaven les postres que ens ha proporcionat el senyor Tejero (ja em va sorprendre saber que aquest home no és a la presó... no hase falta desir nada más)
Bé, a veure què passa, a veure si podem demostrar la seriositat del tema que ens ocupa i donem una mostra de democràcia a tot el món. Fem-ho nosaltres, perquè Espanya no ens deixarà, i ja ens podem preparar, perquè els seus atacs seran ferotges.

dijous, 22 de novembre del 2012

3+4 SEMPRE FAN 7

El passat diumenge vam tancar la temporada castellera amb la nostra setzena Diada. Enguany havia seguit el mateix esquema dels darrers anys: primer, un començament suau, anant a les actuacions locals i a l'assaig anterior. Després, acabat el curs escolar, un intensiu fins la festa Major. I quan es torna al setembre, una constància d'un 80 per cent, per tal de col·laborar al màxim en el tram fort.
Aquest ha estat un any irregular, arribant a la Festa Major amb el 2 de 8 amb folre que malaurada i inesperadament va caure sense ser ni tan sols carregat. A partir de llavors, es va anar treballant per aconseguir descarregar-la, es va començar a anar seriosament pel 5 de 8 i per un sorprenent 3 de 9 amb folre. D'aquest castell, ja n'hem parlat en anteriors escrits. La qüestió és que arribàvem a la Diada amb tres castells inèdits a la cartera (descarregadament parlant): la torre, el cinc i el set.
L'actuació va ser la millor de la història, la primera vegada que descarreguem tres castells de vuit, però no van ser els esperats, ja que en lloc del 2 i del 5 van ser substituïts pel 3 i el 4. I clar, si fas un 3 i un 4, ajuntem-los i tenim el 7. Estrany castell i estranya relació hem tingut amb ell durant aquesta temporada.
Però bé, pleguem la faixa, que l'any que ve, ja ho diuen... més i millor!

dilluns, 12 de novembre del 2012

COGNOMS

Ja estem immersos en la campanya electoral del què diuen que són "les eleccions més importants de la història de Catalunya".
Bé, no sé si seran les més importants, però sí que està clar que aquesta vegada ens hi juguem molt més que no pas el típic repartiment de poder entre una colla de gent que té més ganes de guanyar diners que no pas de treballar de debò i sense enganys pel país.
Des de la Diada ja s'han comentat diversos estirabots provinents de l'estat opressor, i és d'esperar que a mesura que passin els dies, aniran a més. un dels més celebrats ha estat el de la "catalanització dels cognoms" per part del PP.

Tenen tota la raó del món: ja n'hi ha prou de gent dient-se Arroyo, Céspedes, Chico, Escamilla, Gordillo, Quesada i Viñas! A patir d'ara seran Rierol, Gespes, Vailet, Esllitet, Grassonet, Formatjada i Montsolís!
Mare de Déu! El que és increïble és que hi ha gent que se'ls creu... això ho diu tot de la cultura dels seus votants i simpatitzants...
Però calma, no passa res... aquest video ha estat visionat per més de 40.000 persones. Però el que realment  està al cap dels catalans, i demostrem així el nostre tarannà, és que els videos dels "Mas style" ja superen els dos milions de visionats. Així és Catalunya...