dilluns, 31 de desembre del 2012

ADÉU 2012...

... i no tornis mai més!

dissabte, 29 de desembre del 2012

CADENA DE FAVORS

S'acaba l'any (no, el món ja ha quedat clar que no; almenys de moment)... Toca fer revisions, tant a nivell personal (ara no toca), com a nivell global. En aquest darrer aspecte, ha estat un any contundent, molt viscut, amb molts moments importants, amb grans gestes, amb grans decepcions, amb grans incògnites, amb grans il·lusions... Totes elles ens seguiran acompanyant en el proper any que començarà.
Una de les coses que no canvien són les injustícies, l'egoisme, les males maneres; tot i que també van creixent les mostres d'amor, de solidaritat... Hi ha una pel·lícula que té una idea de fons molt maca. Es tracta de "Cadena de favors". Planteja què passaria si cadascú de nosaltres fes un favor desinteressat a tres persones, i cada una d'aquestes a tres més, etc... Potser per lo fantàstic i meravellós que podria ser, alguns li han penjat una etiqueta de "cursi".
Aquest vídeo és un muntatge que segueix aquella premisa. I si per un dia, deixéssim de no creure en coses que són possibles?


dijous, 27 de desembre del 2012

ELS MISERABLES

En contra del què us pugueu imaginar pel títol, aquest article no té a veure ni amb polítics ni amb banquers; ni amb ciclistes ni amb espanyols; ni amb gossos ni amb res per l'estil. Fa referència a "Les miserables", l'obra de Víctor Hugo convertida en musical.
Ja té nassos que amb la poca assiduïtat al cinema dels últims anys, hagi tingut lloc una coincidència poc distanciada en el temps, l'estrena del Hòbbit i de Els miserables en poc més d'una setmana. La primera ja està vista, i ja n'he comentat la seva excel·lència. I ara tocarà buscar un moment per a aquesta altra. Ja en vaig veure el musical quan el van fer aquest mateix any a Barcelona, però és clar, tot i el gran muntatge, era en castellà, i això, fa una mica de nynynyny... Així que veurem la pel·lícula (em versió original, és clar...) S'hi va poc, així que quan s'hi va, ha de ser jugada segura i guanyadora...

dilluns, 24 de desembre del 2012

UNA MARATÓ DIFERENT

Fa una setmana va tenir lloc la 21a edició de la marató de TV3, i com ja va sent habitual, a l'escola s'organitza un matí ple d'activitats per a recollir diners per a la causa.
Enguany, la meva aportació a l'organització ha estat d'un 0'001 %. I és que haver plegat de Món Jove fa que  em dediqui a actes com els de la marató des de la perspectiva de participant com qualsevol altra família. He de reconèixer que al principi em vaig sentir molt, molt estrany. Feia broma amb altres pares del tipus: "quin canvi, això de no venir a les 8 del matí, s'agraeix.." Però en el fons em sentia una mica peix fora de l'aigua. A mesura que van anar passant els minuts (uns 60 més o menys) ja em vaig anar situant en el meu rol. Vam participar, vam col·laborar econòmicament i tot bé.
A nivell estricte, val a dir que van ser gairebé 600 persones les que van arribar a passar durant aquelles 4 hores d'activitats. Tot i que cada vegada vénen més tard... no agrada matinar! I quan es va recollir? 2100 euros! Ha estat la vegada que s'han recollit més diners (el rècord estava en 1876) Diu molt de la solidaritat de la gent, de la generositat... realment increïble! En total es van recollir més de 10 milions, un altre rècord en la història de la Marató!
I a la gent de MJ, els vaig veure bé, molt ficats en el tema... Potser eren poquets pel volum de gent i nombre d'activitats, però el què fa la il·lusió i la feina ben feta no ho treu ningú!

dissabte, 22 de desembre del 2012

EL MILLOR REMEI

Al final res de res, no hi va haver cataclisme. Espero que algú hagi avisat aquell japonès que es va submergir al mar dins d'unes bombolles anti-tsunamis... o potser encara és allà per si de cas?
Doncs res. Per si de cas s'acabava el  món de veritat, almenys que acabés amb un bon gust de boca, així que tocava anar al cinema a veure El hòbbit. Segur que hi ha molta gent que aquestes pel·lícules no li diuen res, o altre a qui no els hagi agradat. Però, és clar, no és el meu cas. És increïble, fantàstica, emocionant... ho té tot!  Llàstima d'aquest mal que tenen les grans pel·lícules: la durada. Gairebé dues hores i tres quarts! A veure, no se'm va fer llarga, però és veritat que arriba un moment que no saps ja com seure. Sort que és meravellosa! I ara, a esperar la continuació (suposo que no haurem d'esperar un nou anunci de fi del món...)

dimecres, 19 de desembre del 2012

BONA NIT I TAPA'T

Bé, doncs, ja està... Això és el final. Molt de gust en haver-vos conegut i ens veiem... O no, vés a saber!

dilluns, 17 de desembre del 2012

VINT-I-VINT

Finalment ha arriat el dia. Disset de desembre de 1972. Quaranta anys. Fàcil de dir, poques paraules, però un pes, un pes molt gran. Per a algú amb uns símptomes propis de la síndrome de Peter Pan, aquest és un número potent. Realment és això? S'és persona adulta a aquesta edat? Respectable? O es pot seguir sent com sempre?
Segurament, no canviarà res de res, però la veritat és que fa mandra, molta mandra...

diumenge, 16 de desembre del 2012

NEWTOWN

No és una més. L'enèsima matança als Estats Units ha estat, dins de la brutalitat que tenen aquests fets, un component tràgic esfereïdor: les edats de 20 dels 28 morts. Els experts, i els governant nord-americans ja faran el què creguin convenient (o no), perquè realment, en porten moltes com aquestes, i ells sabran perquè estan així de sonats.
La qüestió és que la proximitat d'edat amb els nens i nenes de l'escola és el què m'ha tocat més endins. no sé, aquesta vegada m'he sentit més atacat. Mirava de posar-me a la pell dels familiars dels nens assassinats; o a la pell dels nens i nenes que eren a l'escola i van viure aterrits aquells minuts; o, evidentment també, en la pell dels mestres d'aquella escola que van haver de trampejar aquell situació. No em puc imaginar una situació semblant a casa nostra, però intentava sentir aquelles sensacions.
I ara els ve el pitjor, els dies després, les setmanes, mesos i anys, perquè segur que mai podran oblidar aquest dia. Com pots viure després d'això? No sé si en parlarem a escola. Crec que s'hauria de fer.

dimarts, 4 de desembre del 2012

OLE TU!

En un dia que tothom parla de l'espanyolisme del senyor Wert, vull trencar una llança d'atenció sobre un altre personatge que sembla que últimament ha pres algunes substàncies psicotròpiques. Em refereixo a en Benet XVI, el Papa de Roma, el Ratzinguer Z.
Ha escrit un llibre (o almenys això diu) sobre la infància de Jesús. Després de dir que a l'estable no hi havia ni bou ni mula, ara resulta que els Reis Mags, venien d'Andalusia. Aquesta sí que és bona! Després ens estranya que personatges estil "Wert" diguin que Ponç Pilat o els seus soldats romans havien nascut a Catalunya...
Sempre hi ha el típic que diu que no es pot dir que vinguessin d'Andalusia, perquè encara no existia. Però clar, tampoc és cert, perquè no fa massa, una altra ment brillant (Esperanza Aguirre), va dir que Espanya té 3000 anys d'història! Així que els números quadren, no? Ja veiem que tot és un complot pro-espanyol (s.c.)
Doncs res, ja teniu els tres Reis, que com que els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar eren inventats, doncs no passa res, ja els podem anomenar Curro, Paquirrín i Bertín. I què li van portar al nen Jesús? Doncs gaspatxo i unes castanyoles. per cert, el bou sí que hi era, el què passa és que els reis se'l van emportar per tal d'inventar-se la Fiesta Nacional un cop arribats de nou a la seva terra.

diumenge, 2 de desembre del 2012

ARA QUE S'ACABA EL MÓN...

Doncs sí, ja està... en tres setmanes ho tenim enllestit. I és que el dia 21 s'acaba el món! O almenys això deien els maies... La veritat és que sento poc rebombori sobre el tema, sobretot si ho comparem amb el canvi de mil·lenni, quan l'any 2000 també era un moment apocalíptic.
Doncs mentre preparem les maletes per marxar a Bugarach, el poble francès que segons diuen, serà l'únic lloc del món que es salvarà de la catàstrofe, arriba un muntatge de dos minuts que repassa tota la història, des del big bang inicial fins el big bang final. És una mica americà (i ja sabem com són els americans...), però la conclusió és que veient les imatges de l'últim segle, potser sí que és millor que tot plegat faci un pet!