dimecres, 31 d’octubre del 2012

DRET DE VAGA (TMB 3ªpart)

Em sap greu repetir-me. Sembla que m'agafin ja els vicis de la gent de més edat que sempre expliquen el mateix... però és que és increïble (TMB I i TMB II)
Els treballadors de TMB segueixen segrestant la gent del carrer amb total impunitat. Sí, sí, ja sé que els treballadors tenen dret a fer vaga, que defensen els drets que els seus pares i avis van guanyar amb suor i sang, bla bla bla, bla bla bla...
Però és que la gent del carrer també pateix, i no faig referència a les aglomeracions, a les cues, a les llaunes de sardina que han estat els metros d'avui, ni a les estacions tancades, ni als desmais, ni a la incomoditat pe a embarassades, gent amb cadires de rodes, crosses, etc...
Hi ha un 25% de gent que no té feina, i que segur que molts (tampoc tots, no ens enganyem) es canviarien pels treballadors de TMB. Els hi han tret la paga de Nadal? Sí, com a molta altra gent. Que els han tret privilegis? Sí, com a molta altra gent.
Llavors, cal sortir a queixar-se i a lluitar, però en la direcció correcta.
No em vull ni imaginar què passaria si els mestres decidissin també fer vaga un cop cada quinze dies... Ens lapidarien!!!! Llavors, perquè ells sí poden? Es queixen que les retallades dels polítics afecten a la gent del carrer, doncs ells fan el mateix!
SERVEIS MÍNIMS = CERVELLS MÍNIMS

diumenge, 28 d’octubre del 2012

PROMET-ME QUE SERÀS LLIURE

El títol d'aquest llibre sembla que faci referència a l'actualitat. Però no. És un llibre d'en Jordi Molist que he tingut la sort de llegir durant les darreres setmanes. 
Tot i que ja està afegit a la pàgina corresponent, crec que mereix ser comentat més "a lo grande", perquè reconec que tot i que el meus moments de lectura estan molt centralitzats als viatges solitaris en metro, que no en són molts, ha estat un plaer gaudir de la seva lectura.
Les aventures d'un marrec i més tard jove de Llafranc de finals del segle XV m'han arribat ben endins. La cruesa dels fets explicats, que per cert molt ben documentats, i l'emoció que transpiren les paraules han estat destacables. La part més amorosa potser és el seu punt més feble, ja que en dedica moltes pàgines quan el més assenyat seria que el noi enviés la noia a prendre vent, però bé... c'est l'amour! 
Si en teniu ocasió, i us agrada la novel·la històrica, no us el deixeu perdre!

dimarts, 23 d’octubre del 2012

90 MINUTS MÉS L'AFEGIT

Amb dos mesos de competició a l'esquena, potser ja va sent hora de fer algun comentari sobre aquest Barça. I què es pot dir? Champions, 3 partits guanyats de 3; lliga, 7 guanyats i un empatat de 8. Imbatuts. Líders a les dues competicions.
Però som culers, així que... no, no em convenç. Em recorda aquell any que el Madrid de Del Bosque va guanyar la Champions i el van fotre fora perquè avorria i no tenia glamour. Estem guanyant, sí, però jo a l'equip no el veig com sempre. No es pot negar que juguen i intenten fer gol fins l'últim minut (i així ha passat unes quantes vegades ja aquesta temporada), però em sembla que és evident que els jugadors no estan tan entonats com abans, no hi ha tanta fluïdesa i enteniment entre ells. Esperem que de mica en mica es vagin posant les piles i arribin els automatismes que provoquen aquell futbol desbordant.
En Tito haurà de vigilar força i ser més coherent entre allò que diu i que fa. Diguè: "Si hi ha baixes i no hem fitxat, és perquè tenim el planter". Doncs potser més oportunitats a Bartra i menys Songs i Adrianos de centrals, no?

dijous, 18 d’octubre del 2012

HOMO HISPANICUS

Segurament heu sentit les declaracions de l'Esperanza Aguirre (no havia plegat, aquesta?), dient que "España es una nación con 3.000 años de historia".
M'agrada com l'escola del senyor Wert es va ampliant amb noves mostres de cultura i rigor històric. Algú li hauria d'explicar a aquesta senyora que això que diu és tremendament fals. Amb una mica d'estudis, sabria que ja existien homos hispanicus fa 30.000 anys (es deuria deixar un zero). Convivien amb els homo neanderthalis, tot i que no tenien bona relació.
I és que es veu que els neandertals treballaven de sol a sol i després donaven gran part del què havien caçat als hispanicus. També es diferenciaven en què els neandertals caçaven mamuts, mentre que els hispanicus els provocaven i després els feien passar per sota d'un tros de tela blanca. Com que sovint el mamut passava per sobre l'homo, aquella tela blanca es tornava vermella (i va quedar així per a la posterioritat).
Finalment, van evolucionar de manera diferent; el neandertal va anar passant etapes fins l'homo sapiens, mentre que l'hispanicus... bé, de fet és que encara no ha evolucionat i segueix sent tan primitiu com llavors.

dimecres, 17 d’octubre del 2012

CROMOS

Fa na setmana em va convidar a participar en una web on es fan col·leccions virtuals de cromos, que es diu ilustrum.
Un cop t'has creat el compte (tot gratuït), pots escollir entre moltes col·leccions de cromos que ha muntat gent totalment per afició. N'hi ha d'esports, de menjar, d'animals, de pel·lícules, de séries de tv... de tot el què vulguis!
Cada dia reps unes monedes amb les quals contestes preguntes sobre el tema i guanyes sobres amb cromos.
A partir d'aquí, com si fos una col·lecció real, pots canviar cromos amb altres participants, etc.
La veritat és que està molt ben muntat i és divertit de fer (sempre que et faci gràcia això de fer col·leccions, com quan érem petits).
A través del següent enllaç pots entrar en aquest món:

  Apunta't a ilustrum!

divendres, 12 d’octubre del 2012

INWERTEBRATS

Per una d'aquelles casualitats de la vida, aquesta setmana a la classe, comencem a treballar el tema dels animals, concretament, dels vertebrats.
Clar, la broma està servida, i totes les xarxes socials en van ben plenes. I és que setmana rere setmana, el màxim responsable d'educació espanyol, el ja tristament famós senyor Wert, ens obsequia amb una declaració digna dels Monty Python.
"Cal espanyolitzar els nens catalans"... bé, és que sobren paraules, no cal dir res més. Són paraules que cauen per sí soles, i l'únic que busquen és provocar-nos. Així que més val contestar-les fent servir allò que ell no té: cultura, intel·ligència i respecte.
Així que, posem-nos a treballar els vertebrats, no fos cas que ens convertíssim en "inwertebrats".


dilluns, 8 d’octubre del 2012

7-10-2012




Mmmmmmm... d'això...... pffffffffffff..... és que......... però clar...... sí, sí..... mmmmmmmmmmmm.... res, tu..... ehhhhhhhhhhhh....... pim pam.............. pffffffffff....... Però que quedi clar que orgullós de l'intent desmuntat digníssim de 3 de 9 amb folre.


diumenge, 7 d’octubre del 2012

ALEA JACTA EST

En aquest mateix moment estem enfilant la Ronda de Dalt per anar cap al concurs de castells. Ja és la sisena vegada (consecutiva) que hi anem, i sempre és una sensació especial. La que vas com a primera vegada, la que vas com a cap de colla, la que vas amb ganes de descarregar el 4 de 8, la que vas amb la intenció de sortir amb el cap ben alt, la que vas amb tranquil·litat de que tot anirà bé...
I així fins avui, en que anem a concurs amb uns nervis com mai. I és que les ganes de descarregar el dos de vuit amb folre queden solapats per la gran il·lusió. La il·lusió de quan sentim el cap de colla diem en una actuació: "sisens amunt".
Avui, 7 d'octubre de 2012, els Castellers de la Vila de Gràcia, aquella mateixa colla que un 4 de juliol de 1997 ens sentíem dir: "Per què no us dissoleu i us ajunteu amb Barcelona"; la mateixa colla que en una actuació amb Castellers de Vilafranca desmuntava un 4 de 5 net... Aquella mateixa colla, amb moltes alegries després d'aquests fets, portem a plaça el primer castell de 9 pisos de la nostra història.
Som-hi nanos!

divendres, 5 d’octubre del 2012

CONCERT DESAPLAÇAT

Havia de ser el juliol passat. Havia de ser al Poble Espanyol. Però els Cranberries van anul·lar aquell concert i tota la gira per motius personals. Però finalment ahir, a l'annex del Sant Jordi (que per cert, és força gran), van pagar el compte pendent i van oferir el concert de la gira del disc Roses. Ja ho vaig comentar a Incommensurable, així que no caldrà repetir-se. Són "The best"!!!



dijous, 4 d’octubre del 2012

UN RETORN MÉS NO ÉS UN RETORN QUALSEVOL

Cada vegada que s'anuncia el retorn als escenaris d'un grup de música que havia plegat, les crítiques sorgeixen fàcilment (que si necessiten diners, etc...)
Però quan qui torna és un grup que t'agrada, t'oblides de tot plegat i te n'alegres fins al punt de comprar entades pels concerts com si fos l'última cosa que fessis en aquest món.
I és que els Ja t'ho diré tornen a cantar junts i han anunciat dos concerts per l'any que ve, un a Girona i l'altre a Ciutadella. Clar, si n'han de fer dos, és lògic que els facin en aquestes poblacions. És llavors com un altre concepte tan criticat com la centralització a Barcelona, també desapareix per donar pas a la indignació i enuig perquè no fan un concert a la capital.
Estem parlant del grup català més interioritzat per un servidor... així que què farem? Carretera i manta cap a Girona o esperar que arribi un tercer concert i, aquesta vegada sí, a Barcelona?


dimecres, 3 d’octubre del 2012

ESCOLES INDEPENDENTISTES

No passa dia que no tenim una declaració sorprenent des de l'estat espanyol respecte el nostre país. Se'ls hi està anant la castanya, però de molt!!!
I és que deuen veure que se'ls escapa la situació de les mans i degut a la seva ment imperialista i colonial, les seves paraules no fan res més que excitar més el personal, fer guanyar adeptes a la causa catalana i fer el ridícul.
Ara resulta, segons la màxima autoritat en educació a Espanya, el ministre Wert, que l'independentisme creix degut al model lingüístic de les nostres escoles. Increïble! És que em fan ganes de realment treballar per la causa des dels més petits. Ja m'agradaria que això fos veritat, i no haguéssim de dissimular tant!!!
Com diu el politòleg Roger Buch: L'escalfament del planeta és degut als nens catalans què a P3 cantaven Sol, solet". També deu ser culpa de les escoles catalanes: la crisi, el terrorisme, els tsunamis i la mala relació entre Ramos i Mourinho!
També corre per internet un video d'una àvia extremenya que viu a Catalunya que contesta al president de la comunitat d'Extremadura, un altre il·luminat, que vol que els extremenys que viuen aquí tornin cap a allà.
I només em faltava sentir que en un debat d'Intereconomía, l'Alícia Sánchez Camacho era la que posava ordre i serenitat en els comentaris anti-catalans!!!
Per no parlar dels militars i l'Alejo Vidal-Quadras... aquests sí que no mereixen ni dues línies...

dilluns, 1 d’octubre del 2012

DE 9 AL CONCURS

Comença una de les setmanes castelleres més intenses de l'any, la setmana del concurs!
Des de l'any 2002 hi estem anant cada vegada, i només això ja ha de ser un motiu d'orgull, i m'es aquest any que ja només hi van les dotze millors colles (excepte Minyons).
La nostra relació amb el concurs ha patit altibaixos: des d'enormes satisfaccions a grans decepcions. 
El cartell d'aquest diumenge és il·lusionant i agosarat; dos objectius: descarregar el 2 de 8 i el 3 de 9 amb folre. De la torre, no cal dir massa cosa, ja portem uns quants llenyots per saber com va. Però el 3 de 9??? Com serà? Com anirà? De debò Gràcia serà colla de nou? Això són paraules majúscules, d'aquelles que te les diuen fa un any i penses "il·lús"... 
Però l'assaig està allà, les proves hi són, i només falta que comencin a sonar gralles. Que el despertar d'aquest somni sigui ben dolç!