VETLLADA ENTRANYABLE

El passat dissabte es va organitzar un sopar amb ex-alumnes de l'Escola Pia Balmes, concretament de la meva generació, la del 72. Encara no fa un any es va realitzar una trobada molt gran, que fou un èxit. Però malauradament, no hi vaig poder anar, i em vaig quedar amb el cuquet.
De manera que quan es va començar a organitzar aquest sopar, m'hi vaig apuntar de seguida. Un cop arribat el moment, resulta que la convocatòria no havia tingut massa èxit, i ens vam trobar sopant quatre ex-companys, el Francesc, el Yago, l'Estel, i un servidor.
No negaré que al principi tot plegat era una mica estrany, però la veritat és que per a mi es va convertir en una bonica vetllada, entranyable, com dic més amunt. Van ser unes quantes hores xerrant, explicant què havia estat de les nostres vides, comentant coses d'actualitat, i tot plegat amb bona companyia i amb un bon ambient. Curiosament, es va parlar poquíssim dels temps passats a l'escola, suposo que, en part, ells tres ja n'havien parlat a l'anterior sopar. Però en definitiva, va ser una molt bona nit. Per alguna cosa havia de servir el facebook, no?

LA SANG EM BULL

Impactant reportatge del programa "Salvados" d'avui diumenge sobre l'accident del metro de València del 3 de juliol de 2006. 

A mesura que anava sentint les declaracions de la gent que o va viure, ja fos com a familiar d'alguna víctima o bé com a testimoni, notava com tot jo m'anava encenent. I encara més davant del silenci i el menyspreu de la classe política del País Valencià. Quaranta-tres morts i quaranta-set ferits, per un accident que com van explicant, té unes responsabilitats claríssimes per negligència.

Però el pitjor és el què passa després de l'accident: alliçonament als treballadors per a mentir o no dir la veritat, amenaces, coaccions, suborn a les famílies per tal de no obrir procés judicial... és que és molt fort! I és veritat! Perquè la classe política i els mandataris de les grans empreses de l'estat espanyol ja han mostrat moltes vegades com poden arribar a ser de ruïns. Però arribar a aquests extrems... faltar el respecte a 43 morts, enganyar d'aquesta manera... és indignant. Aquesta gent no es mereix perdó de Déu! Com es pot ser tan mala persona? Com es pot insultar d'aquesta manera la memòria de gent innocent? Com es pot seguir enganyant a la ciutadania? Com poden viure aquesta gent sabent el què van fer? Dormen bé? 

Parafrasejant el títol d'un article de l'Iu Forn: "De debò no anirà ningú a la presó?"

TARD O D'HORA HAVIA DE PASSAR

Quatre a zero. Només quatre a zero. I ara sí que la remuntada és una d'aquelles utopies oníriques que apareixen de tant en tant a la vida. I malauradament, no hi ha res que em sorprengui. Ja havia comentat altres vegades, a 90 minuts més l'afegit (octubre) i a Tribunero (gener) que aquest Barça no funcionava, i era una cosa que portava dient des de l'inici de temporada.
Tenim un equip tècnic mediocre, que no té capacitat de reacció; no sap gestionar la banqueta, i no sap mostrar altra manera de jugar quan s'enfronta a equips que saben defensar-se. I em sap greu per l'entrenador, que ha passat una malaltia molt greu, però tenint l'historial que tenia, potser s'hauria d'haver optat per un altre entrenador.
No s'ha xutat en tota la primera part, difícil fer un gol, així. Un Messi lesionat, que es notava que no jugava al 100%, però tots han xocat amb una defensa ben ordenada. Llàstima que no puc queixar-me del Cesc, ja que avui no ha jugat. Clar, és que no han fet un canvi fins que la catàstrofe ja estava feta.
I el Jordi Alba? També vaig parlar del seu caràcter a Osasuna (agost). És un macarra, i el què ha fet al final del partit no era groga, sinó vermella. No es pot actuar així. a més, sabia que si veia una groga, no jugava la tornada. Per tant, a més, és un covard.
Ja se senten els que diuen que a aquest equip no se li pot retreure res, que ens han donat molt, etc. Com que no? Sabeu el què cobren per a entrenar? Per jugar? A veure si no se'ls ha d'exigir que juguin dignament... que no són voluntaris de ONG's! Cobren el què mai veurem en la nostra vida! Com que no se'la pot criticar? Sí home!
Ja només ens queden dues esperances:
- Que dimecres que ve jugui la Moreneta amb nosaltres
- I si no pot ser, que guanyi el Bayern la Champions (ja m'enteneu...)

MATEM EL DRAC

Arriba Sant Jordi, patró de Catalunya, dia de la rosa i el llibre, dia de lluïment de senyeres... I aquest any 2013 arriba envoltat de la crispació més crispada en la nostra societat, i arriba poques hores després de l'emissió del reportatge al 30 minuts (TV3): Si un sol alumne ho demana.
Renoi! I tant que existeix el drac. Us prometo que ne vaig veure uns quants en aquest programa, i fan molta por. Mireu si fan por que fins i tot vaig fer un comentari al facebook!!! En el comentari, recordava les paraules de Quevedo:

"En tanto en Cataluña quedase un solo catalán y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra".

Doncs bé, així és com pensen avui dia, tres segles després, molts espanyols i botiflers del regne. Amb l'excusa del bilingüisme, només busquen la nostra destrucció com a poble. Ja comentava que els atacs contra Catalunya aniran en augment i cada vegada seran més cruels i durs. Nosaltres hem de ser forts i reaccionar. La veritat és que semblem estar una mica adormits. Quin mal servei va fer la famosa frase de "posar l'altra galta quan et peguen"!!

Sí, he vist el drac. I no un. Un exèrcit preparat per a socarrimar la nostra cultura. Es busquen Sants Jordis!!!

CHICO PARA TODO

Dimarts vam anar a l'IMAX. Aprofitant que estem treballant l'Antic Egipte, vam pensar que estaria bé anar a veure un documental 3D sobre el tema en aquest edifici tan peculiar.
Potser hi he anat tres o com a molt quatre vegades amb els nens i nenes en els meus anys de mestre. És una sortida que està bé i prou, perquè no és barata precisament, i a més, moltes vegades, els nens estan més pendents dels efectes especials que no pas del què estan explicant.
Aquesta vegada, vam estar de sort, i els nens i nenes van estar molt atents perquè el documental tenia poques filigranes de distracció.
Però el què em va cridar més l'atenció va ser una altra cosa: la constatació de com la crisi econòmica afecta a tots els serveis.
I és que en arribar, un noi molt simpàtic va obrir la porta. Vaig entrar per procedir al pagament, i aquell mateix noi va entrar a la guixeta, em va cobrar, em va donar les entrades i la factura. Vaig sortir a buscar les classes, i quan tocava entrar al passadís, el mateix noi era qui sortia de la guixeta, ens trencava les entrades i ens donava les ulleres! Un cop a dins de la sala, endevineu qui feia d'acomodador? Ho heu encertat! El noi pluriempleat! I així és com amb un sol sou es fan quatre feines. Sort que vaig veure un altre xicot que s'encarregava de la pel·lícula i el projector... però clar, deu tenir les hores comptades; a la que li ensenyin on és el "play" al noi pluriempleat, ja estarà llest!

UNA ALTRA SENTÈNCIA

A Vine tu i em treus ja feia referència a la nova sentència que "convida" a les escoles a canviar de llengua en una classe quan un sol alumne ho demani.
Home, a mi personalment, m'agraden aquestes iniciatives perquè escalfen l'ambient, escalfen la sang... bé, ho escalfen tot, i d'aquesta manera no hi ha possibilitat d'oblidar què és el què tenim entre mans. No crec que ningú pensés que aquest procés seria fàcil. I penso que encara no hem vist desplegar tota la maquinària de l'estat espanyol contra nostra. No, això encara no ha començat de debò.
Quan vegin que això és seriós, que es vol tirar endavant, serà llavors quan ens bombardejaran amb atacs a la llengua, al país, al territori, a les institucions, a les persones... El seu objectiu serà dividir-nos. El seu objectiu és i serà que la gran majoria tingui por. Ens mentiran, ens diran animalades per tal de que creguem que ens enfonsarem en la misèria més absoluta. I segur que si ho aconseguim, passarem anys durs i complicats; però almenys ho farem com a catalans, lliures d'aquesta llosa que ens acompanya des de fa segles.
I què hem de fer a les escoles? Cada vegada crec amb més fermesa que ens hem de posicionar, que hem de dir les coses pel seu nom. Omplim hores parlant d'injustícies, drets, llibertats i respecte, però sense evidenciar el què passa a casa nostra.
Quants atacs més hem d'aguantar per donar el cop de puny a la taula? Avui mateix, un diputat de mala fama comparava la immersió lingüística amb la pederàstia! I així una darrera l'altra. Fins quan?
Ara és l'hora! I no podem fer tard!

VINE TU I EM TREUS

Caram, quina setmaneta més animada catalanament parlant...
Vam començar diumenge adquirint la pel·lícula de Fènix 1123 que donaven amb l'ARA (previ pagament, és clar). El cas de l'Èric Bertran, que ja em va agafar amb consciència plena de la situació del país, el recordo especialment. Encara ara no entro al DIA sota cap concepte!
A continuació es fa tremendament popular un vídeo casolà al youtube d'una noia andalusa que explica perquè no s'ha de tenir odi als catalans. Simptomàtic que d'una cosa tan normal se'n faci tant de ressò a tots els mitjans de comunicació.
Aquesta mateixa setmana, 20 anys de l'assassinat d'en Guillem Agulló (ni oblit ni perdó). Han estat també dies de molts records, i llegint els reportatges que se n'han fet, te n'adones de la injustícia feixista que encara ara ens governa.
I finalment, la nova sentència contra l'ensenyament en català, que diu que si un sol nen demana la classe en castellà, doncs els altres 24, 25, 26... es foten i toca fer classe en castellà. Ja, ja, ja, ja, ja... com m'agraden aquestes provocacions, perquè almenys fa que els catalans de sofà tornin a alçar-se de nou! El què cal és que no tornin a seure!
En Joan Tardà, d'ERC, que de tant en tant en fa alguna de bona, es fa expulsar del congrés (els altres diputats el segueixen) per parlar en català. Gran moment quan, increpat per un diputat del PP li diu"Vine tu i em treus". És boníssim!
En parlarem de tot plegat...

EL LAVABO DE LA MOLA

Avui per coses de la vida he pujat a La Mola amb un grup de nens. Una excursió maca, tranquil·la si es fa sense la companyia de 50 personetes de 9 i 10 anys, molt distreta si es fa amb aquesta companyia.

Ha anat força bé, pujada en 90 minuts, que déu n'hi do! Un cop a dalt, sempre hi ha algú que té ganes d'anar al lavabo. Normalment, els arbres de la zona són esplèndides letrines, però la nena en qüestió, amb un problema de bufeta, he pensat que bé mereixia entrar al lavabo del restaurant.
Un cop dins, a l'estar la porta del lavabo tancada, he preguntat al senyor que era a la barra si ens podia obrir, i m'ha contestat que ho sentia molt, però que estava espatllat i en obres.
Ja és mala sort!!!
Però clar, la qüestió és que l'any passat, vaig pujar amb un altre grups de nens, i en una situació molt similar, ens van dir el mateix, que el lavabo estava en obres. Davant d'aquest fet, jo penso en tres opcions:
1ª: realment el lavabo torna a estar espatllat i l'estan arreglant. Ja és mala sort agafar dos moments en què està fora de servei. hauran de fer bones reparacions si s'espatlla tan sovint.
2ª: el lavabo continua espatllat des de l'any passat. En aquest cas, potser els que l'han de reparar s'estan "columpiant" una mica... potser haurien de canviar d'empresa de reparacions, si els costa tant arreglar-ho.
3ª: no li dóna la gana de què els excursionistes utilitzin el lavabo. Home... entenc que si entren cada dia 200 nens i nenes, doncs de vegades fa una mica de mandra... Però clar, és que allà tampoc tens moltes opcions d'evacuació...
Suposo que l'opció correcta és aquesta, perquè a la web del restaurant, no hi ha cap nota que digui:

"Feu pipi abans de venir que el lavabo no funciona"