dijous, 31 d’octubre del 2013

GUAU

Aquests dies no paro de donar voltes a una notícia que es va publicar a principis de setmana:
 Toma castanya (i més en un dia com avui, 31 d'octubre). Només ens faltava això: un transport públic car, de mala qualitat, amb poc servei, incivisme a tota hora... i ara a més a més, ens afegeixen els gossos. Independentment de la poca gràcia que pot fer, ja que és ben coneguda la meva relació poc afectuosa amb aquest animal, s'ha de veure aquesta idea des d'una visió imparcial.
Us imagineu els gossos en aquells vagons plens de gent? És un perill.
Us imagineu estar assegut i trobar-te el morro d'un gos (d'aquests més grans) davant teu? És amenaçador.
Us imagineu la típica baralla entre gossos (que tots hem presenciat al carrer, quan els amos han d'estirar amb tota la força de la corretja)... us la imagineu aquesta escena en una andana, en un vagó?
Hi ha adults, però també hi ha nens, a qui els incomoda tenir un gos movent-se al seu voltant. Poden fer por.
Per no parlar de la sensació de que et comenci a ensumar amb aquells morros que els ha posat vés a saber on.
NO
No pot ser que això sigui així. Evidentment que hi ha amos de gossos que farien bé les coses i els portarien lligats, educats, etc. Però el món és ple d'injustícies en què paguen justos per pecadors.
Evidentment que hi ha molts actes incívics al metro a solucionar més importants que aquests. Però llavors, potser que solucionin aquests actes abans d'afegir més problemes.
I una cosa que també em fa ràbia, la gent de les associacions en defensa de gossos, etc. Es pensen que si estàs en contra d'això, ja ets una espècie de "toreru" que gaudeix amb el patiment dels animals, et criminalitzen d'una manera bestial, com si fossis un maleducat i una mala persona... No poden entendre que hi ha persones a qui no ens agrada estar al costa d'un gos? Tampoc m'agrada estar al costat d'un d'aquests amb la música a tot "taco", o amb els peus al seient del davant, o fumant, etc... Em fan la mateixa ràbia, però és el què deia, que dediquin temps, mitjans, persones i diners a solucionar problemes, i no a crear-ne.
I que no em vinguin amb els drets dels gossos... Tenen els seus drets, sí, però no poden passar per sobre dels de cap persona.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

LA MÉS NEGRA, LA MÉS BRILLANT

La temporada castellera del 2013 serà recordada a Gràcia per molts motius. Ara mateix, només em ve al cap un titular: la temporada més negra, la temporada més brillant. Aquest any hem tastat la cara i la creu, hem sentit en la pròpia carn la glòria d'unes fites fins fa poc inassumibles al mateix moment en què hem patit la pitjor desgràcia en la nostra curta (o ja no tan curta) vida castellera.
Fa dos mesos ens trobàvem en un pou, amb una calamitat a sobre que feia de difícil preveure com respondria la colla després d'aquell infortuni a la Festa Major. Doncs la colla ha respost amb entrega, amb il·lusió, amb esperit de superació i amb unes ganes de fer història increïbles.
Avui, a Vilafranca del Penedès hem carregat el primer castell de nou de la nostra història. Ha estat màgic, sensacional, amb sentiments de tota mena aflorant en un mateix instant. L'hem acompanyat amb la dotzena torre de vuit (ja he dit a plaça que no caldria buscar la número 13, no?), i, atenció, del primer 4 de 8 amb l'agulla descarregat (després de 2 carregats), per acabar amb el tercer pilar de 6. Un cop més, ens hem superat. En l'any més complicat, l'any més desconnectat, l'any més desubicat personalment... Però el 3 de 9 és aquí, i llàstima perquè ha anat molt bé. Ara ja tenim un nou repte, que és descarregar-lo, i dediquem-lo a qui l'hem de dedicar.

diumenge, 27 d’octubre del 2013

CLÀSSIC

No sé perquè, però aquesta setmana no he estat molt conscient que dissabte hi havia el primer Barça-Madrid de la temporada. Potser perquè tinc el cap a altres coses més importants (perquè n'hi ha, no?... de coses més importants que el Barça-Madrid...?); potser perquè al cole ja no fem porres (me n'he cansat de gestionar-ho i ningú ha agafat el relleu); potser perquè sense la tensió provocada pel Mourinho, s'ha convertit en un partit més relaxat; potser perquè els dos equips encara estan en fase d'aclimatació...
Però finalment, el partit s'ha jugat i hem guanyat 2 a 1. A comentar:
- Hi ha hagut moments en què el Barça era el Barça de sempre, jugant bé i dominant del tot als blancs.
- Gran Alexis! Sempre he estat defensor de causes perdudes (Hleb, Txigrinski, Alexis...) Estic content que almenys amb algun tingui més sort!
- Sí. Eren penals. I entre els dos penals i el xut al pal del Benzema, hem de dir que hem tingut sort. Però bé, d'això es tracta el joc, no? De tant en tant, tenir sort.
- Com trobarem a faltar en Valdés!
- Ja ens podem espavilar! Com deien avui a l'Ara, no som favorits per guanyar la Champions. Així que que comencin a pencar de debò!!

dissabte, 26 d’octubre del 2013

TRISTOS TANTS PER CENT

Hi havia molta gent a la manifestació? Doncs sí, hi havia força. Però no i érem tots.
Aquest dijous hi va haver una vaga convocada en contra de la LOMCE, o llei Wert; una llei que no acontenta ningú, ans al contrari és un retrocés en tots els nivells (gestió de centre, currículum, llibertat...) sense oblidar l'atac a la immersió lingüística. Els polítics de casa nostra, que no són millors que els d'altres llocs, un cop més esperen la reacció del poble per tal de decidir el camí a seguir. Per això era important n seguiment massiu de la vaga del dijous. Amb un 70, 80 o 90 % de seguiment, la consellera Rigau potser es veuria en força per dir la paraula tan esperada davant aquesta llei: INSUBMISSIÓ.
Però és clar, si els mateixos sindicats parlen d'un 50% a la pública i un 30% a la concertada, ja es veu que d'unanimitat, res de res.
"Aquests diners que ens treuen em fan falta" i "La vaga no serveix de res", són els dos arguments més utilitzats per tal de defensar la posició d'anar a treballar. Evidentment que totes les opcions s'han de respectar, faltaria més, però és clar, sap greu. a raó monetària és absolutament relativa, ja que persones que fan vaga estan en situacions econòmiques més precàries que d'altres que no en feien. Es pot respectar, doncs, però no es pot acabar d'entendre.
Sobre el segon motiu, és que, renoi! Ja ho sabem que no tiraran enrere la llei per aquesta vaga! No som pas rucs! Però no es pot mostrar desacord? O és que els que van anar a treballar estan d'acord en augmentar l'horari escolar, augmentar el nombre d'alumnes per classe, retallar subvencions per a seguir donant diners a escoles elitistes... Doncs si no estàs d'acord, vaga i ja està. Pel què dèiem abans, perquè amb aquest suport miserable, la consellera no tindrà pebrots per declarar insubmissió, i haurem de seguir sent des de la base, els que vulguem defensar la nostra cultura, les nostres institucions, la nostra llengua i la nostra educació. O això no és prou motiu per protestar?

dilluns, 21 d’octubre del 2013

EL DIMONI ES DIU INTERNET?

No fa massa anys, els educadors havíem de fer mans i mànigues per a racionalitzar l'ús que en feien els nens i nenes de la televisió. Un clàssic de frase era i segueix sent que els nens poden mirar la tele, però acompanyats d'un adult que els va orientant sobre allò que veuen.
Ara però, que els nens mirin la tele sols ja és un fenomen secundari (però encara perillosíssim) davant l'ús que en fan de les tecnologies gràcies a internet.
En menys d'una setmana, aquest tema ha aparegut en els mitjans de comunicació per dues bandes. Primer, per la manera que va aconseguir una directora d'institut d'afrontar un problema d'assetjament per internet. Uns menors van crear una pàgina web on despotricaven sense parar de tothom. La directora els ha denunciat al mateix moment que els feia visionar a tots el vídeo de la noia canadenca que es va suïcidar després de ser assetjada. La notícia sencera, es pot llegir aquí. Diu la directora: "Hi ha gent que pensa que el què passa fora de l'escola, l'escola no s'hi ha de ficar; jo crec que sí, perquè a la llarga ens acaba afectant." Què gran! Què clar que ho té! I com puntualitza dient que culpables també són els que feien els comentaris anònims que feien mal a la gent. Aquests que van fer això a l'ESO, a Primària segur que ja eren dèspotes amb els companys. Aix... la prevenció, aquella gran desconeguda...
Com a segon exemple, un article a l'Ara sobre quan han d'entrar els nens en el món de les tecnologies (em menjo l'adjectiu "noves"). El què m'esgarrifa de l'article és l'aparició d'uns pares que donen carta blanca al seu fill, que li regalaran un smartphone als 9 anys, que tindrà televisió a l'habitació. Són aquest perfil de pares "guais", que no volen prohibir res, que creuen que el nen ha de créixer amb tota llibertat, neohippies que confonen l'educació grisa de temps llunyans amb la vida de colors que se'ls ha ficat al seu cervell. Renoi... no saben quin mal li estan fent al seu fill i als seus companys... Algú els hauria de dir que els nens no són adults en minatura, que necessiten dels nostres models per a créixer i madurar, que necessiten els nostres consells per a diferenciar el bé del mal. Deixar-los a mercè del món virtual és una errada que a la llarga ens sortirà molt cara. Avui en dia, i només cal veure l'exemple de l'institut de Llançà, ja s'està pagant.

 

diumenge, 20 d’octubre del 2013

MMM... LA CASTANYADA?

Fantàstic mail de propaganda del Parc d'atraccions del Tibidabo! El titular és: "Viu la castanyada al Tibidabo" i el comentari final és: "Animeu-vos a experimentar la Castanyada al Tibidabo, on us esperen bruixes, bruixots i d’altres personatges fantàstics que convertiran la vostra estada al Parc en una Castanyada única!"
Què gran! I és que les activitats que presenten són:
- un espectacle del guardià de les bruixes
- un taller de maquillatge de terror
- cercavila de personatges esgarrifosos
Ah, sí, i es poden menjar castanyes a les paradetes.
És evident que m'he perdut alguna cosa, no? La castanyada? Això no tenia a veure amb un personatge que és la castanyera, i panellets, etc...? Aaaaaah... és que al Tibidabo fan Halloween! És clar! Però llavors, com diria aquell clàssic: "Nos están engañando, que no nos engañen, que nos digan la verdad".
I és que si el Tibidabo opta per fer Halloween enlloc de castanyada, doncs és la seva opció (com Port Aventura, i molts establiments comercials que només tenen al cap el merchandising americà). Evidentment, aquí ja tenim un debat obert, una guerra declarada. Però bé, si han optat per Halloween, que ho diguin i ja està, que no enganyin amb un nom que no té res a veure amb el què fan.
Ep, no amago que a mi, això de la Castanyada sempre m'ha semblat una festa de segon nivell, mai li he trobat el què, i de fet, no em ve de gust ni em fa cap il·lusió. Però evidentment, sempre cal posar per davant les nostres tradicions enfront de la invasió estrangera (com si no tinguéssim prou amb la ibèrica, ara també l'americana). I si per demostrar-ho cal menjar castanyes, en menjarem.
I que consti que, com sempre, la culpa no és pas del EUA (en aquest cas), sinó nostra i només nostra de deixar-nos enganyar i manipular.

dissabte, 19 d’octubre del 2013

MJ 15 ANYS: JUBILACIÓ

Amb aquest article tanco la sèrie centrada en el quinzè aniversari de Món Jove. Aquests festa dels quinze anys ha coincidit amb el primer any en què he estat definitivament allunyat del món del lleure educatiu després de 25 anys.
Tot i que en algun moment he assessorat, ajudat, val a dir que la meva implicació ha estat ja reduïda al 0'05%. D'aquest any recordo sobretot el dia de la Marató de l'any passat, en què hi participava com a visitant però em vaig sentir una mica estrany, amb una sensació de no saber com manegar-me per aquella festa.
En alguns moments, sobretot a les convivències amb l'escola, em pregunto si encara hauria pogut aguantar uns anys més. Però m'adono que m'enganyo a mi mateix. Ja no tinc aquella energia! Va ser en un joc de nit d'unes convivències de cap de setmana quan ho vaig veure clar. Allà sol, de nit, al mig d'un bosc, esperant que arribessin nens per donar-los una targeta del joc. Va ser en aquella mitja hora llarga que ja em vaig preguntar: "Què dimonis fas aquí?" A partir d'aquí, vaig anar marxant de les convivències, de les colònies, de les excursions... i finalment, de la direcció.
Ara estic on he d'estar, tot i que seguiré patint per tot el què facin o deixin de fer, per si els va bé o els està plovent... I és que quan crees un lligam, aquest no es trenca mai!

dimarts, 15 d’octubre del 2013

FINAL DE LA CÚPULA

Ahir es va acabar la sèrie de "La cúpula", basada en el llibre de l'Stephen King, com ja vaig parlar aquí.
La primera reacció, un cop acabada és de: "Com m'he deixat enredar per estar fins al final assegut al sofà?" Amb aquesta sentència, ja està més o menys dit tot.
S'ha de distingir dos conceptes diferents, si has llegit prèviament el llibre o no. Si ens trobem en el segon cas, que no has llegit el llibre, pot ser i és una sèrie ben feta, distreta i interessant; amb bons moments i emoció, independentment de si t'agrada o no el final.
Ara bé, si ens trobem en el cas de sí haver llegit el llibre, la decepció és evident. La sèrie segueix estant ben feta i és entretinguda, però les expectatives creades després de la lectura no satisfan del tot. Fins i tot pots arribar a pensar que a part del títol, els noms dels personatges i la idea inicial, res més s'assembla al llibre original. Pel meu gust, hi ha massa coses canviades, massa coses inventades, i això desvirtua el visionat dels capítols. És una llàstima. I em pregunto: "Per què cal canviar tant el guió?" És que no entenc. No és prou bo el llibre? Els canvis què han aportat? Res de res.
Per no parlar del final que et porta a tenir una segona temporada de la sèrie. De veritat, tal com l'han fet, calia? No.
Però com deia al principi, com pot ser que si sóc tan negatiu, no m'hagi perdut cap capítol? És curiosa aquesta alienació que et provoca la televisió...

dilluns, 14 d’octubre del 2013

MJ 15 ANYS: MONITORES

La realitat és aquesta i no n'hi ha més. Pe cada noi monitor que hi ha a Món Jove, tenim 10 monitores noies. Ja fa molts anys que a Món Jove falten monitors. A les últimes colònies, n'hi havia només un. A les penúltimes, dos, com a les anteriors. En canvi el nombre de monitores es manté o fins i tot creix. Aquest any, quan van anar a la recerca de premonitors, van sorgir fins a 11 persones de 1r de Batxillerat interessades. Quants eren nois? Zero.
Per què passa això? Quin és el motiu que allunya els nois del món del lleure educatiu? Perquè no és un fet local, sinó que és molt generalitzat en tot el món de l'esplai, encara que podem dir que a MJ és exagerat. Penso que és una tendència que ja es va mostrant en edats més joves que aquests setze o disset anys. Quan els nois i noies arriben a primer d'ESO i es forma el grup de joves, ja hi ha una clara tendència a la femenintzació del grup. I quan hi ha hagut un bon grup amb nois, aquests s'han anat desinflant. Ens trobem que els nois a aquesta edat tenen unes altres prioritats. Han caigut de quatre potes al món del consumisme i de l'oci per divertir-se, l'oci sense sentit, i prefereixen tancar-se amb les maquinetes o bé anar a xulejar amb els skates. El poder del grup, masculinament parlant, és com antuvi, en els temps en què l'home és sols demostració de físic i força. I és una llàstima que es deixin arrossegar per aquesta tendència a convertir-se en simples maniquís de la societat.
Per sort, sempre hi ha excepcions, però aquestes ja tendeixen a implicar-se en altres temes i tampoc segueixen l'estela del lleure educatiu. Molt han de canviar les coses per aconseguir equilibrar aquesta desigualtat actual en el món monitoril.

diumenge, 13 d’octubre del 2013

AVATAR

Finalment, després de força temps, l'altre dia vaig veure Avatar, una de les pel·lícules de més renom del 2010. Independentment de la seva qualitat, és una d'aquelles pel·lícules espectaculars, amb molts efectes visuals i espectacularitat, que als amants del cine comercial i de ciència ficció ens agrada veure. Però d'aquelles coses que passen, han hagut de passar tres anys per a què un servidor la vegi.
Fins i tot des de que me la van deixar, ha passat gairebé dos mesos, ja que els 162 minuts de durada em frenaven dia sí dia també. I és que a mesura que passava el temps, les meves expectatives anaven baixant, i per tant, no esperava gran cosa de la pel·lícula.
Suposo que per aquest motiu, quan va acabar, vaig estar content, i em va agradar més del què em pensava en un principi. No tenia massa idea de l'argument, així que també em va semblar correcte. La dosi d'aventura és proporcional al de la imaginació dels guionistes.
Ara diuen que faran una segona i tercera part. La veritat, tampoc crec que calgui...

dimecres, 9 d’octubre del 2013

MJ 15 ANYS: RETROBAMENTS

Una de les coses més boniques que es podien esperar de la festa dels quinze anys de Món Jove era el retrobament amb anitics monitors i monitores. És veritat que no en van venir massa, però no deixa de ser un fet especial. Sobretot si els monitors que vénen són dels temps més inicials. Així, la presència del Xavi i de la Jetzabel donaven un toc nostàlgic al moment. El cas de la Jetzabel és encara més especial, ja que viu a Alacant, i tot i que d'entrada, el viatge li va fer declinar la invitació, finalment, va agafar el tren i es va presentar. Doncs fantàstic! És uan demostració palpable de que quan t'impliques de debò en una cosa, en aquest cas el lleure educatiu, això et marca i et deixa empremta en la vida. No vull desmeréixer els altres exmonitors que van venir, però clar, aquest cas, quan a més ja fa més de deu anys que va deixar Món Jove, és especial. Què voleu que us digui? Per mi té un simbolisme de pertanyença a una cosa que s'ha fet molt gran. Gràcies Jetzabel, i gràcies Xavi, Anna, Mariona, i tots els exmonis que van estar a Món Jove els 3 primers anys, picant pedra i posant els fonaments d'una gran empresa.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

QUE SÍ QUE ES PODEN FER COSES!

De tant en tant arriba a través de les xarxes socials alguna frase, imatge o vídeo que crida l'atenció, sorprèn o et fa pensar.
En aquest xas, es tracta d'un nombrós grup de nois i noies adolescents que es posen d'acord (oooooh) en muntar una cançó acompanyant-la amb un exercici de percussió senzill. La coordinació és total i el resultat és sorprenent i bonic. El què m'ha empès a incloure-ho en aquest modest blog és el fet de com mostra aquesta capacitat que han tingut tots els joves per a fe runa cosa junts, la concentració que denoten, l'esforç fet (segur que no ha estat fàcil).En una societat en què no parem de trobar-nos joves desmotivats per tot, aquest treball, que fuig de tots els continguts acadèmics que et marca qualsevol llei, llibre, etc... demostra que és possible engrescar els nois i noies en projectes, només cal tenir les ganes i el temps per a posar-ho en pràctica.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

MJ 15 ANYS: ANIVERSARI

Anys i anys... per molts anys! Món Jove ha començat avui a celebrar el seu quinzè aniversari. El 21 i 22 de novembre de 1998 van tenir lloc les primeres convivències de la seva història, i des de llavors, un bon grapat d'activitats, molt diverses també entre elles, s'han anat succeint fins avui dia.
Aquest aniversari m'agafa ja en el segon any des de que vaig desvincular-me (no emocionalment, però sí oficialment). Així que avui he anat a la festa com a convidat (també com a papi del cole), però clar, hi ha un bon tros de mi que està amb Món Jove forever.
I és forever perquè MJ ha estat l'entitat a qui més anys hi he dedicat (13 i mig). Cert és que té un component que els altres (Foc Nou, Carme i Pineta) no van tenir mai, que és el factor de feina. Al ser mestre de l'escola, la implicació ha estat total (com sempre) però diferent si més no... A qui s'ha assemblat més és A Foc Nou, no només perquè tots dos són part d'una escola, sinó perquè hi he estat part activa en el seu naixement i creixement.
El dia d'avui m'ha fet reflexionar en molts aspectes relacionats amb MJ al llarg d'aquests anys, i alguns tindran la sort (per a mi) de ser analitzats blocairement. Prenem-nos doncs, aquest article, com el capítol zero, però d'una mini-sèrie...