dissabte, 31 d’agost del 2013

TIC-TAC, TIC-TAC...

Dissabte 31 d'agost. Demà, 1 de setembre. Ai... el setembre... el mes de la tornada, el mes del final de poques coses i de l'inici de moltes més. En poques hores tornaré a l'escola a començar un nou curs. De broma en broma, ja serà el dinovè curs! Que lluny queda aquell 1995, aquell xitxarel·lo que es va posar davant d'una classe...
Després d'un estiu estrany, anòmal, ens enfrontarem a un dels cursos que estan cridats a ser un dels més importants d'aquestes dues dècades. De nou quart, però amb llibres nous (sobretot a mesi) que ens faran canviar algunes coses, sempre mirant de ser metodològicament més actius. Un nou curs de català, amb grans expectatives. Classes de castellà després de molts i molts anys sense fer-ho... I és clar, després d'acabar un curs amb un tercer trimestre terrible, veurem com anirà tot plegat. Aquest estiu poc corrent no ha ajudat massa a espolsar fantasmes, així que caldrà fer una cura de shock força dràstica.
I caldrà veure també com evolucionen les obres, que la grua encara està plantada al mig del pati talment com si fos la tan recordada palmera...

dijous, 29 d’agost del 2013

FEM VIA

S'acaba el mes d'agost, un mes mogudet, però sobretot trasbalsat castellerament parlant. En breu arriba el setembre, el mes de la "vuelta al cole"!! El curs escolar començarà el 12 de setembre, un dia després d'una nova Diada. Si l'any passat va estar marcada per la gran manifestació, aquesta vegada vindrà marcada per la VIA CATALANA, l'intent d'unir de punta a punta el país amb milers de persones unint les mans.
Està clar que aquest acte no busca res més que no deixar dormir ningú, tornar a esperonar el poble per tal de pressionar i avançar el procés... Aquest cop, no pot passar un any més sense que avanci; si no, el risc a perdre'ns es multiplicarà.
Els polítics en parlen gairebé cada dia. Algú els hauria d'explicar que ells no han de parlar de la Via Catalana, això no els incumbeix. Si volen participar, que ho facin individualment i s'ha acabat. La seva feina és una altra, la que s'ha de fer cada dia per tal d'arribar a construir el futur país. Però a ells els agrada parlar-hi com si ho fessin ells, com si aquest acte decidís res. Aix... no és això, companys, no és això...
I només ens falten aquelles veus que diuen que si s'ha de canviar el lema, etc... Pobres... no s'enteren de res. Bé, sí, per això intenten desprestigiar, llençar pilotes fora, ningunejar...
I tenim el tema cabdal. La farem? S'aconseguiran omplir tots els trams? Ja és ben sabut que hi ha problemes a les terres del sud. Allà, la població no dóna per més, i cal mobilitzar-se per omplir la Via a l'Ebre. Renoi, si l'any passat catalans d'arreu van venir a Barcelona, és lògic demanar als barcelonins que moguin el cul i omplin els trams buits de la Via! I és que a la ciutat comtal els trams estan massificats i hi ha fins a quatre cadenes simultànies per tal d'encabir la gent (sense comptar la gent que arribi sense estar apuntada!)
M'hi vaig apuntar gairebé al principi, en un tram de la Barceloneta, per tal de facilitar al màxim la participació. Després va sorgir el tram casteller, on es veu que s'haurà de fer un castell abans de les 17'14h. Però la veritat és que tingués l'oportunitat (transport i companyia) de poder desplaçar-me cap al sud, ho faria amb els ulls tancats. A veure com evoluciona tot plegat...

dijous, 15 d’agost del 2013

TRAVESSERA AMB TORRENT DE L'OLLA

Travessera de Gràcia cantonada amb Torrent de l'Olla. Sí, allà on hi ha la pastisseria Montserrat... Típic i tradicional punt on durant el cercavila de tarda de la Festa Major, alçàvem algun pilar o castell.
No ens enganyem, els veterans de la colla recordem aquesta cruïlla on fa nou anys vam carregar un pilar de 4 amb el Montxi i l'Òscar de segon i terç respectivament. Segurament ara sembla poc creïble, però és cert. tots tenim al cap aquella imatge de l'Òscar intentant agafar l'enxaneta que va decidir baixar per la via ràpida.
Però la tècnica d'enguany volia també trencar el mite d'aquesta cruïlla de camins tan nostrada. Avui, hem descarregat el dos de set "pim pam, aquí et pill, aquí et mat". Pensar que només fa un any que ja destacava aquest castell com a punt final del cercavila del 2012. I ves per on, aquesta vegada el fem no com a traca final, sinó allà al mig del carrer, com si res. Sí clar, si es descarrega el dos de vuit folrat a la sortida del meto del Guinardó, perquè no es pot fer un pis menys al mig del carrer un 15 d'agost? Quantes més sorpreses ens esperen fins a final de temporada?
Apart d'aquest fet, ja hem superat el primer dia. Castells interessants (un altre 5 de 7 a plaça en acabar el cercavila, castells de sis amb nous castellers, els pilars...) Demà Sant Roc, assaig i a pel súper cap de setmana!

dimecres, 14 d’agost del 2013

ARRIBA EL 15

Ja n'és arribat el 15 d'agost. Avui s'acaben de preparar i engalanar els carrers de la Vila de Gràcia per a la Festa Major. Un any més, no falta a la cita i enmig de l'estiu calorós, trobem aquesta setmana plena de festa i emoció assegurada.
Abans d'una nit que per a molts serà força llarga, tindrem assaig a la plaça. Aquest és un assaig que tots els que l'hem viscut el temem, donada la precarietat de l'ambient, la calor, la gent... Tot i així són assaigs que han aconseguit grans proves al llarg dels anys.
Demà a les 8 del matí, les traques (uf... a Roquetes no se senten) donaran pas a les matinades. El dia 15 és el dia dels cercaviles; matí i tarda; curt i llarg; de compromís i de castell. També és dia per felicitar els membres de la colla encarregats de guarnir la plaça, i que "contra viento y marea" any rera any se superen. El dia 16 és més relaxat, tot i que tindrem un altre assaig a plaça.
El cap de setmana és l'estrella, amb la Baixada del Pilar, la Diada de Vigílies i la del diumenge. Ara sí, es pot anunciar el 2d8f, 5d8 i 7d8. O ens preparen alguna sorpresa d'última hora? Precisament aquest dissabte farà deu anys exactes del primer 4d8 descarregat per la colla. I des d'aquell llunyà 17 d'agost de 2003, cada any l'hem aconseguit (justet els primers anys, i amb solvència a partir del 2006).
La resta de la Festa major, sense castells, a gaudir-la, amb els jocs d'aigua, l'animació d'en Jaume Barri, la nit de barra
i els actes de l'ANC, entre ells la cadena humana del dia 20.
BONA FESTA MAJOR A TOTHOM!

dimarts, 13 d’agost del 2013

UNA TEMPORADA PARA SILBAR

Una família de l'escola em va fer arribar aquest llibre, Una temporada para silbar, de l'escriptor Ivan Doig. Fa un retrat de la vida en un poble de Montana a principis de segle, i un dels fils argumentals és la figura del mestre d'escola. Es tracta d'un home que sense haver-se preparat mai per a aquesta feina, es posa davant d'una colla de nens i nenes (una escola rural, on hi ha edats barrejades). Amb una manera peculiar d'ensenyar, aconsegueix treure de cada nano el millor de sí mateix. Oblida una mica "el què s'ha de fer" i a través de les vivències, d'experiències, de fer que els alumnes es facin preguntes, els va guiant al llarg d'un any.
Entre aquesta família i un servidor queda els motius reals d'aquest preciós regal que m'ha donat bons moments de lectura durant aquest estiu. El seu testimoni, i altres imputs arribats de diverses bandes em refermen en seguir treballant com fins ara, una mica contracorrent. Els entrebancs que van sorgint fan que es toqui de peus a terra, de vegades bruscament, com ha estat aquest darrer curs. No sé si encara si l'experiència viscuda servirà per a millorar, tinc els meus dubtes. La veritat és que dos mesos després, encara no em puc treure del cap moltes coses.
Per això aquest llibre m'ha servit molt com a teràpia. Aviat començarà el compte enrere, i caldrà resseguir algunes frases d'aquest llibre i d'altres que donin forces o esvaeixin malsons com els del seu protagonista.

dilluns, 12 d’agost del 2013

N'HI HA QUE NO ES FAN GRANS

El passat dissabte em vaig trobar un antic casteller gracienc que actualment exerceix de cap de colla en una colla de les anomenades petites. En un moment donat, explicava que estaven treballant un castell punta, que no acabava de sortir, però que a l'actuació de la seva festa major el tirarien a última ronda a veure què passava. Va ser en aquell moment que se'm dirigí a mi dient, de forma despectiva: "quan tu eres cap de colla eres incapaç de fer-ho".
Té raó. Sobretot al segon any, el 2005. Al primer any, degut a la pressió i a estar encara navegant pel càrrec, encara feia coses que potser no veia del tot clares. Més tard, de mica en mica, la gent que distorsionava la feina i la colla va anar marxant, i vam poder treballar amb més calma. Va ser llavors quan la colla va començar a fer el tomb i les coses van començar a anar millor.
Penso que tots els caps de colla que ha tingut Gràcia poden estar orgullosos del què van aconseguir; alguns en resultats, d'altres en posar ciment, d'altres en feina bruta... però tots, a la seva manera, van aconseguir fer créixer la colla. Quan aquell 2005 es va deixar de fer castells "pel què diran" i es feien amb respecte cap a tothom, portant a plaça allò que s'havia assajat i estava realment preparat, va ser llavors quan vam començar a deixar de ser una colla petita.
Sí, no tirava els castells " a veure si sonava la flauta". Perquè a dalt de tot hi ha nens i nenes que no mereixen ser tractats amb aquesta temeritat, ja que es poden fer mal; perquè els castells s'han de respectar i els castellers també. Vuit anys després, que em deixin anar aquella frase, ni que sigui per fer gràcia, demostra una ignorància sublim, una poca idea de com portar un grup de persones, una poca gràcia i un patetisme de primera magnitud. Estic molt satisfet del què la colla i les tècniques d'aquells anys van aconseguir, i també estic convençut que la marxa de persones amb un pensament egocèntric i problemàtic van fer millor la colla.

diumenge, 11 d’agost del 2013

BIBERÓ ROCK

Després de gairebé un any des del descobriment d'aquest festival, finalment, del 5 al 9 d'agost vam anar a Can Joval, la casa de colònies on es celebra el Biberó Rock Festival.Es tracta de cinc dies en una casa on s'organitzen diverses activitats familiars. L'estructura bàsica és la de dos tallers pel matí (en un es construïen una mulassa i uns capgrossos i l'altre era de circ, de jocs cooperatius...), seguits d'una estona de piscina.La tarda començava amb una sessió de contes, una altra estona de piscina i un espectacle d'animació de qualitat (Carles Cuberes, Jaume Barri. Kumbes del Mambo...) I a la nit, un altres espectacle per als nens. Quan aquests eren dormits, els mateixos animadors feien algun altre concert per als grans.
Realment és una proposta molt interessant, xula, enriquidora i divertida, tremendament recomanable. ja que passes uns dies de vacances amb altres famílies, i amb unes activitats molt bones (personalment no em van agradar gens Les princeses barbudes, i justament va ser el dia que va venir tv3 a gravar) També va ser força horrorosa l'última nit (per als grans), ja que van venir uns grups que no tenien massa a veure amb l'ambient; crec que aquí va ser on van punxar més els organitzadors. La resta, és a dir, el 90% de les activitats, fantàstiques.
Amb tota seguretat, si fóssim més extrovertits, ens ho hauríem passat encara més bé, segur, però aquesta tendència a passar desapercebuts aquí no era del tot adient. També és veritat que els artistes i els seus amics feien molta pinya entre ells i es notava massa la diferència entre els que pertanyen al món de l'espectacle i els que no. Prò hem aprés força coses, així que... mola, mola el biberó!

diumenge, 4 d’agost del 2013

CADENES

El senyor Pere Navarro, que quan acabi la seva carrera política pot trobar feina de guionista al Polònia, ha fet unes noves declaracions sísmiques. Diu, fent referència a la cadena humana de la propera Diada: "A mi mai m'han agradat les cadenes perquè serveixen per tancar, per lligar. "
Està clar que no ha vist mai la pel·lícula "Cadena de favors", un exemple de tancament; a la seva dona no li deu haver regalat mai cap cadena; a casa no deu haver tingut mai una cadena de música; la seva ràdio i televisió no deuen sintonitzar cap cadena; què deuen pensar els que treballen en una cadena de muntatge (que per cert, i fent servir tòpics de mal ús, segurament alguns deuen ser votants seus...); deu tenir una bicicleta sense cadena; quin menyspreu per a la teoria de la cadena alimentària...
I així podríem seguir i seguir i seguir... però no paga la pena. Cada vegada que parla queda ben retratat, pobre home... O potser és que l'únic que fa és llegir el què li han escrit? Així doncs, hauria d'acabar dient. "Fi de la cita".
 Per cert, en el mateix article també diu que la Diada no és dels independentistes, sinó de tots els catalans (federalistes, unionistes, de dretes, d'esquerres...) És veritat, quanta raó que té! Cada 11 de setembre tots els catalans de dretes estan orgullosos de ser catalans; aquí a Roquetes és festa grossa! Tots els simpatitzants del PP i C's estan plenament identificats amb la Diada...

dissabte, 3 d’agost del 2013

LA IAIA INDEPENDENTISTA

Abans de la manifestació multitudinària del passat onze de setembre, cal recordar que a cada Diada hi havia el mateix tipus de manifestació. 3.000, 5.000, 10.000... aquests eren els típics números (segons Guàrdia Urbana, és clar...) El què en dèiem quatre gats mal comptats, cadascun darrere la seva pancarta, no fos cas que per un dia caminéssim units. Abans el ser independentista gairebé estava mal vist. Més que mal vist, senzillament et miraven amb cara de compassió, pensant "ai, pobret... no sap el què es fa... ja canviarà,,," També hi havia, evidentment, la visió de que els independentistes eren uns "gamberros" que cremaven contenidors, tiraven pedres... res, uns terroristes.
D'aquelles manifestacions, recordo una imatge que passava cada any, quan en algun balcó d'on penjava una senyera, apareixia una àvia per veure'ns passar. A la que algú s'adonava, els càntics començaven: "VISCA... LA IAIA... INDEPENDENTISTA!!!"
Era un clàssic, perquè sempre acabava sortint alguna àvia per algun balcó. El dia que es va fer la presentació dels actes de l'ANC de Gràcia per la Festa Major, va sortir una àvia que em va fer venir a la memòria aquest fet. Aquí la tenim:

divendres, 2 d’agost del 2013

DIÜRNA I FAMILIAR

Avui m'ha cridat l'atenció aquest titular del 324.cat: "Gràcia enllesteix la festa major més diürna i accessible"
He llegit la notícia (ho podeu fer, si voleu...) i com sempre, no diu res fora de l'habitual: que si les dates (quina mania en dir que les festes comencen el 14!!!), que si el pregoner, que si la sostenibilitat, els carrers, bla bla bla...
Però el què m'ha sorprès no ha estat el contingut de la notícia, sinó el titular. I és que allà on m'arriba la memòria, al llegir-lo, he tingut un dejà vu (o com es digui). He posat "festa major de gràcia" al cercador de la web, i d'any en any, ens trobem:
3/08/2012: "Gràcia presenta les festes més solidàries i accessibles" (Dins la notícia fa referència a que es promouen les activitats diürnes)

Clar. Davant d'aquesta reiteració, un es podria imaginar que després de tots aquests anys insistint en el mateix, a Gràcia ja no hi deu haver cap activitat a la nit, i que tot es fa de dia, perquè si cada any es va promocionant les hores de sol...
O potser és que periodistes i cares visibles de la Festa sempre diuen el mateix... per queda bé? No ens enganyem, si la nit de les festes de Gràcia no hi fos, desapareixeria la Festa Major, perquè els números no sortirien per enlloc!