dimecres, 19 de febrer del 2014

TORNA LA CHAMPIONS

Després de l'aturada de dos mesos de la Chapions League, han començat els vuitens de final amb al Manchester City - Barça.
La primera perla que ens ha deixat l'enfrontament va ser descobrir que en Touré Yayà encara se'n recorda de parlar català, quan va contestar en la nostra llengua a la roda de premsa. Alguns jugadors actuals del Barça encara n'han d'aprendre moooooolt. I avui al partit en Touré ha demostrat que va ser una pèrdua per l'equip; quin tros de jugador!
El Barça ha guanyat 0 a 2, cosa que deixa força encarrilada l'eliminatòria (molts hauríem firmat aquest resultat amb els ulls tancats). Llàstima que el primer gol, de penal, ha vingut després d'una falta del Busquets no xiulada, i a més, no era penal sinó falta fora de l'àrea. El Barça no hauria de guanyar així els partits. Podríem dir que ens han anul·lat un gol legal i no han xiulat un penal per mans que sí ho era, però, el nostre primer gol no hauria d'haver-ho estat, les coses com siguin.
Això sí, l'expulsió del jugador del City sí era merescuda. Almenys així hem estat jugant deu contra deu (cal comptar que en Cesc és el jugador que ens resta). El Barça no ha jugat del tot bé. Hem tingut sort que el City és un equip que juga molt a l'europea, perquè si hagués estat el típic equip anglès, ens n'hauria fet un parell. I sí, és un equip que s'assembla al Barça, poc anglès, ja que per moments, se sentia cridar més l'afició rival (aquest cop els culés) que no pas la seva pròpia afició.
I un últim apunt. ja pot ser bo en Ter Stengen o qui vingui a fer de porter, perquè costarà trobar algú tan bo com en Víctor Valdés.

dimarts, 18 de febrer del 2014

PLAYMOBIL

Aquest diumenge vaig anar a l'exposició de col·leccionistes de Playmobil. No feia massa que vaig anar a veure una de més senzilla, però malauradament, quan vam arribar, l'estaven desmuntant (que per cert, ja té nassos que et deixin entrar quan ja han plegat).
La fira era a les Cotxeres de Sants, i realment era increïble, la de coses maquíssimes que es poden fer amb els clicks!!! Els diorames tenien com a eix històries de llibres, així que teníem des del Zoo d'en Pitus fins a La història interminable, passant per tots els clàssics de la literatura infantil. Sorprenien alguns diorames; Cujo, per exemple, no tenia massa complements ni vistositat. De fet, la novel·la tampoc és cap gran clàssic. Sorprenia també veure un diorama de "El nen amb el pijama de ratlles". Veure els clicks de nazis, les creus gamades... no sé, donava una mica de mal rotllo. La resta, boníssims (quina catedral de Notre-Dame!!!). També cal dir que hi havia un desplegament de merchandising de venda a l'alçada dels diorames. Segur que feien diners, només per la gran quantitat de gent que hi havia...


diumenge, 16 de febrer del 2014

DEFENSORS DE LA TERRA

"Defensors de la terra" és la novel·la de Ramon Gasch i Andreu Gonzàlez que continua la història de "Bon cop de falç", de la qual en guardo un bon record, per la trama i la bona ambientació.
Aquesta segona part, explica les desventures dels fills de l'heroi del primer llibre. Tot i que no m'ha desagradat gens, sí que m'he sentit una mica perdut pel què fa al context històric que comenten a la contraportada i anuncis. Aquesta propaganda dóna per entendre que el rerefons de la història és la revolta de la sal, amb els Angelets de la Terra en lluita, però a l'hora de veritat, aquest episodi ocupa molt poc espai a la novel·la i tampoc n'és crucial en el desenvolupament de la trama com ho era la Guerra dels Segadors a "Bon cop de falç".
El llibre se centra molt sobretot en els dos germans i en la seva relació, dins d'un context històric on apart de la revolta de la sal, n'hi ha força més.
Però tot i això, està molt bé!

dijous, 6 de febrer del 2014

AL MAL TEMPS, BONA CARA?

Confirmat l'atac contra la llengua (per si algú encara en tenia dubtes). El TSJC insta als directors de les cinc escoles on trobem les famílies que han fet demanda per l'ensenyament en castellà a fer un 25% de les hores lectives en llengua castellana. Impressionant... No és res més que la línia d'atac al català que s'està seguint a la Franja (Lapao), a les Illes (TIL), al País Valencià... Què ens pensàvem? Que amb la què s'està muntant, no passaria res? En el fons continuen sent pessigolles, la veritat. Aviat començarà el bombardeig real. Això és només per a sondejar la situació. Per això la resposta ha de ser clara. Ens demanen calma i no contestar a l'ofensiva. D'acord, però cal contestar. Amb civisme, amb tranquil·litat, però fem-ho. I això només té un nom: insubmissió. O més d'un, per a què no hi hagi dubtes: no acatament de res. Ni a fer 25% en castellà, ni a la totalitat de la llei Wert, etc... Estic d'acord a mantenir la calma, però no vull ni sentir a parlar d'implantar Lomce ni en una mínima part. Ara que comença a canviar el destí del país, no podem seguir jugant al vell joc de CiU de la Ramoneta i "l'amiga". No és temps de grisos. No es pot tirar enrere. O caixa o faixa. I quin no vulgui pols, que no vagi a l'era.

diumenge, 2 de febrer del 2014

59 I NO MÉS

Mai cap altre equip a la lliga havia estat 59 jornades consecutives sent el líder (tota la temporada passada i tot el què dúiem d'aquesta).
Ahir el Barça estava a punt d'assolir una altra xifra rodona: la jornada 60 sent el primer. Què podia fallar? Amb què no hi comptava ningú? Quin fou el fet que va provocar que avui no s'assoleixi aquesta fita?
Cap diari esportiu en pot treure l'entrellat: Que si la defensa, que si les dimissions, que si no van saber matxacar, que si la concentració, que si Messi no la passa...
Res de tot això! Només jo sé la veritat del cas!
És que vaig anar al camp a veure-viure-ho en directe!! Sí, després de força mesos sense trepitjar el camp del Barça, ahir, per coses d'aquelles que no t'esperes, vaig poder tornar-hi. Quins records de quan hi anava setmana sí, setmana també... Aquells partits, aquelles lligues a l'últim minut del Dream Team...
Quan ja no hi anava, vaig tenir la sort de poder anar-hi també un dia molt especial, el del debut a la lliga d'en Messi. Sí, aquell dia, contra l'Albacete també hi era; i vaig veure el primer gol del crack a la lliga...
Què diferent d'ahir... aix... si no fos pel meu passat, diria que vaig ser un gafe ben gafe! Perdre contra el València d'en Pizzi! Ai... en Pizzi, quin un... sós macanudo! Pero anhi, "que malo que viniste"!!!