TRILOGIA COMPLETADA

Quaranta-quatre dies després de la seva estrena, i quan ja només la projecten en cinc cinemes i en horaris diversos, vaig poder gaudir de la tercera part de la trilogia de "El hòbbit".

L'últim episodi, La batalla dels cinc exèrcits, és com les seves dues antecessores, un regal per a la vista, oïda i cervell en la seva part emocional. Per a un seguidor de les històries d'en Tolkien des de que feia 2n d'EGB, és un plaer poder gaudir a la pantalla gran de les adaptacions dels seus llibres. Sense tenir l'èpica, glòria i majestuositat de "El senyor dels anells", la trilogia del hòbbit també ha estat magnífica... però clar, què he de dir? Evidentment que hi ha moltes llicències del Peter Jackson que potser no calia ficar a les pel·lícules, detalls que no existeixen en realitat, etc... però tampoc sóc tan purità. La primera escena del drac a la ciutat del llac i la batalla, de tres quarts d'hora impecables... uffff! Vaig a gaudir de l'espectacle i a deixar-me endur, així que objectiu aconseguit! Dues hores i 24 minuts que es passen en un plis-plas! I ara què...? Adaptarà el silmarilió??? Total, serien què? Dies i dies de pel·lícula!!!!

PASSIÓ

Avui hem tingut ocasió de fer una visita escolar a les coves del Toll, a Moià. Feia temps que no treballàvem la prehistòria amb els nens i nenes, i quan va sorgir el projecte, vam voler canviar la tradicional excursió a la Cova de la Font Major a l'Espluga de Francolí per les del Toll.
Ens han acompanyat dos educadors, un noi i una noia. Amb ella hem recorregut la cova i amb ell, hem reforçat tot el què ja havíem après a classe. El què m'ha animat a escriure aquesta entrada amb el títol PASSIÓ, és l'estona viscuda amb el jove arqueòleg que ens ha explicat la diferència entre els diferents "homos", ens ha fet foc a l'estil paleolític i ens ha ensenyat a fer un brunzidor.
Moltes vegades, quan valorem una sortida escolar, comentem que depèn moltíssim de la sort que tinguis amb el monitor que t'acompanya. Si tens sort, pots tenir un educador que enganxa els nens, els motiva i els ensenya amb eficàcia i qualitat. Altres vegades, pots tenir un monitor que no domina el tema, que fa la feina sense esma ni cap gràcia; en aquest cas, els nens responen amb una atenció mínima.
Avui hem tingut sort. Es notava la passió que tenia en Jofre per la prehistòria, pe com ho explicava, com ho vivia, com es feia entendre... Venia de gust sentir-lo, perquè amb les seves explicacions segur que els meus alumnes han entès molt millor alguns aspectes treballats que se'ns escapaven.
desconec si l'educador gaudeix d'explicar a nens i nenes tot el què sap un dia í i l'altre també. Jo crec que sí, perquè si no, és impossible fer-ho tan bé i motivant d'aquesta manera. I és que quan una cosa t'agrada, ets capaç de fer-ho viure al més desconnectat. Tant de bo tots els educadors poséssim la mateixa passió que en Jofre!
at de tots.

EDUCACIÓ EMOCIONAL

Quan els mestres fem sessions de formació, siguin cursets, tallers, conferències o el què sigui, esperem que aquesta sessió sigui personalment interessant i útil per la pràctica. Moltes vegades es compleix una de les dues condicions, i fins i tot alguna vegada cap de les dues.
Quan es té la sort d'assistir a un taller en què coincideixen els dos ítems, i a més, encara en pots afegir molts més, el què en surt d'això és, de totes totes, una experiència fascinant. I això és el què ha succeït en el taller d'educació emocional realitzat aquest darrer cap de setmana. Sí, sí, he dit cap de setmana... Si volem canviar maneres d'educar a l'escola, una de les coses que cal és canviar la mentalitat de nou a cinc que encara molts mestres tenen. De nou a cinc, és impossible renovar, innovar, millorar, ni res. I qui digui el contrari s'enganya a sí mateix.
Total, que ja fa temps que es parla d'aquesta gran oblidada per molts que és l'educació emocional, i algunes escoles comencen a despuntar en aquest aspecte. És un d'aquells temes que queda molt bé dir que s'ha de potenciar, però que no es va més enllà. Quan vas amb la ment oberta i deixes que t'expliquin què vol dir això, te n'adones de moltes de les accions que fem com a mestre a les escoles i que no fan cap bé als nens i nenes. És un canvi de mentalitat, o com bé dèiem, un canvi de mirada. L'autoestima dels nens, el respecte, l'empatia, les emocions, un seguit d'aspectes que quan hi penses te n'adones de què és realment important cuidar-ho per aconseguir millorar el nostre sistema educatiu.
Però clar, per molt que es treballi, això no ho valora ningú. Al final, arriben a 2n de batxillerat i s'ho juguen tot a una nota de selectivitat independentment de tot el què hagis volgut fer abans. Si algun dia aconseguim un estat nou, m'agradaria veure si no caiem de nou en els mateixos
errors, enlloc de reformular l'educació i fer-la més moderna, nova i emocional.

S'HA FET GRAN

Aquest títol de la cançó dels Pets em serveix per a pensar en tercera persona el què visc en primera. Sí, m'he fet (o m'estic fent) gran a passes de gegant.
Aquesta sensació sorgeix en el moment en què arriba a l'escola una mestra per substituir un company caigut en combat (operat de l'espatlla). Fins aquí tot normal, però és llavors quan veus que la mestra que arriba, té 22 anys i és una ex-alumna, no només de l'escola, sinó meva!!!!!
Estem parlant de què la vaig tenir quan era una marreca de 8-9 anys, ara ja en fa 14!!!! Miro de fer càlculs, però és cert. Amb ella vam fer Robin Hood d'obra de teatre al llunyà 2001, i avui recordàvem aquells carnestoltes e què tots els nens anaven iguals, dins d'una cartolina (en el seu cas, any Gaudí, anaven de vitralls). M'ha confessat una cosa que ja sabia, que als nens no els agradava pas anar d'aquella manera. Sort que ho vam canviar!!!
Però és que això vol dir que ja fa molts anys que estic a l'escola, que sóc-faig de mestre, i  que els anys són ja un bon grapat. Tampoc és que ho noti molt, la veritat; però quan passen coses d'aquestes és quan reflexiones i penses: "Caratxus, als ulls dels altres dec semblar un senyor!!!"

INFÀNCIA SEGRESTADA

La Mònica Planas (Crítica de tv), en un dels seus articles al diari ARA es fa ressò del programa ofert la nit de Reis a TVE. Com bé explica, en aquell programa utilitzen nens i nenes per a vestir-los de manera adulta i fer-los cantar cançons adultes amb coreografies adultes.
Ja fa temps que els canals de televisió fan servir menors d'edat per a augmentar l'audiència del programa. per una banda, volen fer que els nens mirin els seus programes (ells s'ho empassen gairebé tot), i per altra banda, hi ha aquesta mania dels adults de "fa gràcia veure un nen fent el mateix que els grans, què monus, etc). Això ja fa anys que dura en diversos programes de totes les cadenes, ja siguin programes de cantar, com masterchef's, és igual, tot val! Curiós que la gent s'escandalitza perquè determinades marques de llenceria fan sostenidors amb "relleno" per a nenes petites, però després no passa res quan aquestes nenes surten per la tele imitant la Miley Cirus. Personalment sempre he fet públic el meu rebuig per a tota aquesta moda, la veritat és que quan em topo amb un programa d'aquests he de canviar ràpid de canal perquè em molesta molt.
Llavors, quan arriba tv3 i et fa l'Oh happy day per nens... llavors què? No passa res? És tot molt blanc, no es denigra, els nens no se'ls fa vestir inadequadament, etc... Doncs res, tampoc em va agradar. Per molt simpàtic que fos, no deixa de ser un seguir l'estela d'aquests programes, un intent de veure com funcionen. TV3 ha utilitzat nens moltes altres vegades en altres programes. Normalment sempre se'ls ha tractat com a nens, però d'aquí a caure a la temptació d'aconseguir audiència com sigui, tan sols hi ha un pas. Esperem que segueixin sent pinzellades breus. Però si ho podem evitar, evitem-ho. I deixem que els nens siguin nens d'una santa vegada!

LA MOSCA JA ÉS AL NAS

Ahir va fer dos mesos del recordat 9-N. Un any sencer esperant aquell dia, tot i que en realitat és més d'un any. Tot el 2014 marejant la perdiu amb la consulta: que si sí, que si no, que si la pregunta, que si la doble pregunta, de tot. Al final es va realitzar, èxit per uns enganyifa pels altres. I dos mesos després ens trobem encallats en una mena de scalèxtric (amb poques piles, per la velocitat dels cotxes), on anem donant voltes i voltes i sempre tornem al mateix lloc; arribem a una meta però seguim donant voltes per arribar-hi una altra vegada, i una altra, i una altra.
Els nostres polítics, un cop més, no estan a l'alçada dels esdeveniments, ni dels 2 milions i mig que s'han anat manifestant durant 3 anys seguits cada 11 de setembre. Segueixen prenent-nos el pèl. I encara que arribessin a un acord de mínims, i es fessin eleccions, han de tenir clar que han perdut de nou tota la credibilitat que es podien haver guanyat. Jo no sóc pro-Mas, però les seves frases metàfores m'encanten. I la de "en moments excepcionals calen decisions excepcionals" és la més clara de totes. Segur que no és gens fàcil posar-se d'acord, no ho dubto, però si la voluntat és la mateixa, ja us dic jo que s'arriba a un acord. llavors què els frena? L'orgull? El desig de manar? El poder? És possible que no hagin entès encara que el país està per davant dels seus noms? Per voler-los gravar en or dins la història, estan deixant passar la història de llarg.
De totes maneres, crec que finalment sí que hi haurà eleccions, però com no s'ho treballin millor, si no tornen a demostrar que faran el què el poble vol, el grinyol de la porta de la independència ressonarà fins a les antípodes.

L'ANY NOU COMENÇA DEMÀ

Tot i ser 8 de gener, tots els mestres sabem que demà és el primer dia de l'any. Des de l'1 de gener fins avui ha estat com un pre-escalfament a la realitat del dia a dia.
El 8 de gener (gràcies per deixar-nos jugar avui) és el retorn a la rutina, i en el nostre cas, el retorn a l'escola. Els nens i nenes arribaran amb ganes d'explicar que els han portat els Reis, o el tió, o el vell vestit de vermell... o en el pitjor dels casos, tots tres!! És un moment que personalment intento evitar dins de l'aula. Ja s'ho explicaran entre ells, no en tinguem cap dubte! Però fer-ho en veu alta, a mi no m'agrada. I per dos motius: el primer és que evito posar-me malalt al saber el què els han portat els Reis, totes aquelles joguines o mandangues diverses que no són per a ells però que la societat els manipula per a pensar que els toca; l'altre motiu és per les inefables comparacions entre les criatures. Sí, sempre han existit i existiran aquestes comparacions, enveges, etc. però no cal que els mestres les incitem. És clar que un bon educador pot canalitzar i redreçar amb talent aquestes situacions i evitar que sorgeixi un moment de crisi a la classe capgirant frases, opinions, etc... però la veritat... cal començar així el trimestre? De veritat?
Res, que demà sant tornem-hi, i compte, que estem a tercer, i comença el trimestre del teatre altra vegada! Aquest any, "La volta al món en 80 dies" i "Pinotxo". Dos reptes diferents, nous i que afrontarem amb més ganes i il·lusió que no pas sabent que a gairebé tots els han comprat una tablet.