diumenge, 29 de novembre del 2015

PER PREMIS AIXÍ, MILLOR NO CAL

Fa tot just una setmana comentava el què m'havia semblat, a grans trets, la temporada castellera d'enguany a "Temporada 2015".
I com que es va acabar, els del diari ARA han organitzat uns premis anomenats Ara Castells. Una colla de periodistes decidien quina havia estat la millor colla d'aquest ant, juntament amb altres premis (millor fotografia, colla més segura, més innovadora i més popular).
El premi a la millor colla se l'ha endut els Castellers de Vilafranca, basant-se en què és la colla que té més punts en el rànking. Doncs què voleu que us digui? Trobo que és un premi injust. Vilafranca ha tingut més punts, sí, però... ha estat la millor?
Minyons de Terrassa, que ha fet cinc castells de deu pisos descarregats, entre ells el 4 de 10 amb folre i manilles que mai s'havia vist mai, de veritat no té cap reconeixement? Vilafranca ha estat millor perquè té més punts? Què ha fet Vilafranca aquest any? Grans castells, clar, però... què ens ha ensenyat aquest any de nou? Res de res, excepte que és vulnerable, i que les altres per fi ja s'espavilen, i de quina manera!
Si el criteri d'aquest premi és la puntuació, aquesta puntuació s'ha de canviar, perquè és increible que el què ha fet Minyons aquest any, els deixi per darrere. Senzillament, és injust.

dissabte, 28 de novembre del 2015

TERCERA DE L'OH HAPPY DAY

Aquest any, la tercera edició de l'Oh happy day ha estat més curta que les seves predecessores. Van veure que els programes on només nominaven i no hi havia expulsions, l'audiència era lleugerament més baixa; de manera que aquest any, cada setmana feien fora un cor. Això és clar, ha provocat que duri menys setmanes.
A nivell musical, aquest any hi havia força varietat, però també ha passat una cosa, i és que a partir del segon programa (per no dir el primer) ja es veia clarament quins serien els tres finalistes. Així, cada setmana el dubte era més quin cor marxaria per anar escrivint l'ordre des del 4t fins el desè.
Per posar una mica d'emoció, es van inventar repescar un grup eliminat quan només en quedaven quatre. Crec que ha estat segurament l'erro més gran i incoherent de les tres edicions.
El resultat ja se sap: victòria aclaparadora dels Quartet Mèlt, seguits dels Giovinetto i dels Jarks. Personalment, em sembla un ordre correcte i que diu molt del gust musical de les llars catalanes. Espero que segueixi havent més edicions del programa, ja que és molt distret, què voleu que us digui?

QUARTET MÈLT: guanyadors indiscutibles. Amb ells hi he mantingut una relació musical un pèl estranya. Al principi em van semblar quatre personatges ben estranys, podríem malanomenar "frikis", ja que el seu estil i les seves versions de cançons tradicionals em semblaven ben cursis. Cantaven molt i molt bé, això sí. Tot va canviar quan van fer "Royals". Per mi una de les tres millor interpretacions del programa. És curiós perquè a mi m'han agradat més quan han cantat cançons que estaven fora de la seva zona de comfort que no pas quan feien alguna de les del seu repertori més habitual. Em declaro fan incondicional de la Magalí.
Royals
Papa jo vull ser torero
It's oh so quiet
Fix you

GIOVINETTO:  el cor de joves de Puigreig han estat com unes Geriona més modernes i més divertits. I segurament amb encara més qualitat musical (que ja és difícil!). Si hagués de dir les seves millors, és que les posaria totes perquè ho feien molt i molt bé. Però està clar que quan cantaven alguns dels clàssics ho brodaven. Quan es van atrevir amb les cançons modernes, algunes millor que d'altres, però sens dubte el seu progrés ha estat espectacular (els Mèlt sempre eren brillants)
Lacrimosa
Who wants to live forever
O Fortuna
ABC
Think
Everything's alright

JARKS: grup de gairebé vint nois que semblaven trets d'una pel·lícula americana de bandes. Però com canten, eh? Està bé perquè demostra que a Catalunya no tots els grups i cors són iguals, sinó que estem al nivell de tots els països, i que tenim de tot i per a tot. Actuacions molt bones, tant les tranquil·les (són molt bons cantant) com les mogudes (són molt bons ballant)
The nights
Nessum dorma
Cul
Under preassure

diumenge, 22 de novembre del 2015

TEMPORADA 2015

Des de fa tres anys, ja és un costum qualificar la temporada castellera gracienca com la millor de tota la història. Aquesta vegada, la frase cal obrir-la de mires i generalitzar-ho a tot el món casteller. Perquè, després del que hem vist aquest 2015, ens podem imaginar superar-ho? Arribats a aquest punt, podem dir que és clar que sí que es pot superar, a mesura que les colles es vagin superant a sí mateixes i els castells macrobestials inundin les diades.
Fa poc més de dues hores s'ha completat un dels castells inèdits: el 4 de 10 amb folre i manilles per fi ha vist la llum i l'han descarregat els Minyons de Terrassa. una colla que aquest any, amés dels gammes extra de rigor, s'ha apuntat fins a 4 vegades el 3 de 10. QUATRE VEGADES!! UNA MATEIXA COLLA!! EN UN ANY!! Castellers de Vilafranca, aquest any més irregulars de l'habitual, s'acomiaden de l'any també amb el castell de 10, el 2 de 8 sense folre... I la Vella de Valls, que torna a plantar cara amb el 3 de 10, i sobretot el 4 de 9 sense folre... I totes les altres colles de gamma extra, fins a nou colles l'han tastat aquest any!
Moltes colles han aconseguit aquest 2015 superar els seus registres i descarregar castells per elles mai assolits, i això fa créixer el món casteller i el fa cada cop més gran.
Pel què fa als nostres, els graciencs, meravellosa temporada, i vista des de la barrera, penso que ha estat una temporada molt intel·ligent. després de canvis forçats en els troncs i la típica renovació de gent, han consolidat el 3 i 4 de 9, juntament amb tota la gamma alta de vuit pisos. Fent servi el tòpic de que "el fàcil no és arribar, sinó mantenir-se", els de Gràcia ho han sabut fer molt i molt bé. Assentar aquests castells i anar treballant per sota per tal de fer el següent pas, ja sigui atacar el titànic 2 de 9 amb folre i manilles o decantar-se pel 9 de 8 mentre exhaureix les darreres hores de gamma extra.
Aquest any la meva implicació ja ha estat minsa, minsa. Participar a 5 actuacions, 0 assaigs... tot esperant el retorn... si algun dia retornem a pocs metres del local d'assaig... 

dimecres, 18 de novembre del 2015

UN CARAMEL PERILLÓS

Fa uns quants dies vam poder gaudir d'un dinar en un restaurant on anem de tant en tant ja que ens agrada força i li tenim un "carinyu" especial de fa molts anys. No en diré el nom per fer-ne propaganda de cap tipus, tot i que puc dir que es tracta d'un joc de taula (el MUS), que es juga SOL.
Ens acompanyava el nostre MEC particular ja que celebràvem l'aniversari de la seva mare. I només entrar, el senyor que atén les arribades ja l'avisa: "Quan marxis, tinc un regal per a tu". Evidentment, el MEC volia dinar ràpid per gaudir de la sorpresa. En marxar, la va anar a reclamar, és clar ("lo prometido es deuda"). Era un caramel. Un caramel que aprofitant la invasió ianqui del Halloween per la nostrada Castanyada, representava una terrorífica carbassa.
Així doncs, independentment del què es pensi sobre aquesta moda imposada per les botigues, semblava tot normal.
La qüestió és que darrere el caramel, hi havia una etiqueta amb els ingredients, la data de caducitat... i una advertència. OJU! Deia: "CONTÉ COLORANTS QUE PODEN TENIR EFECTES NEGATIUS SOBRE L'ACTIVITAT I L'ATENCIÓ DEL NENS"
Uau! Quina passada! Ens donen un caramel pel MEC de 6 anys amb una nota com aquesta! És més que probable que els senyors del restaurant ni s'ho hagin llegit, ja que donar-ho té nassos. Però clar, el més alarmant és que algú faci un caramel com aquest, que tingui aquests efectes, i es quedi tan ample! Déu n'hi do! Es deurien quedar ben descansats després de crear aquesta bomba... un cop més, la moda que ens matxaquen els medis de comunicació i el comerç passa per sobre de qualsevol dret a la salut dels nens i nenes. Sí senyor. Amb dos...

divendres, 13 de novembre del 2015

LA MUNTANYA MÀGICA

Dos anys. Fa justament dos anys (novembre de 2013) vaig deixar un llibre perquè no em deia res i tenia la sensació que a cada pàgina que llegia, gastava el temps enlloc de gaudir-ne d'una altre. I dos anys després, plego una altra vegada.
Em sap greu perquè tenia ganes de que m'agradés, tot i que era un estil totalment allunyat del què estic més acostumat. Es tracta del best seller "La muntanya màgica" d'en Thomas Mann. Un clàssic de la literatura alemanya, i segons he llegit, el millor llibre d'aquest escriptor. He arribat fins la pàgina 170, d'un total de 969!! És adir, que he completat un 18%. Clar, no és molt, però quan ja portes un dies amb ell i no hi ha manera de trobar-li el què, doncs al final ho deixes estar. Fins i tot he consultat a internet sobre aquesta obra, i en general en diuen meravelles. Però tot allò que li troben de bo, per a mi és, sentint-ho molt, una llauna.
Els meus gustos són més banals que els raonaments filosòfics dels personatges que apareixen, i per molt que en diguin lectura obligada, doncs res; potser en un altre moment el reprenc, però ara mateix, tinc gana d'altres històries.

dijous, 12 de novembre del 2015

DECEPCIÓ VS ESPERANÇA

Quina barreja de sensacions... La situació actual del procés independentista porta a exterioritzar un gran ventall d'emocions i reaccions que van des del blanc més pur al negre més fosc. Passem de moments històrics fenomenals a altres que ens deixen estabornits i amb cara de passerells.
Després de l'aprovació de la declaració de ruptura el passat dilluns, ens trobem encara que no tenim govern oficial. Que difícil que es pot fer defensar aquesta declaració, lluitar-la, mostrar-la al món sense president ni govern que doni la cara. En un moment en què el món ens mira, quina mena de seriositat estem mostrant?
Pe
r una banda em venen unes ganes terribles de fer com feien els figurants que feien de ciutadans al Polònia d'aquesta nit, quan anaven passant davant del Mas i el Baños (actors) i els anaven clavant bufetades a tots dos. Què voleu que us digui? M'hi he sentit ben representat... Personalment se me'n refot qui sigui el president. Ara bé, no es pot negar que en Mas ha estat un protagonista cabdal en aquest procés, i que no pot quedar-se'n pas al marge. Vulguem o no, som on som perquè els grans partits, i en aquest cas, CDC, finalment s'ha apuntat al carro. Fa uns anys, a les manis de les Diades, quan anàvem quatre gats a cridar per la llibertat de Catalunya, recordo que sempre hi havia un moment que es cridava: "Sense València, no hi ha independència!". De ximples ens podrien titllar si no vèiem ja en aquelles Diades, que fins i que no fóssim una majoria no teníem res a pelar, i la majoria venia donada pel canvi convergent, tant si ens agrada com no. Per tant, s'entén la postura de Junts pel sí. I sí, també es pot entendre la postura de les CUP, i malauradament, és fàcil caure en la idea de que la culpa és seva i que ells han de baixar del burro, etc. La veritat, veure com no es posen d'acord em treu de polleguera.
És llavors quan un pensa... de debò s'atreviran? És possible que llencin per la borda el moment històric que vivim? És possible que menyspreïn els milions de persones que han sortit al carrer els últims anys a reclamar la independència? De debò ignoraran el clam del poble? La resposta és que NO, no m'ho puc creure. I apareix l'esperança de que ho aconseguirem. Que es posaran d'acord, no sé com ni qui, ni quan, però que ho faran, perquè ho han de fer i ens ho deuen. Els hem posat en aquell Parlament per a què ho facin.
I ho sento molt, però si la caguen, és per convocar una nova mobilització, sí, una més. Però per tornar-los el menyspreu que estan tenint per nosaltres.
A, va... que no passarà! Ho aconseguirem! O ara o mai!

PD. Per cert, Anna Gabriel... no mengis més xiclets al Parlament. Tampoc cal.

dijous, 5 de novembre del 2015

TOMORROWLAND

Pel·lícula de ciència ficció amb segell Disney. Això pot voler dir una bona estona de diversió o una pèrdua de temps. En aquest cas tenim les dues coses en una proporció de 75% a 25%. I aquesta proporció coincideix amb la durada de la peli.
Tres quartes parts del film aconsegueixen el quèvolia, gaudir de la història, tenir-me atent al seu desenvolupament, i fins i tot agradant-me. Però malauradament, quan arriben els darrersmoments, quan arriba el desenllaç, emboliquen la troca d'una manera que al meu gust la pifien perquè no s'acaba d'entendre i dóna la sensació que no sabien com acabar-la. És una llàstima perquè anava molt bé.
La història d'una mena de món paral·
lel on es podia inventar qualsevol cosa sense patir per la burocràcia humana, com si fessis un viatge en el temps, té ganxo. La manera de connectar-se els dós móns està ben trobat. Al final guanyen les bones sensacions, tot i aquest final poc reeixit

dimarts, 3 de novembre del 2015

COM AJUDAR ELS FILLS A ESTUDIAR

En Juanjo Fernández és un consultor pedagògic, o el què vindria a ser el mateix, un expert en educació, que escriu i sobretot fa conferències sobre temes rellevants en el món educatiu. Una de les seves xerrades més conegudes és la de "Com ajudar els fills a estudiar (i fer els deures)", que va acabar sent transcrita i publicada en un llibre que, poc després del d'en Jaume Cela, convida a reflexionar sobre tot aquest munt de feines que posem els mestres als nens i nenes.
Ja fa temps que es va publicar i fins ara no me l'havia llegit. Suposo que ara estic mamant molt de tot aquest tema, i no ens enganyem, posant-ho en pràctica en el meu dia a dia a l'escola. Per si fóra poc, els diaris i xarxes socials van plens d'una campanya que ha iniciat una mare a la plataforma de Change.org sobre els deures.
És veritat que ara ja se'n parla tant, que s'està radicalitzant, exagerant, i com passa sovint en els temes referents a l'escola, es passa del blanc al negre tan fàcilment que oblidem que els extrems mai són bons i que hi ha infinitat de grisos.
Sigui com sigui, el llibre ajuda força a tenir clar quin ha de ser el camí a seguir a casa sobre aquest tema, en el cas que convisquis amb un fill que té deures i ha d'estudiar força. Els consells són molt de sentit comú, però ja se sap que és el menys comú de tots els sentits. No totes les opinions les comparteixo, però déu n'hi do. I els exemples, tant reals com contes, són molt clarificadors i ajuden molt a entendre el què s'està dient. Molt recomanable.