dimarts, 31 de maig del 2016

TERMINATOR GENESIS

De debò parlarem d'aquesta pel·lícula? La cinquena part de la saga Terminator va arribar als cinemes l'estiu passat, i com no podia ser d'altra manera, tal com va arribar, va marxar. No se'n va fer molt soroll (tampoc calis), i en unes poques setmanes va estar enllestida. No és, evidentment, cap gran pel·lícula, no aporta massa, apart de revisitar la història amb un tractament diferent, que a la llarga, d'això es tracta si es volen anar fent seqüeles. Segurament el més interessant és veure Daenerys Targaryen (Emilia Clarke) en un altre paper que no el de la mare dels dracs.
Llavors, perquè apareix per aquí aquesta pel·lícula?
El motiu és ben senzill. En el fons, de què parla la saga? Què desencadena la trama? Doncs que tots els ordinadors del món queden connectats a un súper-ordinador (Skynet), que és qui s'encarregarà de destruir-ho tot. En aquest darrer episodi, ho esmenten una mica més, i fan una exposició dels fets, on es veu absolutament tothom connectat a un aparell. Tots estem pendents de les tecnologies, i cada vegada en depenem més. Ho pengem tot, les nostres dades, les nostres vides, les nostres imatges, les nostres paraules... tot queda a la xarxa. I les nostres vides cada vegada en depenen més. Així que, de fet, estem seguint el guió de la pel·lícula.
Sí, és clar, d'això a pensar que les màquines provocaran l'extinció de la humanitat, hi ha molta diferència, però temps al temps. Cada vegada la tecnologia se'ns està imposant de manera clara i descarada. Tard o d'hora hi haurà un súper-ordinador per controlar-ho tot. Segur. I llavors, què passarà? Almenys que no li posin Skynet de nom. Sempre hi ha qui pensa que si no depenem de les persones, tot anirà molt millor, ja que els governants no són precisament un exemple de bona direcció del planeta. Però no oblidem que les màquines les fan humans, i el botó l'apreta un humà. A partir d'aquí, qualsevol màquina intel·ligent s'adonaria que les persones són un destorb pel progrés...

diumenge, 29 de maig del 2016

DE DEBÒ QUE NO ENS ENTENC

Sembla una frase mal formulada: "no ens entenc". És que és així, no entenc els catalans, i com que jo en sóc un, dic que no ens entenc. I quin és el motiu? Les baralles entre els partits independentistes? El desig de que guanyi la Champions un equip de Madrid? (no direm quin) Alguns diputats del Parlament justificant la violència d'alguns encaputxats?
No. Res de tot això, tot i que excepte el motiu dos, els altres tampoc els entenc.
Parlo de la consulta feta a Tortosa sobre l'ús d'un monument franquista. La pregunta seria: que coi fa encara un monument d'aquest tipus en una ciutat catalana? Superada la sorpresa, vindria la pregunta: I pe què no es destrueix enlloc de fer una consulta? I la definitiva: Fins on arriba l'estupidesa de l'ésser humà català, que a sobre guanya l'opció de mantenir el monument?
Algú es pot imaginar a Alemanya, que hi hagués algun monument dedicat als nazis? Oi que no? És que allà és delicte fer-ne propaganda, del feixisme. Aquí, som tan tolerants i democràtics, que no passa res. Fins i tot a Gràcia hi ha una llibreria amb propaganda nazi. Genial. Alguns il·luminats, ciutadans del món i demòcrates només quan es parla d'anar contra Catalunya i la llibertat, ho defensen amb aquesta idea: No sou partidaris del dret a decidir? Doncs el poble decideix què es fa amb el monument. Quins pebrots! Només volen decidir sobre allò que els interessa!
El que té nassos és que s'hagi arribat a fer la consulta. Un monument feixista! És que me'n faig creus! No m'ho puc creure! I és que a més la gent ho vol! Quanta ignorància, quanta maldat hi ha en aquest món. No, no ens en sortirem mentre hi hagi catalans així. Que trist...

dimarts, 24 de maig del 2016

DEL FINAL DE TEMPORADA

La temporada culé ja s'ha acabat. una setmana abans del desitjat (això vol dir que no juguem la final de la Champions). Al llarg d'aquests mesos he anat comentant diverses vegades alguns temes relacionats amb el Barça, i amb o sense copes, l'opinió és la mateixa:
- Quan volem, juguem com els àngels (sense anar massa lluny, la prórroga de la final de copa va ser per emmarcar). Llàstima que jugar així s'està fent cada vegada més car de veure.
- Tenim els millors jugadors del món, però en són pocs; no tenim banqueta. Quan no tenim els 3 del davant, que s'han tornat intocables, no tenim recanvis de garantia. I això no pot ser. Tot s i els minuts repartits d'alguns jugadors de reserva, hem estat jugant gairebé sempre amb el mateix equip, i fins i tot, en algun partit, no es feien canvis o es feia un a l'últim minut.
- Messi, Iniesta, Piqué, Mascherano, Suárez, què grans!
- Ter Stegen, queda't!
Sobre la final de copa, guanyar d'aquesta manera, patint, té sens dubte un altre gust, va estar molt bé, emocionalment parlant, però clar, els nervis gairebé em deixen sense dits.
L'àrbitre, un crack. Tanta estona fent-ho malament per acabar omplint el Sevilla de targes als minuts finals... Si hagués començat abans, no hi hauria hagut tantes tanganes.
Totes les finals de copa de les lligues europees més importants, es van jugar dissabte al vespre. Spain is different. Aquí, cap respecte per l'aficionat. Diumenge a la nit. Ens fèiem campions quan ja era dilluns!!
La televisió. Quina gran realització, que no va mostrar gairebé cap estelada en tot el partit. Només es veien sevillistes, i algun culé sense estelada de tant en tant.
I fins aquí la temporada. Lliga, copa, mundial de clubs i supercopa d'Europa. Està bé, però la Champions és la Champions, no?
Ara a deixar sortir uns quants... Bartra... snif, snif... no ho acabo d'entendre què ha fet amb tu l'entrenador. Incorporacions de qualitat per tenir banqueta de luxe altra vegada.
Però el futbol no s'acaba... playoffs de segones i terceres, i l'Eurocopa al juny!! Nos é qui guanyarà, però tinc clar qui no vull que ho faci... ho endevineu?

dimecres, 18 de maig del 2016

ANIVERSARI DE PÚBLIC

Com qui no vol la cosa, aquest passat diumenge la colla de la Vila de Gràcia va arribar als seus 19 anys (l'any que ve 20, festa grossa!).
Si les últimes temporades, la meva aparició era purament simbòlica, aquesta va de camí a superar-ho. No és per fer-ne bandera, sinó que simplement les etapes tenen principis i finals, i tot i que de cap manera tanco la castellera, és evident que estic clarament a la reserva.
A l'actuació, com a novetat respecte els altres anys va ser la meva presència però de públic estrictament parlant. Vaig dubtar una miqueta en si baixava amb camisa o no, però la meva filosofia m'ho va impedir. Sense haver anat a cap assaig, baixar a fer el número, que em posin davant de gent que s'ho està currant (pel simple fet d'alçades), em sembla lleig. Així que vaig anar-hi vestit de carrer a gaudir d'un aniversari únic!
Poques colles es poden plantejar a aquestes alçades de temporada una actuació com la gracienca: 2d8f, 5d8, 7d8 i p6. Francament impressionant. I compte, que es va desmuntar ni més ni menys que el 3d9f!!! És que arriba a completar-se i som portada de diaris castellers! El fet de plantejar-se'l ja diu molt de la feina que s'està fent. Així que per molts anys i a seguir així, que segur que en tornarem a parlar!
PD. Sense camisa, però present a la soca del 3d9f, només faltaria...


dimarts, 17 de maig del 2016

VINT MIL

Quan queda poc per celebrar el desè aniversari d'aquest bloc, les casualitats fan que s'hagi arribat a les 20.000 visites. Això vol dir que vint mil vegades algú ha connectat amb aquest bloc. Es podria pensar que caram, déu n'hi do, quina passada... però no ens deixem enganyar per aquest número, perquè és només això, un número.
Aquestes vint mil visites no són, ni molt menys, lectors. Segurament, d'aquestes vint mil, s'han quedat a llegir alguna cosa,... no sé... potser dos-cents? No crec que siguin massa més. Qualsevol persona que arribar aquí per casualitat, ja compta! Sigui perquè estan clicant la pestanya de "següent bloc", sigui perquè arriben de rebot pel cercador... D'aquí tots els visitants de Xina, Kurxistan i la resta de països del món.
També cal comptar en aquest nombre, totes les vegades que hi he entrat jo des d'algun ordinador quan encara no havia marcat l'opció "No comptis les visites quan sigui jo".
De visionats del meu bloc hi ha dos grans blocs. La temporada intrèpida de Món Jove, quan alguns companys entraven a veure què deia, i quan publicava alguna entrada al facebook, provocant, llavors sí, un allau de visites. M'agradaria poder publicar-ne més allà, però en el fons, per mot que escrigui aquí, tampoc m'agrada ni fer-ne publicitat ni ser llegit. Quina paradoxa més incoherent, no?
Sigui com sigui, benvingut el 20.000!!! Se n'haurà adonat, qui hagi estat?

dilluns, 16 de maig del 2016

LA RUA DELS CAMPIONS

Finalment, el Barça guanya la seva 24a lliga. Després de dur un gran avantatge de punts respecte els seus perseguidors, uns partits deplorables va provocar que s'haguessin de guanyar sí o sí els cinc últims partits. I ho han fet, o més ben dit, en Suárez ho ha fet. Ell tot sol ha fet ni més ni menys que gols en aquests cinc partits. de traca i mocador. així que campiona un cop més. Valorarem la temporada després de la final de copa de la setmana que ve.
Perquè avui parlem de la rua. Fins al dia d'avui, havia celebrat els títols a Canaletes, la plaça Sant Jaume, i al Nou Camp (lligues de Cruyff). Però des de que fan el nou format de la rua pels carrers, no hi havia anat mai. Fins ahir, que hi vaig anar amb el MEC. Què voleu que us digui? Em quedo amb Sant Jaume, i tant! Llàstima que s'hagi massificat tot d'aquesta manera.
Després de gairebé dues hores d'espera, vam poder gaudir del minut i mig de glòria. Teòricament començava a les 18h. Doncs a aquella hora era quan els jugadors arribaven al lloc d'inici. Per tant, gairebé 45 minuts de retard. Es va fer molt pesat. I clar, de fet, els veus passar, saludes i poca cosa més. Està bé, però clar, allà on hi hagi aquells crits i frases inintel·ligibles dels jugadors, res de res. La veritat, molt soroll per no res. No crec que aquestes rues els faci baixar del seu pedestal de divos on viuen.

dimarts, 10 de maig del 2016

COLINS

Fa poc vaig agafar com és habitual, el metro quatre vegades. En aquestes quatre vegades, en tres em vaig trobar gent saltant-se les guixetes i colant-se. El percentatge és brutal, i ho és encara més quan els mitjans se'n fan ressò i posen els números sobre la taula. Hi ha molta gent que es cola. I jo em pregunto, per què? Però no perquè es colen, això ja ho sé. Se'n diu incivisme, i aquests dies està molt de moda parlar-ne degut a altres fets ocorreguts també a les andanes. Si us plau, que no em surti la Colau com feia abans dient que la gent es cola al metro perquè no tenen recursos! Tota la gent que es cola duu a la butxaca un mòbil d'última generació! No fotem!
Així que tenim per una banda una colla d'incívics amb carta blanca per colar-se al metro, i per l'altra. la gent normal, que paga els seus bitllets i targes per un servei que no ens enganyem, és nefast i denigrant. I ho és encara molt més darrerament per aquest seguit de vagues indiscriminades que han fet que l'usuari habitual del metro hagi de patir les seves demandes que són, comparades amb la situació laboral de molta gent, molt bones.
I aquestes setmanes, el servei ha empitjorat. El metro triga més, s'està més estona a les estacions, hi ha menys convois, la neteja fatal, el manteniment igual... la veritat, fa llàstima. I nosaltres anant pagant com si fos realment un servei. Doncs clar, quan la gent es cola, encara fot més. La pregunta del perquè és per què no hi ha més vigilància contra l'incivisme? Per què els de segur
etat miren cap a una altra banda? Fan res a part de passejar? I encara que no parlo de nou del tema dels gossos, perquè mossego!

dilluns, 9 de maig del 2016

GESTIONANT

Dedicar una estona a aprendre més sobre educació mai és una pèrdua de temps. Es pot fer de moltes maneres, i una d'elles pot ser la d'assistir a la jornada sobre "Educar millor" de la gent de "Gestionando hijos", una plataforma que porta a debat temes relacionats amb l'educació. Són els que han fet viral i popular en Carles Capdevila a l'estat espanyol.
Van ser un seguit de xerrades curtes (d'entre 20 i 30 minuts) de diverses personalitats enteses en el tema educatiu, parlant de diversos aspectes. Algunes de les xerrades van ser més interessants que altres, i fins i tot alguna de prescindible, així com també alguna de revisionat per youtube.
Però comencem per l'entorn de la jornada, diguem-ne... sorprenent. Per una banda, la llengua. aquesta plataforma és espanyola, i els ponents eren alguns, de parla castellana. Evidentment, s'havien d'expressar en la seva llengua. Però que els ponents catalans parlessin també en castellà, quan el públic era del país, doncs la veritat, era xocant. Segurament hi havia públic castellà, però clar, era com estrany tot plegat. L'altre tema polèmic seria l'exagerada publicitat de les companyies que posaven diners en l'acte (Lidl, Mediaset...) Entre ponent i ponent, anunci de la marca i propaganda descarada. És de calaix que si posen diers, se'ls faci propaganda, però era una mica exagerat al meu gust... i tampoc és que fos gratuït l'acte, eh?
I pel què fa a l'important, les xerrades, agrupem-les en 3 grups:
1- Bones, valia la pena escoltar-les: Aquí tenim la xerrada de l'Eva Bach (vam arribar quan li quedaven 5 minuts, però van ser suficients per a agradar molt el què deia i de què parlava); la de Fernando Botella i el mag Iván Santacruz, que comentaven com utilitzar la gràcia en tot el tema educatiu, fent-ho màgic (parlaen de l'efecte Woh!, que havíem explicat a classe en motiu de les activitats del Museu dels Invents); la d'en carles Capdevila, sobre la relació pares-mestres, brillant, entenedor i divertit com sempre; i la de l'Alba Alonso, sobre l'etiqueta del nen blau i la nena rosa.
2- Interessants: la Carme Cabestany parlant del bullying, amb testimonis i exemples que et deixaven clavat, espantat i amb ganes d'arreglar-ho tot; i en Jorge Salinas, destacant la importància del prendre decisions en el moment cabdal de l'ESO.
3- Oblidables totalment: aquí en tenim 3, per motius ben diferents. Primer, la Cristina Gutiérrez, parlant de la comunicació. Prové de la Granja de Sta. Maria de Palautordera, on treballen molt bé l'educació emocional. El tema, súper-important, però la seva xerrada molt mal plantejada. Semblava que ens estigués renyant tota l'estona, no em va agradar gens com ho va fer, quan era genial el seu tema. Jaume Centelles, parlant de la lectura; encara no he entès què ens volia explicar. Potser no tenia el dia, però no se'n va sortir. I per últim, una tal Sonsoles Ónega, una periodista que semblava que estigués actuant pel club de la comedia. Va fer tot un manifest a favor de les dones i la injustícia del repartiment de tasques a les llars. No negarem que tingui bona part de raó, però la seva xerrada no encaixava amb totes les anteriors, no era el lloc, i com la Cristina, la manera de fer-ho era grollera i venien ganes de parar-li els peus i fer-la callar. Lamentable.
Tot i això, un matí molt ben aprofitat! Tinc dominada la teoria, però la pràctica... ai, la pràctica... Cal seguir treballant el dia a dia per a aconseguir el petits canvis, aquells que són poderosos!!

divendres, 6 de maig del 2016

GUANYA L'ANTIFUTBOL

Quina ràbia. Cal dir, que si Madrid i Atleti juguen la final de la Champions és perquè han guanyat les seves eliminatòries i el Barça no. El nostre equip va ser incapaç d'eliminar els matalassers. Encara que es venti de tenir el(s) millor(s) jugador(s) del món, de res ha servit, amb això està clar que no n'hi ha prou. Ja poden dir que juguen molt bé, que si l'estil Barça és increïble, blablabla... Al final, no ens enganyem, només compta qui guanya els títols. I aquest any, la Champions serà madrilenya.
Ara bé. per una banda, fa mal i emprenya que la jugui el Madrid. Tot l'any els mitjans i els seguidors rient del seus canvis d'entrenador, de l'egoisme de les seves estrelles, de la detenció del francès, de que si no tenen estil, que no juguen a res... Però allà els tenim, sense jugar a res, a punt de guanyar la seva ONZENA Champions. Sí, sí, onze... Deixem de riure i espavilem una mica, no? I què més dóna si tenen sort en els sorteigs i els toquen equips fàcils? Què més dóna si tothom va veure la vulgaritat futbolística del Manchester City? Ells són a la final i nosaltres no.
Capítol apart l'Atlètic de Madrid. Ells són els que ens van eliminar. I després van eliminar al totpoderós Bayern de Munich. D'aquests fa ràbia vere com un equip que juga al límit de la legalitat, tant els jugadors com el seu tècnic, estigui també a Milà el pròxim dia 28. Perdent temps, donant cops de peu, fent comèdia... és l'antifutbol en persona. Però al final, marquen un gol i juguen la final. Però no els critiquem més, perquè al final, voldrem que guanyin aquests jugadors bruts que no pas els blancs, no?

dimecres, 4 de maig del 2016

EL TRIBUNAL GOLEJA

Algú sap ja quantes en porten? Ho estic buscant per diverses pàgines web i no sé trobar-ho, però segur que algú les està comptant, no? O és que ja ha perdut el compte?
Estic parlant de les lleis del Parlament de Catalunya que suspèn el Tribunal Constitucional. Darrerament les fa setmanalment de tres en tres, però és que ja en portem un bon grapat, no? La veritat és que no sé si queda alguna llei més que no hagi estat suspesa per aquest col·lectiu. Aviat ens suspendran com a persones, els nostres noms, les nostres vides...
Però fins on arriba la ceguesa de la gent? Perquè jo no estic indignat amb els jutges aquests. Ells fan el què han de fer, carregar-se tot el què ensumi a català! El problema és, una vegada més, les reaccions a casa nostra. Sembla que els polítics estan pel fet i es revolten una miqueeeeeeta. Però tots els unionistes? Tots els botiflers? Punyeta! Segurament la major part dels afectat per exemple, per la suspensió de la llei de la pobresa energètica, són votants de partits espanyolistes, segur! No veuen el què estan fent? No se n'adonen? Tornarien a votar a aquells que els volen impedir de tenir llum i calor als hiverns? Segur que sí. I és que sembla mentida però no s'adonen de com els estan utilitzant. És més important el orgullo de ser español que res més. I així estan enganyats, cecs. I anul·len una llei darrer una altra. I ells segueixen pensant que la independència no seia bona... res, que cal tirar pel dret ja! Unes quantes lleis més, i encara ho tindrem per abans de canviar de desena!

dimarts, 3 de maig del 2016

ELS JOCS DE LA FAM

Aquest primer dia de maig vaig completar el visionat de la darrera part de la saga de "Els jocs de la fam", la trilogia de llibres de la Suzanne Collins que s'ha convertit en quatre pel·lícules, donat que del tercer llibre , "L'ocell de la revolta" se n'han fet dues parts.
Ja vaig publicar en una altra entrada un breu comentari sobre la segona pel·lícula, dient que esperava que en els llibres s'aprofundís més en els temes cabdals. Malauradament (o no), segueixo sense haver llegit els llibres, i per tant, no ho puc ni afirmar ni negar. Per això, comento només la part cinèfila. I pel què fa a aquest aspecte, cal repetir que han estat unes pel·lícules entretingudes, però ja està. Això es fa evident en el fet que no he tingut un especial interès en saber com acabava la trama. Quan he tingut una estona, he vist el film i ja età; però no frisava per veure-la, com passa quan estàs realment enganxat a alguna saga o sèrie. Tot i així, insisteixo en què estan bé, es poden veure, i tenen moments molt bons (sobretot a la primera pel·lícula, però també en aquesta darrera). Moments previsibles combinats amb d'altres de més sorpresa, fan que tingui més interès que la segona i molt més que la tercera. La sensació és que es creen artificialment moltes sagues de llibres que després converteixen en pel·lícula per tal de donar diners a la indústria nord-americana (Insurgent, El corredor del laberint...). No aporten res, però distreuen una bona estona.