EL COLOR DEL PROCÉS

L'altre dia vam despenjar la senyera del balcó... SACRÍLEGS!!! Com ens hem atrevit? Ja no hi creiem? Ens hem rendit?
No, no liem la troca, que no cal. La qüestió és que el color groc ja no era groc. Semblava que fos el balcó de la casa d'algú de l'Athletic de Bilbao o del Patético de Madrid. I a més, també estava estripada i a punt de sortir volant.
I és que ja fa molts mesos que està lligada, i clar, s'ha desgastat i destenyit, esperant que arribi el moment de màxima lluentor. Potser és el què li passa al procés. Està desgastat, i també destenyit. Van passant les setmanes i tenim els atacs a l'honor del nostre país que són constant, en forma de judicis, d'articles infames, de mentides... i també d'autoflagelacions com la darrera que ens arriba d'Esplugues, que PP, C's i PSOE (recordeu que el PSC no existeix) han decidit retolar els senyals de trànsit bilingües. I els ho deixarem fer, amb aquella alegria... perquè és la revolució dels somriures... PERÒ DE QUINS SOMRIURES PARLEN??? JA FA TEMPS QUE NO SOMRIEM PAS!!! ESTEM CANSATS I VOLEM TIRAR PEL DRET!
Als polítics se'ls està acabant el temps, està a punt de què se'ls passi l'arròs, i entre ells no paren de discutir-se i barallar-se (divideix i guanyaràs), i nosaltres, com uns "memus", a seguir la música que marquen de Madrid.
Serà que no hi ha exemples d'odi cap a nosaltres i menyspreus, dia rera dia; que si el corredor mediterrani, que si més AVE's a Espanya, col·lapses al Prat, etc. Què passarà quan arribi el moment? Ens cagarem a les calces i farem el referèndum igualment? Serà una pantomima? O anirem a sac i proclamarem la independència. Ja fa massa temps que diem que arriba l'hora de la veritat. I algun dia, per bé o per mal, això es complirà. I esperem que sigui per tornar a omplir de color les nostres banderes. I qui no vulgui pols, que no vagi a l'era. Endavant les atxes i Via Fora!