CARS 3

El tercer lliurament de la saga disneypixeriana de Cars torna als orígens. Amb la primera pel·lícula, ens descobrien un món on els cotxes eren humanitzats i protagonitzaven unes curses a molta velocitat. Com moltes de les darreres pel·lícules d'aquests estudis, millora a mesura que la reveus. El missatge que transmet Cars en el fons és molt potent, però cal fer-ne un visionat reflexiu o si no caus en les tonteries habituals. Cars 2 va ser un gir de 180 graus. Aprofitant dos dels protagonistes, els converteixen en una mena de James Bond en mig d'una pel·lícula d'intriga i espionatge, amb alguna cursa de tant en tant. Divertimento però sense missatge.

Per això diem que Cars 3 torna als orígens. Reapareixen les curses com a element central, els entrenaments per guanyar, i el missatge final. Segurament caldria un visionat més tranquil que no pas una sala plena de nens menors de 4 anys xisclant (en parlarem aviat). Desapareix el company Mate, el que teòricament li donava el toc còmic (tot i que va apareixent de tant en tant), i es reprodueix, com a la primera part, la relació entrenador-corredor, tot i que al final s'inverteixen els papers, donant lloc al missatge que comentàvem. Per una banda, el saber dir prou quan ja ha passat el teu temps, per l'altra la consecució del teu somni, lluitant contra tots els prejudicis. La companya del protagonista és un cotxe "Hispà", la Cruz Ramírez. Disney i Pixar estan explotant d'una manera gairebé exagerada el món hispà (Sofia, Avalor, Cruz, Coco properament), no sé si per guanyar públic, o per tocar els nassos al president dels USA, tot i que segurament el guió ja existia abans de que entrés a la Casa Blanca aquest pallasso perillós.

En definitiva ha estat bé, un pèl massa llarga, en alguns moments repetitiva, però bé en termes generals. Té els seus moments divertits, ben pensats, però ja està, poca cosa més. Fins que... algun dia la torni a veure amb més tranquil·litat i comenci a veure-hi les traces d'excel·lència com em va passar amb Inside out.