PER A TOTS ELS PÚBLICS NO ÉS AIXÒ

Vergonyós i indignant. aquests eren els dos adjectius que em venien al cap quan sortia del cinema de veure Cars 3.
Pel·lícula de dibuixos animats, per a tots els públics... una família pot pensar que els seus fills poden anar a veure-la. I sí, segurament la poden veure... però a la sala d'estar de casa. El problema no és la pel·lícula en aquest cas. Altres vegades podem atacar cinemes que colen pel·lícules que no són aptes, per a tothom, i els nens entren confiats i surten per potes.
Altres vegades passa com la tristament famosa "La fiesta de las salchichas". Els pares veuen dibuixos i automàticament la cataloguen com a infantil. I aquella és una pel·lícula amb un contingut sexual extremadament alt, no és per nens! Però hi ha pares que no pensen massa, la veritat...
La introducció dels nens als cinemes ha de ser molt gradual i ben pensada. Els nens menors de 5 anys, la majoria, és clar, sempre hi ha excepcions, no poden aguantar una hora i mitja o més en un cinema sense moure's massa, parlar, sortir, etc. No és el seu lloc. A mesura que es fan grans, van aprenent a fer-ho i a entendre unes normes socials de convivència. I si el teu pobre fillet de 3 anys no veu Cars 3 aquest estiu, no passa res, de veritat. No tindrà cap trauma. Ja veurà Cars 4 d'aquí un parell d'anys.
Quina merda de mania de fer que els nens visquin les coses abans del què els toca per edat. Redimonis!
En el cas que ens ocupa de la pel·lícula de cars 3 d'aquest dimecres, teníem nens parlant i fins i tot cridant durant tot el què va durar. Fins i tot, en alguns moments era impossible seguir el diàleg. Ah, i no penseu que aquestes veus anaven acompanyades d'un xxxxt dels seus pares, no... És que el més normal és que parlin, no que estiguin allí! Nens i nenes asseguts al passadís jugant, movent-se, fent la croqueta... És que el més normal és que no estiguin quiets, no pas que estiguin allí! Nens i nenes aixecant-se contínuament per anar al lavabo. És que el més normal és que la pel·li els importi quatre pepinos i vulguin marxar, no pas que estiguin allí!
Parlo de nens de 2, 3, 4 anys... potser algun de 5. Però què fan nens d'aquelles edats en un cinema amb una sessió de pel·lícula de gairebé dues hores? Apta per a tots els públics... la pel·li sí, anar al cinema no.