FAMÍLIES I MESTRES, ENTENDRE'NS PER EDUCAR

Aquest llibre és de l'Anna Ramis, reconeguda mestra i pedagoga i creient defensora d'una bona relació entre mestres i pares. No ens podem imaginar que la relació entre aquests dos agents educatius tan importants en la vida dels nens i nenes no pugui ser d'una altra manera, però tots sabem del cert que algunes idees preconcebudes i prejudicis per part de les dues bandes fan que aquesta relació no sigui tan fluïda com hauria de ser.
El llibre, ben distribuit en diverses temàtiques que corresponen als seus capítols, va llençant idees i suggeriments que han de fer reflexiona sobra la importància de paraules com el diàleg i l'empatia. Va alternant la visió des de cada un dels bàndols, però és cert que més o menys a partir de la meitat del llibre, se centra sobretot en la branca familiar de l'alumne i deixa més de banda la de l'escola. Al meu parer, falta més indicacions per al professorat per tal de posar elements de reflexió o iniciatives per tal de reforçar el vincle.
Potser ja està pensat així. De fet, és possible que per part dels mestres, les 4 idees que exposa són tan peces clau, que no cal donar més voltes. Tot i així, per exemple al capítol dedicat a les reunions d'inici de cus, sí que crec que manquen propostes.
Al cap i a la fi, les idees que llança són molt de sentit comú, i quan estàs molt atent a aquests temes, els notes molt de calaix. Per als pares: parlar bé dels mestres davant dels fills, obligat; i participar a l'escola (Ampa, etc...) enriquidor per tothom. per als mestres: canviar el llenguatge amb el què parlem a les famílies, que no ens entenen! I per atots dos: confiança, confiança i confiança.

JOC NET AL FUTBOL ESCOLAR

D'ençà fa unes setmanes, que l'esport extraescolar ha començat a organitzar les nostres vides en funció del partit setmanal de futbol. Fins fa poc, teníem algun partit d'exhibició, amistós, tot molt "patxangueru".
Però aquest curs ja hi ha lliga escolar. Per sort i perquè ens agrada, és una lliga on es puntua tant els jugadors, com els entrenadors, com el públic, per tal de treballar conceptes com joc net, respecte a l'adversari, a l'àrbitre, etc.
Fins aquest cap de setmana, havíem disputat 4 partits, i en tots ells, tot molt correcte. Semblava com si tothom tingués clar que això és un esport, que l'objectiu és aprendre, fer pinya, treball en grup, treballar valors... Que si es guanya bé, i que si no es guanya, també. Tot molt guai, fins que aquest dissabte vam anar a l'escola garbí d'Esplugues de Llobregat. Unes instal·lacions espectaculars, tant a nivell d'escola com de zona esportiva, classes grans, espais enormes, arbres, hort... de tot! És el que té tenir quartos per gastar... Però aquí s'acaba tot. Sembla allò de "moltes instal·lacions, però zero valors". Les famílies de l'equip local,vivien el partit com si d'una final de Champions es tractés, amb els crits, els aplaudiments, els comentaris que, tot i que no faltaven al respecte, sí que eren poc encertats tenint en compte que seien al costat de les famílies visitants.
La qüestió és que a la primera part (n'hi ha 4 de deu minuts) ja guanyaven 5 a 0. La seva eufòria era total, i gairebé se'ls escapa alguna mofa del tipus "cada vegada que xutem fem gol". Molt diferent al partit en què el nostre equip feia molts gols, i tots per dintre pregàvem perquè afluixessin i no en fessin tants. El súmmum va ser quan un parell o tres de vegades, la pilota sortia a fora, i el jugador del Garbí anava a buscar-la, i el seu entrenador els deia: "Deixeu la pilota, que la vagin a buscar ells". Increï
ble. Era el mateix entrenador que incitava als nens a perdre temps expressament. També algun pare ho va dir en veu alta.
Cal dir que nosaltres, normalment tranquils, ens sentíem bullir la sang, però en cap moment vam perdre el nord i animàvem el nostre equip sense queixes cap a ningú. Després ens queixem que els nens són d'aquesta manera o d'aquella, si som els mateixos adults qui els perverteix.
Només dos apunts per acabar. No s'entén com en aquella puntuació del públic, aquest equip del Garbí no tingui cap penalització. Sembla que és una visió massa subjectiva de l'àrbitre que hi ha en aquell partit. I segon apunt: vam remuntar i empatar el partit a 7. Genial el pam de nas amb què es van quedar.

I NO EN QUEDARÀ CAP (ELS DEU NEGRETS)

Una tarda al teatre. L'escollida era la mítica obra d'Agatha Christie "I aleshores no en quedà cap", més coneguda amb el títol original, "Els deu negrets". Aquesta novel·la és una de les obres mestra del misteri, escrita per la què segurament és la seva reina. Llegida i rellegit unes quantes vegades, vista en pel·lícula alguna altra, i ara ha tocat en format teatre.
No entrarem en discussió sobre la llengua en què ha estat reescrita i interpretada, el castellà. Un cop més, la gran majoria de membre de l'staff tant tècnic com el repertori són catalans, però s'ha fet en castellà, amb la suposo excusa de què és una obra que anirà per tots els racons de l'estat. No sé si és aquesta. La veritat és que ni m'interessa saber-ho. Em sap greu i prou. Al costat del teatre on s'exhibeix, fan Cabaret. També força catalans fent-ho en castellà. Sí, clar que hi ha teatre en català, però quan parlem de produccions que requereixen molts diners, malauradament, es canvia de llengua. No sé què passarà més endavant.
Però anem a l'obra en sí, que era el motiu de l'article (ja sabem que qualsevol tema ens pot portar a parlar del país, és molt fàcil). L'obra en sí està força bé, Dues parts molt diferents entre eles. Una primera part on es van presentant els personatges i algunes de les històries que amaguen, fins que es tanca l'acte amb el primer mort. Això fa que la segona part vagin per feina i cada un dels "Negrets" (políticament incorrecte), "soldaditos" en la versió teatral, vagin caient un darrere l'altre. Vaig descobrir que la memòria no em falla, i recordava qui era l'assassí, tot i que no el perquè ni massa cosa més. Les interpretacions molt correctes, però algunes (el doctor) molt més ben aconseguides que altres més justetes. Però com que és una obra molt coral, aquest petit problema no afecta al bon desenvolupament. Hi ha alguna part que no s'acaba de lligar del tot, però compensa amb els efectes amb que ens obsequien: els trets, els ensurts... molt i molt bé. Els espectadors fèiem bots als seients més d'una vegada.
Bona manera de passar una tarda ben distret i oblidar els maldecaps de cada dia!
Per cert, l'assassí és....

SÓN TEMPS ESTRANYS

De tant en tant, molt de tant en tant m'assec un cop més per tal d'escriure una nova entrada d'aquest bloc. Tinc desats a esborranys un bon grapat d'esborranys (només els títols) de diferents temàtiques. Però no n'apareix cap. Tinc la sensació que publicar sobre pel·lícules, llibres, teatres i coses quotidianes, quan tenim 8 catalans a la presó i 5 a l'exili per haver posat les urnes de l'1 d'octubre i complir el què vam demanar aquell dia, juntament amb 2 activistes que han organitzat les manifestacions més pacífiques i multitudinàries d'Europa, doncs em sembla poc adequat al moment.
Han passat i segueixen passant moltes coses. Apart de la injustícia que representa tenir aquestes persones a la presó, sense judici, quan altres delinqüents campen pels carrers lliurement (corruptes, Urdagarins i feixistes d'ultradreta), hi ha els enèsims atacs a l'escola catalana, amb els suposats casos d'adoctrinament, que tan fàcil es poden rebatre, les facilitats per denunciar la gent, com feien els nazis amb els jueus; la invasió dels departaments de la Generalitat amb els espanyols que de mica en mica van arraconant el català; les contínues manipulacions i mentides respecte l'1 d'octubre per part dels ministres del PP i els seus assalariats dels mitjans de comunicació; la cacera de bruixes cap a qualsevol comentari que es publiqui a les xarxes i que aviat afectarà TV3 (quines ganes que li tenen)...
No hi ha dia que no sabem alguna cosa nova que ens indigni encara més.
Que difícil es fa seguir amb la vida de cada dia sabent tot això i ignorant què ens espera en el futur més proper.
Tot i això, vull seguir donant vida al bloc i procurant desconnectar quan la ment pugui fer-ho. Important exercici en aquests temps, aquests temps estranys.