En pocs dies de diferència, he llegit aquesta novel·la i he vist la seva adaptació cinematogràfica. Amb l'excusa de la seva estrena als cinemes, se'n va fer força ressò aquesta història, i van proliferar molt les recomanacions de la lectura d'aquest llibre com una de les imprescindibles en aquesta darrers anys.El temps va fer que no anés al cinema, però els Reis em van portar el llibre i ara fa unes setmanes que el vaig començar i acabar. Pim pam. Perquè en tres dies el vaig tenir llest. apart de ser un llibre de lectura fàcil, és cert que la trama enganxa el suficient per a saber què passarà, encara que se sàpiga abans de començar-lo (coses dels spoilers). Té els seus moments. Alguns que et deixen sense respiració, i altres que et deixen amb el cap intentant entendre què ens està dient. Personalment, penso que el final és poc clar. No el fet en sí, que s'entén, però la manera que té d'explicar-ho, és recargolat i poc entenedor (al meu entendre). A la pel·lícula, tot i que s'entén una mica més, encara té un deix d'incomprensió en l'aspecte de "ximpum s'ha acabat, i això és tot".
Parlant de la pel·lícula, estic content de no haver anat al cinema, perquè la veritat és que no em va enganxar tant com el llibre. Potser donat que feia pocs dies que l'havia llegit, potser era perquè m'havia aixecat molt d'hora aquell dia... En definitiva, el seu ritme lent va ser una prova massa dura per mi. És fidel al llibre, perquè la història és així, però oblida alguns detalls que jo creia importants, com l'amiga del noi a l'escola, i la relació més "violenta" en l'expressió amb la seva àvia.
No és fàcil interpretar e noi. Ni empatitzar amb ell. Ens trobem davant d'un noi que passa per una situació tremenda, però la seva manera d'afrontar-la t'impedeix que simpatitzis amb ell; la veritat, a mi em feia ràbia com actuava (el personatge). Tot i que aquesta manera d'enfrontar-se als problemes té una causa molt dura, penso que tal com s'explica en la pel·lícula, però sobretot al llibre, fa de mal simpatitzar.
