YELLOWJACKETS

Déu n'hi do. Una sèrie molt interessant, que per molt crítiques criticones que pugui tenir, personalment ja la col·loco a dalt de tot del podi. The yellowjackets explica la història d'un equip femení de futbol, que té un accident d'avió i es passen any i mig perdudes enmig d'un bosc a les muntanyes. Els deu episodis combinen el què els va passant allà (ferides, alimentació, relacions...) juntament amb la vida de quatre de les supervivents vint-i-cinc anys després. Cada una d'aquestes quatre ha fet el seu camí, però es retroben degut a unes circumstàncies especials que provoquen els diferents conflictes de les trames i subtrames. Cap d'elles parla mai del què va passar realment a les muntanyes. Hi ha coses que ja ens les imaginem, que és que totes no tornen i que es van haver d'alimentar. L'ombra de la tragèdia dels Andes, ara un altre cop de moda per "La sociedad de la nieve" plana sobre elles tota l'estona, tot i que aquí encara mengen algun animal abans, i "viuen" en una cabana.

La sèrie m'ha agradat des del minut u, tant per la part dels 90, on anem veient com han de sobreviure a la muntanya, com per la part actual, amb les diferents paranoies de les quatre protagonistes. Fins a l'últim segon no es desvetlla que almenys hi ha una cinquena de viva. Caldrà veure la segona temporada. Cal dir que la part actual compta amb dues estrelles, la Juliette Lewis i la Christina Ricci, elevant la interpretació de tot el grup en cada una de les escenes. Els traumes viscuts van apareixent de mica en mica, i no se'ls poden treure de sobre. Una d'elles, drogaadicta quan recau contínuament per oblidar; una altra, totalment oposada, enmig de les eleccions a senadora, però que de nit perd els sentits i es torna salvatge; una tercera, família teòricament feliç però amb infidelitats; i la quarta, ben sonada.

A la part de les joves, també hi ha de tot, la líder que no ho és tant, l'amiga a l'ombra que s'ha tirat el novio de la seva amiga, la religiosa, la punkie, les lesbianes... També hi ha un entrenador amb elles, a qui han de tallar la cama després de l'accident, i els fills d'un altre dels tècnics. Les pors, els dubtes, les intencions de salvar-se... tot va passant capítol a capítol, amb bon ritme i sense perdre en cap moment l'interès. Genial.

De vegades em costa molt triar entre les sèries que tic a la llista de "preferides". Les veig que estan allà però em costa començar-les, acabo anant a jugades segures. Quan trobo encerts com aquests, l'alegria es dobla.

EL NOU MESSIES FILL DE DÉU

És increïble el poder que té el club blanc de la capital d'Ecspanya. a les seves files hi juga un bon jugador de futbol (però tampoc res de l'altre món) a que ja fa temps que protegeixen i volen convertir en el millor del món, però només de veu, ja que n'hi ha desenes que són més bons. Primer van ser les campanyes a favor seu en les últimes pilotes d'or, que per sort, no van arribar a bon port.

I com que a través del futbol ja han vist que no tenen res a pelar, han tirat per una altra banda, originant un fenomen absolutament surrealista. El jugador en qüestió, té un problema. És un maleducat. Un provocador. Una persona èticament poc afortunada. Gràcies a les seves accions i gestos cap a jugadors i graderia, s'ha guanyat a pols el rebuig de bona part de les aficions contra les que ha jugat. I com que el futbol és un esport paleolític, doncs la gent s'anima a xiular-lo i escridassar-lo. Però dins l'aficionat paleolític, n'hi ha que són encara anteriors, i alguns li van fer crits racistes. Ai mare de déu... a partir d'aquí, qualsevol crit que se li fa és degut al color de la raça, i han convertit en Vinicius en el nou Gandhi, Luther King i Teresa de Calcuta, tots tres a la vegada. I molta gent ha comprat la pel·lícula, per què clar, qui pot estar a favor del racisme (a part dels quatre merdes de torn). Així que premis, entrevistes, manifestacions als mitjans... tot perquè ai pobret, quant racisme hi ha al futbol, pobre Vinicius. Qualsevol persona amb seny s'adona de la falsedat de tot plegat. Si és racisme, per què no s'escridassa als altres jugadors negres del mateix equip? Però ja està. Ara és un màrtir. Per sort, esperem que el "cuento" no duri gaire i de mica en mica es vagi apagant.

El darrer episodi el tenim en un partit amistós entre Ecspanya i Brasil. Aprofitant els equips que s'enfrontaven, van dir: "Va, serà una partit contra el racisme". I ja me'l teniu allà, plorant davant dels periodistes perquè s'acabi el racisme, i després al partit, va tornar a fer ús de la seva baixesa moral... en un amistós!!! Per cert, normalment en partits "contra... el què sigui", els diners són per les fundacions que lluiten contra aquest "el què sigui", no? Doncs aquí, res de res. Els diners, pel Madrit i la RFEF, que organitzaven el partit i oferien el seu camps. Així, que van disfressar de partit benèfic una farsa de categoria.

Em fa fàstic veure com es barreja una cosa tan seriosa i odiosa com el racisme amb aquest personatge. El tema és prou seriós com per utilitzar-lo per "blanquejar" la seva persona (perdó per l'expressió, sé que no seria la més adequada, però és que en aquest cas seria això).

THE ARTFUL DODGER

Quan en vaig veure el tràiler, tot i que ja sabia que aquest any representaríem Oliver Twist a l'escola, no em va dir massa res. Al contrari, buscava sèries noves per mirar i em vaig quedar sense cap emoció especial. Tot i això, es va quedar guardada a la retina, i un dia de planxa, vaig decidir veure el primer capítol. I ja està, enganxat. Com que quan va arribar aquest moment ja havia escrit l'adaptació de l'obra, retrobar-me amb en Murri i en Fagin va ser com retrobar vells coneguts.

The Artful Dodger ens explica la història d'en Jack, en Murri, anys després de la història que en Dickens explicà a Oliver. Traït per en Fagin, acaba en una presó de la qual s'escapa i fuig en vaixell fins arribar a Austràlia. allà, després d'aprendre l'ofici de metge cirurgià en els viatges, treballa en un hospital a la vegada que juga i s'endeuta jugant a pòquer. La sèrie comença aquí, amb en Murri perdent una partida (per trampós l'altre) i havent de pagar un deute impossible. A partir d'aquí, es va desenvolupant la trama amb l'aparició d'en Fagin, que venia presoner en un vaixell, i per tal que no expliqui el passat de "doctor", se'l queda de criat. L'aparició de la filla del governador, que vol ser cirurgiana en un ofici absolutament mascle en aquella època; els robatoris i enganys per anar sortint dels embolics a mesura que van succeint-se... La sèrie té força ritme, i tot i no enlluernar, el carisma dels personatges i la recreació general aconsegueix que l'interès vagi creixent a mesura que avança la trama, encara que molts capítols segueixin sent de planxa. Podríem dir que ha estat planxa de qualitat. De fet les crítiques són molt bones en general. M'ha agradat força. Potser l'aparició de l'Oliver gran als capítols finals és innecessària, però ha de formar part dels girs de guió necessaris perseguir donant vida, i la veritat, la sèrie en té força i cal reconèixer que ben pensats, o almenys així m'ho ha semblat.

Enmig de tot això, la continuada separació entre rics i pobres, els aborígens australians (tot i que no s'entra molt en la seva raça), però sobretot els temes mèdics: les primeres utilitzacions de l'èter per fer dormir es pacients (al principi les operacions són sense anestèsia), i el fet que fossin operacions públiques, amb gent mirant, i sense cap mena d'higiene, és una visió molt xocant, i que aconsegueix donar la credibilitat històrica del moment.

Hi ha moltes altres subtrames a la sèrie, que li donen ritme constant. També té alguns desajustos, però em sento força satisfet, la veritat. I encara que hi hagués continuació, almenys s'acaba, i s'acaba sense típic final feliç, cosa que també està bé, perquè seria il·lògic i poc conseqüent. Cal dir que el repartiment està força ben escollit, sobretot els dos personatges principals. Al final, ha estat divertit veure aquesta sèrie al mateix moment que es va donant forma a l'Oliver que farem al cole aquest juny.

VESPER

Primer apunt: Exemple de pel·lícula de ciència ficció que, un cop vist el tràiler, no em treu la son saber que la deixo passar pel cinema i que la veuré directament a casa. I que un cop vista, la decisió fou encertada. Segon apunt: quan ja duia una bona estona, arribo a la conclusió de que el film ha d'estar basat en un llibre, ja que hi ha tants detalls, tantes coses que s'anomenen o es veuen però que no s'aclareix què són o el perquè de la seva existència, que per lògica, hi ha d'haver un llibre més extens on s'expliqui tot, i la pel·lícula s'ha hagut de reduir perquè no donava per tanta informació. Doncs no. No és cap llibre, realment el guió és així. 

Encara que semblin dos apunts negatius, la peli no està del tot malament. He vist coses realment pitjors, així que no considero que hagi perdut el temps. L'estona dedicada (en tres trams diferents de dos dies) ha resultat una estona entretinguda, però és cert que hi ha força incongruències. 

La trama parla d'un futur distòpic on la humanitat (com no) s'ha carregat gairebé tota la vida del planeta a nivell mediambiental. Queda poca gent, no creix res, bé un desastre. Hi ha gent "pobre" vivint com pot, i altres, que no veiem ma, a les ciutadelles. Sembla que la clau del futur està en aconseguir fer fèrtils les llavors per crear més vida vegetal, però com tantes altres coses, tampoc queda clar. una noia, Vesper, que cuida del seu pare malalt, troba una noia-androide que la pot ajudar a trobar aquestes llavors, portar-les a una ciutadella i millorar la seva vida.

Tot podria ser part d'una trama ben senzilla, però hi ha tants apèndixs que no tenen explicació o resposta, que al final no entens massa de què va tot plegat. Deia això de les ciutadelles. En cap moment surten (al final es veu una de lluny), però no saps com són ni com viuen i funciona la societat allà. Els androides quasi humans que apareixen, quina funció tenen, per què és tan perillosa la que coneix la vesper; els peregrins, qui són, què fan?; la sang que recull el tiet de la Vesper, per què serveix; els que viuen amb aquest tiet, tots aquests joves, qui són; i e final, després de tot el viatge, què significa?

Si almenys hi hagués un llibre on estigués tot ben explicat... però no, la peli és així, de manera que et deixa amb cara de "no m'he enterat de res". Insisteixo que mentre la veus encara et distreus, però home... si té sentit, molt millor, penso jo.