PEL·LÍCULES A LA PLANXA (x8)

Aquesta entrada de la sèrie de pel·lícules a la planxa, és un pèl diferent de les anteriors, bàsicament perquè moltes d'ells no s'han començat a veure des d'aquesta perspectiva (fins i tot n'hi ha una de sala gran). Però el fet que cap d'elles tingui opcions de rànquing, similituds entre algunes i altres característiques, fan que aquest capítol tingui un total de set pelis a comentar.

OCEAN'S ELEVEN (i TWELVE i THIRTEEN): són un clàssic de les pel·lícules de lladres i repartiment generós que per determinades circumstàncies no havia vist mai. Finalment, he decidit veure-les en pack i deixar-ho fet. Estaríem dins aquell grup de pelis sobre lladres que cauen simpàtics, que roben a un altre lladre o fan revenges sentimentals (depèn de quina de les tres parts). Des de "El cop" a "Ara em veus", passant per molts altres exemples. Són pel·lícules que distreuen, que tenen els seus moments, però res més. Segurament sense el repartiment que té (Clooney, Pitt, Damon, Roberts...) no hauria tingut ni un 10% de l'èxit. La segon peli, per mi la més fluixa.

THE JURY Nº2: Les pel·lícules d'en Clint Eastwood són art per si soles (les dirigides, les actuades no seria el mateix.) Però aquesta ha passat força desapercebuda, segurament perquè està bé, però no té la força d'altres pelis seves. Un home que li toca fer de jurat popular, se n'adona que acusen la víctima d'un assassinat que ha fet ell involuntàriament (es pensava que havia atropellat un cérvol i resulta que no ho era). Hi ha molt debat moral darrere, està clar, ja que això és el què busca. Per salvar-se, deixarà que condemnin un innocent (tot i que és un paio complicat)? 

TURN ME ON: Pel·lícula que seria de ciència-ficció, però que tracta un tema de manera costumista.  crea una comunitat on viuen persones que opten per prendre's una pastilla que els fa oblidar qui eren i els inhibeix absolutament totes les emocions. Quan na noia decideix no prendre's la pastilla, descobreix plaer, riure, plorar... i vol que els seus amics també ho gaudeixin, sota l'estricte control de l'empresa que ha muntat el "tinglado". Pel·lícula que podria haver anat més lluny, podria haver estat més valenta però es queda a mitges.

TRES AMIGUES: Peli francesa vista al cinema. A la meva edat potser són el tipus de peli que hauria de veure, temàtiques de llibres que hauria de llegir. Però no, síndrome de Peter Pan i ben orgullós, prefereixi la ciència ficció i la fantasia, com ha quedat demostrat gaudint amb "Ales de sang". Comèdia dramàtica que explora les relacions afectives matrimonis fallits, aventures..) de manera amena i graciosa, però que li sobra mitja hora de metratge.

FINAL DESTINY 5: El divertimento més evident d'aquesta llista, Fent zàping una nit hi arribo, i passo l'estona veient aquest concurs de la manera més esquitxadora de morir accidentalment. Lluny queda ja la sorpresa inicial de la què va ser el primer Final destiny.