THE GLASS DOME

Com a seguidor habitual dels llibres de la Camilla Lackberg, no em va passar desapercebuda l'estrena d'una minisèrie de la qual n'és la guionista. Ara que estic en un descans dels seus llibres de Fjallbacka (en falta un per arribar a l'últim publicat), i satisfet amb les minisèries, més que amb les sèries, l'ha vist.

La trama, thriller policial als quals ja ens té acostumats. Una jove criminòloga torna al seu poble natal just en el moment en què mor una amiga seva i desapareix la filla. Això li porta els records de quan ella era nena, que també va ser segrestada i tancada en una caixa de vidre (d'aquí el títol), però que va aconseguir escapar. A mesura que avancen els capítols, anem veient que sembla que estem davant del mateix segrestador.

I com ha anat? Bé, normalet, correcte, aprovat justet. Ha estat bé, però té tres handicaps. El primer, la lentitud. En molts capítols la trama es va desenvolupant a un ritme molt lent, sense aportar res de res, i això porta al segon punt, que és el de l'avorriment. Si li afegeixes que és previsible, doncs la combinació és complicada. S'ha salvat perquè l'ha guionitzat qui l'ha guionitzat, però realment, els seus llibres són mil vegades millors, diguem que no cal que segueixi per aquí la seva carrera. Aquesta previsibilitat ve donada pel fet que al tercer capítol ja vaig tenir clar qui era el culpable, per mi era molt evident, i no vull semblar pedant. Per tant, sort de que han estat només sis capítols. Si ho haguessin volgut allargar, hauria estat una mica massa pesat tot plegat.

Caldrà llegir el següent llibre de la Camilla que em toca per treure aquest regustet amarg de la sèrie.