divendres, 22 d’agost del 2025

THE WITCHER

Segurament, dels diversos estils que més sovint veig en sèries, aquest, tot i ser un dels mes preferits, a la televisió no se'n veuen tants. La fantasia és una de les meves. Des de "El senyor dels anells" fins al darrer llibre "Ales de sang", he vist en pelis i llegit en llibres moltíssims títols. Però a la televisió, no hi ha massa fantasia, i la que hi ha, és justeta. The witcher ha vingut per omplir aquest buit. 

Una sèrie de vuit capítols que ens transporta a un món amb regnes fantàstics, bruixots, mags i magues, bèsties, dracs i lluites. Un bruixot, que va per aquelles terres eliminant monstres, està lligat pel destí a una princesa. Aquesta princesa, per la seva banda, fuig del seu regne perquè ha estat atacat per un altre enemic, que a més la busquen per un poder que té. I finalment, hi ha una noia que presenciem el seu progrés fins convertir-se en maga, que es va creuant pel camí del buixot de tant en tant. Aquestes tres trames es van combinant amb altres de secundàries i amb episodis que comencen i acaben perquè es tracta del monstre que està caçant el bruixot.

Tot sembla molt ben orquestrat, i la veritat és que ofereix un bon entreteniment, amb moments força reeixits i efectes destacables. Les històries estan ben trenades i alguns personatges esdevenen importants i carismàtics. Peeeerò... justament el bruixot, de carisma no en té molt. Al llarg dels tres primers episodis, les seves paraules acostumen a ser monosíl·labs, no es fa agradable a l'espectador. A més, la veu que l'ha traduït al castellà li dona un aire fosc i d'ultratomba. Però aquesta és una opinió molt subjectiva.

El què penso que és molt criticable, és l'absència absoluta de les marques del lloc on passa l'acció i l'any o moment en què té lloc. El primer, perquè tot són noms de regnes inventats, i l'acció passa a molts llocs. Aniria bé saber on ets cada vegada, perquè costa fer-se un mapa mental de tot l'espai. I el tema del temps, perquè a mitja temporada, descobreixes que estàs veient històries que passen en moments diferents. Et penses que tot és contemporani, però no, i això al final t'embolica una mica massa i de manera innecessària. si cada vegada et digués on i quan ets, hauria estat més lògic tot plegat.

Tot i aquests dos aspectes, ha estat correcte, no per llençar coets, però sí com per seguir les aventures d'aquesta gent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada