dissabte, 9 d’agost del 2025

CIMS

Aquest era un tema que ja fa molt temps que em rondava pel cap. Amant de les llistes, estadístiques i memòries, quan feia una excursió, pensava en què seria interessant recopilar tots els cims que he assolit al llarg dels anys. A veure, no és què en siguin molts, no ens flipem. No soc de cap centre excursionista ni esportiu, de manera que aquesta passió que tinc per la muntanya és absolutament amateur i no pretén fardar de res, ni molt menys. Senzillament em fa gràcia veure on he pujat perquè em serveix, m'ha servit i em servirà per recordar èpoques passades a la vegada que miro d'animar-me a fer-ne més.

Aquest llistat aglutina muntanyes que vaig fer de nen-jove, de monitor o d'adult perquè sí. Per altra banda, segurament hi ha més cims dels que aquí anotaré, ja que segur que n'he fet algun més, però que per circumstàncies soc incapaç de recordar. I finalment, dir també que en aquesta llista només hi ha muntanyes, no excursions per si soles, encara que algunes m'hagin dut a alçades importants (com el Portarró d'Espot, el balcó de Pineta, el llac de Marboré o els més recents estanys Blau i Negre).

Alguns d'ells formen part del llistat dels #100 cims que proposa la UEC, un repte que no em veig capaç d'assolir. Comencem amb aquests sense seguir cap ordre establert: Puigmal (un dels quals estic més orgullós), La Mola (unes quantes vegades), el Montcau, el Matagalls (fet de nen, amb ganes de tornar-hi),  Sant Jeroni a Montserrat (assolit també sovint), el turó del castell de Burriac i el turó del castell de Montsoriu (quin parell, aquests dos), la Creu de Gurb, Cabrera, Tosa d'Alp, Taga, Tagamanent, Turó de l'Home, Puigllançada (quins records de Xalet'86), Sant Salvador de les Espases i el Croscat (curiós que sigui considerat cim, però està a la llista, com els dos castells, així que cap a dins).

Doncs mira, del llistat dels #100cims, en tinc 16. D'aquest llistat trauré futures excursions si aconsegueixo per fi establir-ho de manera més rutinària, tot i que si les cames i les cuixes han de seguir queixant-se cada vegada que camino més del compte, m'ho hauré de fer mirar...

Després hi ha cinc muntanyes que no estan en aquesta llista: Monte Toro a Menorca, el Tibidabo (i tant que compta! Ja no poso ni Montjuïc ni el Putxet), els dos cims d'aquesta setmana passada, la Fossa del Gegant i el Piolet, i arribem al més polèmic. Jo sé que quan vaig fer les estades d'Eurobarri a Valoire, vam fer amb els joves una excursió, i sé que a dalt hi vam arribar ben pocs. He estat mirant de recordar quin pic era. Em sona i sembla lògic que fos el Grand Galibier. Però clar, per altra banda, sembla una mica una bogeria, no? Arribar allà dalt? Estem parlant de 3.228 metres! Seria el cim més alt, i fins que no he pensat d'escriure aquesta entrada, per mi, el Puigmal era el meu sostre. Però clar, és que per la foto ho sembla, i en el fons, l'autocar ja ens va deixar molt amunt... No sé, la veritat és que el vull posar aquí com si realment fos veritat que hi vaig arribar. Seria fort haver-lo fet i no ser-ne conscient, no? Però he tingut algun dejavú de que potser sí que ho és. Res que aquí el deixo, com un tresor. El meu tresor. Estic per fer hipnosi i saber-ho del cert, eh?

Així doncs, tanquem aquesta llista de cims en 21. Com he dit, segurament en són algun més, però soc incapaç de recordar-me'n. Espero, però, que de mica en mica, aquest número vagi pujant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada