Dos estanys: Content i decebut. Content perquè no he faltat a la meva cita anual amb una excursió de dimensions considerables (2023-Puigmal; 2024-Barcelona-Montserrat), però decebut perquè no hi ha manera de convertir-ho en una rutina. Un cop l'any és molt pobre, però continuo amb l'esperança de anar a més. En aquest cas, he retornat a Núria, aquest cop amb el MEC, però no per tornar a fer el Puigmal, sinó per fer l'excursió que porta fins a l'Estany Blau i l'Estany Negre. Són dos estanys incrustats a la zona fronterera entre Catalunya i França, que formen part de la ruta de Carançà. Sortint de l'alberg del Pic de l'Àliga a les 7:30h (igual que fa dos anys), arribàvem a l'Estany Negre, punt final, a les 11h. Tres hores i mitja per anar, comptant les parades, 30 minuts de repòs i tres hores més per tornar: un total de 7 hores clavades. De nou passejant per aquells camins i entre aquelles muntanyes, fem una bona pujada fins el coll de Noufonts, i des d'allà pugem encara és fins la carena d'una colla de pics de quasi 2.800 metres que anem resseguint pel costat. És curiós que la part de més alçada, fos la més plana i tranquil·la. Des d'allà, un primer descens fins l'Estany Blau, preciós des del moment que es veu, i una altra baixada fins l'estany Negre, no tan bonic però una mica més gros i amb vida. És cert que mentre baixàvem, pensava que després allò s'hauria de tornar a pujar, però les excursions es fan per completar-les, a no ser que hi hagi algun imprevist que ho impedeixi.
Dos cims: Caminant per la carena, arribàvem ala part més alta del recorregut. La primera intenció era fer el pic de la Fossa del Gegant, de 2.808 metres, que està prou bé. Quan fèiem el camí d'anada, ens vam confondre i vam fer el cim del Piolet, de 2.795m (estan un al costat d'un altre, a dos minuts). El fet que hi hagués un piolet clavat, mentre que el de la Fossa no es veiés res (l'estructura havia caigut) ens va confondre. Així que, de tornada, sí que vam passa pel fic més alt, i vam gaudir una altra vegada de les vistes espectaculars que ens brinden aquella zona dels Pirineus. Això em va recordar un tema pendent, que era el d'intentar fer una llista dels diferents cims que he fet al llarg dels anys que me'n recordin. seran menys dels que voldria i també seran menys dels reals, ja que és impossible recordar-me'n de tots per pocs que siguin.
Dues cames: Per molt que el poc entrenament de gimnàs que ara vaig fent em permeti ser més conscient de les meves possibilitats; per molt que aquest "entrenament" em permeti ser més persona i menys cuc els dies després d'una excursió d'alt rendiment; per res de tot això, tinc uns bessons que fan pena i cada vegada que em començo a moure veig les estrelles. Quin desastre... i jo que em pensava que cada vegada aguanto més. Això pot voler dir dues coses: o bé, he de fer més gimnàs i més excursions (és la meva intenció) o bé a la meva edat, això ja no hi ha qui ho arregli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada