BONA FEINA

Arribem a la meitat de la temporada castellera, una temporada que a nivell de números està trencant fites. Castells de gamma extra i de gamma superior ja s'han vist en més d'una plaça. Verds, Vella i Joves avancen a un rtime trepidant, i darrere seu, Jove i Minyons van apretant fort, i en el cas dels primers, molt fort en comparació amb altres anys. Mentre que els borinots volen atacar de nou la gamma extra (ja porten dues tripletes màgiques), Capgrossos viu una crisi que els fa quedar-se força enrere, mentre que els Xiquets ratllats, va i foten el 4d9f quan ningú s'ho esperava. Es preveu un Concurs d'alt voltatge.

En clau gracienca, estem com va la temporada, molt bé. Els castells màxims de l'any passat van aribar al maig, donant sentit a la feina feta fins llavors i donant marge de millora per plantejar-se per fi, reptes superiors, amb possibilitats reals de fer-los. A aquestes alçades, ja portem 6 torres de 8 amb folre, quan tot el 2025 en vam fer 7. És una dada que ho explica tot. Malauradament però, el 7d8 és la taca. Després de fer el primer per aniversari, un castanyot a Sabadell ens ha mermat el seu assaig, però segur que tard o d'hora el tornarem a veure. La bona marxa del pilar de 6, que es descarega sencer a gairebé cada assaig, ens porta a haver-ne completat tres i carregat un quart. Això ens ha obert les portes a assajar seriosament el pd7f, i la cirereta d'aquest primer tram de temporada, portar a plaça el 4d8a, per primera vegada en 12 anys. Les dues vegades, a Grassot i Vic, ha quedat en carregat; una possibilitat molt possible, però és cert que no respon al bon assaig que s'està fent. Sigui com sigui, la feina s'està realitzant, i n'estem recollint els fruits, a la vegada que es van plantant les llavors de castells superiors i que molt probablement veuran la llum en pocs mesos.

Per cert, cal destacar la importància de descarrear el pilar de 6 a Vic, després d'haver-ne carregat l'agulla. Era molt important fer-ho per demostrar que és un castell que tenim, qe no és cap farol dur-lo a plaça. Si tothom està bé, amunt. Va ser clau per acabar amb bon gust de boca (que ja el teníem, però calia fer-ho).

Ara arriben les quasi tres setmanes de descans abans de preparar la festa major. Amb els deures fets, com a mínim farem el què ja hem fet. Seria genial poder ajuntar el 2d8f, el 7d8, el 4d8 amb agulla i el pd7f. Seria espectacular. Però clar, les proves de 4d9f seguiran fent-se, i és un somni per molta gent. Ja ho veurem. Quin dels dos camins es prendran? Un mes per tenir la resposta.

XXIXè ANIVERSARI

Encara que amb el títol d'aquesta entrada, seria fàcil fer esment del compte enrere que implica el fet de que falti només un any per celebrar els 30 anys de colla castellera a Gràcia, cal parlar del 29è. No sabem on serem d'aquí un any. seran trenta anys, però qui sap què haurà passat fins llavors, i quins castells aixecarem.

El que sí sabem i ja podem celebrar és la bestial actuació que es van marcar ahir els CVG. Quina passada. Després d'un altre 3 de 8 en primera ronda, afrontàvem el 2 de 8 amb folre. Només feia una setmana que ja havíem descarregat el primer de l'any, però calia demostrar que una flor no fa estiu. Més tranquil que el primer, es va descarregar sense patiments excessius. a la tercera ronda arribava el plat fort. El 7 de 8, primer de l'any, implica nervis, que amb la durada que té el castell i el pes que cal aguantar a la pinya, sabíem que seria un castell èpic. I o va decebre. Va ser èpic. I això que la pujada va anar força bé. La descarregada va ser memorable, tot  que n'hem viscut de més trepidants. Però sigui com sigui, tres castells de 8, dos d'ells de 8 i mig, descarregats. I quedava el pilar de 6. També portat a plaça a Sant Cugat set dies abans, però on havia quedat només carregat després de completar-lo sencer a l'assaig moltíssimes vegades. Aquest cop, tot perfecte. Treballar i descarregat. Una actuació que és la millor que vam arribar a fer la passada temporada, només que estem a maig, amb tot l'any per davant, i mentre a l'assaig es van fent proves de castells superiors i que fan bona pinta.

Fer aquests castells a l'aniversari demostren el bon moment de forma de la colla, que torna a mostrar ganes i ambició per assolir fites que fa molts anys que no s'assoleixen. Somiem amb el 4 de 8 amb l'agulla, el pilar de set amb folre i és clar, els castells de 9. Estem treballant el quatre, en un canvi de ruta respecte altres anys. Esperem que ben aviat puguem veure els fruits de tota la feina que s'està fent a Can Musons. Hi ha actuacions abans de vacances on es podrien portar algun d'aquests castells, però cal repetir pilar i dos de 8 per tal de guanyar solidesa i força per poder tirar endavant. Esperem que la gent respongui i que les coses segueixin sortint així de bé.

L'ECLIPSI DEL SEGLE

Ja fa temps que tinc marcat en vermell en el calendari, el 12 d'agost de 2026. Aquell dia, tindrà lloc un eclipsi total de sol a Catalunya, i és una oportunitat única per no perdre-s'ho, ja que es fa en el propi país. També passa a altres llocs, però no tinc previst viatjar a Islàndia, i encara menys, a Ecspanya. Durant uns segons, es farà fosc. I això que ostres, serà al voltant de les 8 del vespre. Una mica més i ens el perdem. I no estem com per perdre'ns una vivència tan brutal com aquesta. L'anterior eclipsi va ser el 1905 (no hi era), i el proper serà el 2180 (no hi seré), així que cap al sud anirem!

Ja vam viure un eclipsi de sol parcial, en millor hora, al matí. Era dia d'escola el març de 2015, i amb els nens i nenes de 4t vam pujar a un terrat i amb el telescopi vam fer l'observació posant una cartolina al terra i fent-ne la projecció. Va ser increïble. Com no ho ha de ser un de total? Són incomparables l'un amb l'altre. Per cert, vam ser l'única classe que ho va viure de totes les de l'escola. Aquell dia em vaig començar a adonar que la resta de mestres i professorat no connectaven massa amb els esdeveniments mundials i socials de l'entorn.

A principi de temporada castellera ja vaig marcar que aquell dia no aniria a assaig, per molt que estiguéssim a tres dies de la Festa Major, però fa poquet van comunicar que es canviava l'assaig de dia degut a l'eclipsi. Tot un detall. Ara toca organitzar el dia: on anar, a quina hora, etc, perquè es preveuen col·lapses monumentals, i més en ple agost.

Per aquest motiu i molts altres, m'he comprat el llibre-guia que ha publicat en Joan Anton Català, explicant què són els eclipsis i com caldria organitzar-se de cara al de l'agost. Fa una crida a la vivència emocional profunda. És a dir, que sí, que és molt guai gravar i fer fotos, però que seria imperdonable perdre's l'eclipsi a ull nu (protegit) per la instantània o l'story d'Instagram. Parla de l'eclipsi de sol com d'una sensació paranormal, amb emocions molt fortes. La foscor, el descens de temperatura, l'aparició de les estrelles i planetes de cop... molts detalls que acompanyaran aquest moment en què el sol desapareixerà per uns segons. Una lectura agradable, ràpida i amena, que utilitza un vocabulari més popular, per a tots els públics; com parla i explica en el seu dia a dia. Això és el què trobava a faltar al seu anterior llibre, més científic i seriós, Hi ha algú, allà fora?

Així que dins dels comptes enrere que tinc en marxa, aquest és un dels que més il·lusió em fa i més incògnites em desperta. En poc més de tres mesos el tenim aquí.

LA TEMPORADA DELS 30

Un parell de setmanes més tard que la resta, començo l'activitat castellera d'aquest any, amb un assaig i la tradicional actuació de Santa Eulàlia. No faig aquesta entrada per comentar l'actuació, força ben resolta, amb els primers tes castells de set i mig de l'any. sembla que les coses van sortint bé d'entrada. Serà necessari començar forts per realitzar una gran temporada i evidentment, poder anar diumenge a Concurs.

Bé, la qüestió és que, aquesta temporada és especial. Tal com ja vaig comentar a l'entrada del 1996, aquest final d'agost farà 30 anys que em vaig enfaixar per primera vegada. Trenta anys, amb alguns períodes menys reeixits, però30anys al cap i a la fi d'anar a assaigs, actuacions, patir, plorar, riure, gaudir, cridar, explotar... Moltíssimes emocions que avui encara es continuen vivint, però ara a mes amés, amb la implicació emocional que té el fet que el MEC també hi participi.

Ha plogut molt en aquests 30 anys, la veritat. Cal recordar que aquesta efemèride tindrà color gris, però no sap greu, ja que així, l'any que ve podré celebrar de nou 30 anys castellers, però exclusivament blau gracienc. Aquells inicis a Sants, pel fet de no existir encara Gràcia, això sempre cal remarcar-ho i especificar-ho, no fos cas... 

Quan arribin aquests 30 anys ja sabrem si ens hem classificat pel concurs de diumenge. Ara mateix estem ben posicionats, però les coles que ens van al darrere apretaran fort per no anar dissabte, així que ens caldrà afrontar reptes superiors al 2de8f i el 7de8 per no haver de patir. I això vol dir pujar un pis el pilar de 6 o bé portar a plaça el 4de8 amb l'agulla. Estem començant temporada, i ja es veu que caldrà treballar de valent per trobar un tronc capaç d'aguantar-lo i una pinya soferta, però el repte ´s bonic. Precisament jo em volia prendre aquesta temporada amb més calma, però la proximitat d'aquests castells motiva, i com explica aquesta entrada, crec que seria maco celebrar aquests 30 anys de casteller amb una implicació prou digna i no pas d'espectador. Només estem començant, temps al temps.

FA 20 ANYS, 2006

El 2006 sembla que trenca aquesta mala ratxa dels anys acabats en sis. Un cop repassat, no és que fos una meravella, sinó que és un any molt lineal, amb dos punts molt importants i que són els essencials d'aquells mesos, però la resta són molt bàsics. Hi ha poques coses negatives (o molt negatives) i tot plegat deixa l'any en què un servidor ja tenia 3ls anys de Crist... i encara anava de colònies.

Podem començar per aquí. De mica en mica tocava anar deixant la meva aportació a Món Jove, però no s'acaba de produir del tot. Per fer una prèvia, aquell estiu ja no m'encarrego de les colònies, sinó que estic a l'equip de campaments amb els de 1r i 2n d'ESO. Al mateix lloc, les mateixes dates, però amb un funcionament apart dels de la majoria. En aquell moment ja era oficial que aquell seria el meu últim estiu de colònies... o no! Però segurament el més important és l'arribada d'un nou monitor que amb la seva energia i positivisme evita que caiguem en la inèrcia i en l'autocomplaença, fundant el grup dels intrèpids que ens va dur a fer una comunitat de monitors de molt bon record encara, i imprescindible per la celebració dels 10 anys de Món Jove dos anys després. Paral·lelament, a la feina no hi havia massa canvis, començant de nou un tercer que seria un dels més estimats, però a nivell intern, comencen a sortir més friccions. 

L'altre fet que marcaria aquell 2006 com una efemèride per recordar, és el marxar de Martínez de la Rosa per instal·lar-nos a Roquetes. L'exili, en vam dir, un exili que llavors no ho sabíem, però que duraria disset anys. No va ser un canvi fàcil, ni un inici fàcil (per l'entorn, pels viatges en metro fins a Canyelles, per la filtració d'aigua...) però amb les seves coses bones i dolentes, va ser la nostra llar durant molt temps i hi vam viure fets importantíssims de la nostra vida.

Apart d'aquests dos fets, la resta de fets, com deia a la introducció, molt planers (un primer taller de gospel que no sabia on em duria, algun ensurt de malalties familiars, 50 anys de casats de mons pares, estiu tranquil)... I el Barça? Ah, ostres, és veritat! El Barça molt bé, vam tornar a guanyar la Champions després de tants anys! Beletti president, Catalunya independent!

Per cert, i els castells? Venia de dos anys de cap de colla... i què va passar? Doncs en general no va ser un any massa bo. Va estar marcat per un concurs pèssim, on va caure absolutament tot, un concurs que encara avui es recorda, però ara amb un somriure anecdòtic, però en aquell moment va ser un drama. Però bé, va servir, per seguir treballant per assolir millors èpoques, és a dir, com sempre.

A Catalunya tenim el tema estatut fent xup xup. Se'n fa el referèndum, el Zapatero diu el seu famós "apoyaré", es proclama i el PP inicia la seva croada anti-Catalunya acara descoberta. A les eleccions, es nomena president a un nou-català, José Montilla.

I no podem oblidar que aquell 2006, Plutó deixa de ser considerat planeta. Don't forget.

FA 30 ANYS, 1996

Si a l'entrada del 1986 comentava que aquell any no havia sigut cap meravella, en el resum del 1996 que tinc ben amagat, apareix una frase al final que diu: "En general, any pèssim". Ostres... Quines paraules més contundents... De debò va ser tan dolent? Ja portem dos de dos, quines males vibracions ara mateix per a aquest 2026...

Però mirem-ho bé: És l'any que acabo el meu primer curs com a mestre. Cert, va ser un curs difícil, molt difícil, però no va acabar amb mi, i vaig iniciar-ne el segon, amb un grup més tranquil (per tant, un canvi bo). Va ser el segon estiu com a cap de tanda de Pineta, i va anar molt bé, sentint-me molt a gust amb l'enorme responsabilitat que duia, però clar, degut a l'escola, vaig pujar el dia 5 i no el dia 1. aquest fet, que s'hauria de repetir els propers anys significava que no podia seguir a Pineta 1, ni de monitor, ni de cap de tanda. Però Pineta no va ser l'únic que es va acabar. Vaig viure el final de l'esplai del Carme, amb els innombrables problemes i mal rotllos derivats, i que en el fons, bona part venien per la cúpula de l'Escola Pia, que no va creure en les persones que lideraven el projecte de remodelació i futur. Molta feina per no res. El CARAI va trencar motlles amb el seu últim número, un tresor.

El final de l'esplai i de Pineta són motius suficients per convertir el 1996 en un any poc alegre. Però també va viure un fet que marcaria un canvi important. Es tracta de la meva entrada al món casteller. En no existir Gràcia i tenir mitja família a Sants, cap als Borinots em vaig dirigir durant els darrers mesos d'aquell any. Van ser l'inici d'una etapa que encara dura però que ha passat per molts alts i baixos. També trepitjo per primera vegada un gimnàs, un altre tema que belluga entre bo i dolent.

Les tres defuncions a la família, una d'elles molt tràgica, no van ajudar gens a remuntar l'any, un any en què la meva participació al correfoc de les festes de Gràcia (festes que poc temps després serien importants), va acabar amb un petard prop de l'oïda, amb una pèrdua d'audició i acufen que vaig arrossegar mooooolt de temps. però això no es tot. Se m'acaben les pròrrogues i em convoquen a files pel servei militar. En contra de l'opinió parental, inicio els papers per declarar-me objector de consciència abans que sigui massa tard.

Renoi, doncs sí que en general no estaria el 1996 en el top 25 de la meva vida, no...  És que ni el Barça va ajudar (l'últim del Cruyff, sense títols, mal rotllo...). A més, és l'any que puja al poder l'Aznar, mare de déu... Entremig de tot això, apareix una sèrie de tv que sí que representaria un alè d'aire fresc: The X-files, amés de pelis com Matilda, mars attacks, Independence Day. Són distretes però no són cap meravella, com el 1996.

TEMPORADA 2025

Baixem el teló de la temporada castellera 2025, segona sencera després de la "represa". Una temporada amb molta teca, la veritat, amb moltes coses bones i poques de dolentes. Segurament, de menys bona només n'hi hagi una, que és el cansament de tant assaig i actuació, un ritme que personalment, ja em costa de seguir. Per les altres coses, totes positives.

Evidentment, en resultats castellers, aquesta ha estat molt bona temporada, la millor després de la pandèmia. No hi ha hagut cap intent de castell de nou pisos, un fet que li trobo similitud a quan el 2005 no vaig voler portar el 4d8 a Festa Major. Si no es té, no es té. Si has de tenir un castanyot segur, o fer el ridícul, doncs no cal. I també, per fer un castell X, una flor no fa estiu. El més important és la continuïtat i això, aquest any ho hem tingut. El 2d8f l'hem portat a plaça set vegades i les set descarregades! El 7d8, dos cops i dos descarregats! I la cirereta, el pilar de 6, tres vegades, 2 descarregats i un carregat. Dotze castells superiors als bàsics de 8, i onze d'ells descarregats. Que diferent a l'any passat, 4 portats a plaça, només dos descarregats. En canvi, l'any passat si que es va intentar el 3d9f. Ho veieu com és poc coherent? Si tot va bé, l'any que ve, es podrà pujar un graó o dos més.

La inclusió del MEC a l'equip tècnic, i la seva participació als últims folres, tot i el patiment, han estat un motiu d'orgull, com alguns dels pilar i fins i tot un castell de 6 a plaça. Personalment, jo també vaig tornar a un castell de 6, un regalet inesperat. A nivell de pinyes, la meva espatlla dreta ha patit la meva posició de contrafort a la soca, combinada amb l'agulla del 4 i del 7. Per aquesta banda, una mica rutinari tot plegat, això podria ser criticable.

I és clar, aquesta temporada també serà recordada pel viatge a Montreal, una oportunitat que no vam desaprofitar i ens va dur a l'altra banda de l'oceà per primera vegada (no a la colla), podent gaudir d'una experiència que serà un dels emblemes generals d'aquest any.

Així doncs, una temporada que arriba a la seva fi, que m'ha fet arribar cansat i amb ganes de prendre'm unes vacances. Poder tenir els dimecres i divendres a la nit per mi, així com els caps de setmana... la veritat, hi havia ganes. Sense saber què depararà l'any que ve a nivell d'implicació castellera, sí que espero que per la colla, sigui un any trampolí i tornem per la porta gran al concurs, després de dos dissabtes, i que a més hi fem un bon paper. A veure.

PD. És que si no ho dic, rebento... Esperono ser com colles verdes del Vallès, que porten castells límits amb dos cordons de pinya. Quina vergonya.

VINYES DE SANG

Amb l'únic al·licient d'haver llegit la contraportada després de veure la foto de la portada, m'he llençat de cap a llegir Vinyes de sang, de l'Àngels Dalmau. En ella, s'explica que després de descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles, en obrir-se la pinya, apareix un casteller mort. Fàcil d'entendre que em cridés la suficient atenció com per endinsar-me en aquesta lectura, tot i no tenir expectatives massa altes.

Crec que això ha anat bé per tal d'anar llegint la història, ja que a part de passar una estona de lectura entretinguda, no hi ha massa més. El fet casteller va apareixent, a través de diferents explicacions que volen explicar el sentiment i la metodologia de tota aquesta cultura, amb l'excusa d'haver-ho d'explicar a policies sense cap mena de vincle amb la cultura popular. Apareixen doncs, diversos personatges que són castellers, apareix molt Sant Fèlix, el Figarot... bàsicament perquè l'autora és d'allà, i per lògica, tira de les seves arrels. 

Ara bé, per sort, tota la trama de la investigació s'allunya del local dels verds per centrar-se en l'empresa familiar de vinyes que tenia l'home assassinat. o podia faltar la policia amb trauma d'uns quants anys enrere que tornen a trucar a la seva porta, ni tampoc l'amic enamorat, protagonista d'un amor idíl·lic que al final, l'autora deixa totalment en segon terme.

La lectura ha estat bé, per entretenir, però no ha estat apassionant. passa per sobre de moltes coses i aprofundeix en poques. Fa allò de guardar-se informació per dir-la en el moment en què es va resolent el crim, etc. Segueix els paràmetres bàsics, però dins un entorn molt català. Ara que ja es va acabant l'any, venen ganes de poder completar una bona llista de llibres per veure com ha anat l'any lector.

I TOT DESCARREGAT

La mateixa setmana en què m'han fet arribar diverses fotografies dels primers anys del mil·lenni on se'm veu en la meva etapa tronquetti, celebrem la 27ª Diada del CVG. Això vol dir que ja portem vint-i-vuit anys en dansa. Suposo que influenciat per la visió d'aquelles fotos, quan a la Plaça del Sol es feia la tradicional fotografia dels "novatos" de la colla d'aquest any, pensava que també estaria bé fer cada any la foto dels veterans, aquells que porten més de 25 anys a la colla. També he afegit que es pot anar comparant cada any i anar tatxant els que ja no hi són (però perquè no venen, no perquè hagin anat a l'altre barri!!!). Però per ara la idea no ha quallat. Quin poc respecte!! 😂😂😂

Avui teníem un repte entre mans. Repetir l'actuació de l'Esperidió, ajuntant el 2d8f i el 7d8, i si tot anava bé, tornar-hi amb el pilar de 6 que a Sabadell va quedar en carregat, i que tantes vegades s'havia fet a l'assaig. Pilar de 5 a Xiquets de Valls, entrada amb pilar caminat, i com a Tarragona, sortim de 2d8f. Era la sisena vegada que el portàvem a plaça aquest any, i encara que ha donat més feina que els dos últims, l'hem assolit. A segona ronda, la nostra bèstia (per quantitat de gent). El 7d8, que era el segon de l'any, venia acompanyat de canvis, d'assaigs amb nervis... Algú comentava que el tronc no se'l creu, quan està totalment al nostre abast. Al final, amb nervis i moviment, però descarregat. La tercera ronda estava reservada per un tranquil 3d8 abans d'afrontar un altre cop el pilar de 6.

I ja se sap, el títol de l'entrada més un espòiler gegant. Pilar de 6 descarregat. Això no ho fèiem des del 2016. Nou anyets. I mira que ha anat justet, ha tingut un parell de batzegades importants, però tot un any d'assaig finalment ha servit per evitar la llenya. He de reconèixer que se m'ha caigut la llagrimeta. 

Un vano de 5 i diversos pilars de quatre han donat per acabada una diada que per fi porta el castells màxims que podíem plantejar per ser descarregats, sense estirar més el braç que la màniga, sense voler fer invents. Una gran Diada per nosaltres. En òrbita concurs, molt bona, però també ho ha estat per Saballuts i Barcelona, cosa que ens fa més nosa per aspirar al diumenge. Veurem com tanquem la temporada diumenge que ve i sobretot, com es planificarà la propera.

CASTELLASSOS

Aquest cap de setmana ha acabat el tour casteller 2025 per Catalunya. Com l'any anterior, a part de les actuacions castelleres pròpies, hem anat per diverses places a veure castells de les anomenades colles grans. Mataró, Reus, Sitges, Vilanova, Valls i Vilafranca per dues vegades han estat les ciutats on hem pogut gaudir de grans construccions.

Però evidentment, aquesta última setmana, amb Santa Úrsula i Tots Sants, ha estat espectacular. Independentment de com es va desenvolupar la diada vallenca, amb l'espera per l'arribada d'un casteller clau per la Joves, gaudir de veure descarregats dos 4d9 sense folre, un 4d10fm, un 2d9fm i un pd8fm, no té preu. Però a més, van anar acompanyats d'un 2d8 sense folre i la cirereta del pastís que ens va dur fins passades les quatre de la tarda, el bestial i mai descarregat 2d9 sense manilles. Quina bestiesa! Aquest castellàs, més el 4 de 10fm bé van valer la pena del cap de setmana.

Però quedava la carta Vilafranca. Quina llàstima que no sigui any de concurs. El "mal moment" dels verds, combinat amb el bon moment de les vallenques, podria haver promogut un concurs bestial. Però enlloc d'això, els de Vilafranca tenien ganes de fer callar boques. Primer, un 4d9 sense folre descarregat. No és una colla amiga dels desfolrats, ja que amb la gentada que tenen, no els és una necessitat. A continuació, un altre castell mai descarregat, el 9d9 amb folre. Però sorprenentment, es va quedar en intent. I clar, què pots fer quan et fots un castanyot de 9d9f? Doncs descarregar d'una tacada els dos castells de 10, el 3 i el 4, que juntament amb el pd8fm, els va dur a assolir la seva millor actuació de la història de la colla.

Així que els castells mai descarregats continuen mantenint l'estatus. I vistos aquests, què voleu que us digui, dos 4d10fm, que són cars de veure, s'agraeixen.

Però alerta, perquè tot i no ser presents, cal fer esment del primer intent de la història per assolir el pilar de 7 sense folre. Molt treballat per la Joves als assaigs, a l'hora de la veritat, l'enxaneta no va voler pujar, i quan es va decidir, ja havien passat més segons dels que necessita aquest pilar per aguantar-se. Va quedar en intent, però si mantenen peces, no és del tot impossible.

FM25

La Festa major de Gràcia 2025 tanca el teló després de set dies "a tope". Han estat uns dies de molta activitat, de dormir poc i malament per la calor, de menjar de qualsevol manera en alguns moments, i sobretot, de suar molt.

Una bona suada la que vam fer a les actuacions castelleres i assaigs a plaça, amb el colofó de la diada de diumenge. Però quedava encara la Baixada del pilar des de Plaça del Sol i la Diada de Completes. El pilar, després d'uns moviments estranys abans d'arribar a plaça, es va redreçar i mantenir ferm. La corba es va fer bé, però com l'any passat, una reducció inesperada de velocitat el va fer trontollar massa i va caure just abans de parar-se per ser descarregat. Després, un bon grapat de pilars (el del Mike el primer), i fins a cinc castells: 3d7 i 4d7 simultanis, 5d7, 7d7 i 9d7, el primer de l'any, quan ha vist la llum abans d'arribar a l'actuació que tancava la temporada com l'any passat. Han estat nou dies de castells entre el 10 i el 20 d'agost, una bogeria. Ara descansar i apretar fort al setembre.

Per la resta de la festa, comentarem 4 coses. Primera, cal destacar que aquest any s'han pogut realitzar tots els actes de cultura popular, no com el 2024. Però no és que s'hagi arreglat el problema. Han pactat una treva, i ara quan passi la Festa, tornaran a esbatussar-se. Espectacle llastimós d'una colla d'adults. Quines poques ganes de posar-se d'acord...

Segona, els carrers. N'he vist un bon grapat, aquest any. De 23, n'he vist tretze. L'únic que em sap greu no haver vist és el de Travessia Sant Antoni, dedicat a l'Àrea 51. I té nassos que dos carrers pel davant dels quals hi he passat cada dia (Puigmartí i Joan Blanques de Baix de tot), no hi he entrat. La Plaça, amb una idea molt bona, convertir-la en carrers amb aquelles botigues desaparegudes. La gent de la vila han quedat encantats (4t premi en el vot popular). Però el jurat, un cop més, amb el seu criteri absolutament estúpid, ha donat el premi a Progrés (1rs) i Jesús (3rs) que feien referència a les colles de cultura o a les de foc directament, com si reconeguessin que tots som amics. Imbècils. Verdi, protagonista involuntari perquè els van crema la portalada, relegats al vuitè lloc, no us ho perdeu, per decorat masclista i racista (representava la selva amazònica, i es veu que les indígenes havien d'anar amb vestit i no pas ensenyant els pits). Imbècils.

Tercera cosa, la gent. Sí, molta gent. Massificació. Però crec que hi ha hagut més gentada visitant carrers que no pas a les nits. En general, han estat força tranquil·les. El problema que comporta això, és no fer caixa a la barra, indispensable per la supervivència de la festa major i la colla. Però aquí cal dir una cosa. Tant turismefòbia i guiris go home, però sort d'ells, que anaven consumint, perquè la gent autòctona, que tant es queixa dels turistes, venien amb les seves llaunes i neveres. Incoherents... Fora guiris, però us putejo les festes i no consumeixo a les barres de les comissions. Imbècils.

I per acabar, la música. A part de que els grups d'aquest any han estat poc engrescadors en general, no han estat molt animadors de la festa, cal parlar de la llengua. Un dels grups es va passar el concert dient "P*** Ecspanya" i després es posen a cantaren castellà. Uns altres, no ho deien, però també cançons en castellà, que el públic cantava i aplaudia. A veure, no fa tant, quan un grup català cantava en castellà, se li tiraven pedres!!! Així no anirem enlloc, ni pels artistes espanyolitzats ni pel públic poc compromès i coherent. Quina ràbia...

Però bé, la Festa Major passa a la història i fins l'any que ve, que si hem de seguir a aquest ritme, serà necessari una estada de relax per tancar les vacances!

GLÒRIA AL DOS FOLRAT

Tercer any consecutiu de Festa Major a tutti pleni. a diferència de l'any passat, es poden celebrar totes les activitats de cultura popular, encara que el problema entre les colles de foc no s'ha resolt, dos anys després. Però tot s'està desenvolupant com és habitual. Els dia 15, els dos cercaviles (quant espera al matí, per favor), amb els seus pilars i castells de 6 i 7 habituals. 

La diada de festa Major queia aviat, diumenge 17, i encara més aviat, a les11h. Xiquets de Reus ens planta el 5 de 8 per la cara, i Vilafranca fa els bàsics de 9, més el 9 de 8 i el pd7f. Nosaltres, a diferència de l'any passat, hem anat realitzant bons assaigs. Gent per fer pinyes, tronc força compromès... no com el 2024, que la majoria de la gent va venir el dia abans. L'actuació plantejada era repetir el Grassot, amb el 3 i el 4 de 8 habituals, acompanyant el 2 de 8 amb folre. Com deia, les proves havien estat dignes, de manera que tot i que el "coco" fa molt, havíem de sortir contents de plaça. Un assaig previ amb dubtes i males sensacions ens va posar la por al cosa alguns, però és que era tan important descarregar el dos... Si no ho fèiem, era com tornar a la casella de sortida un altre cop, i moralment, faria molt mal.

La temporada passada fam fer el 7 de 8 al Grassot. Per festa major, hi tornàvem... i va caure. Vam fer el 2d8f per la Mercè, i a concurs, el segon... queia. No vam poder descarregar cap d'aquests dos castells per segon cop en tot l'any. Per això era tan important fer-ho avui. Descarregar per segon cop la torre ens dona la força i moral necessària per seguir endavant, poder plantejar-se portar aquest castell a totes les actuacions importants i seguir maldant per nous objectius. La felicitat d'ahir doncs, era absoluta, però en tots els cap es podia llegir el famós "i ara, què?" No entrarem massa en detalls, és a dir, no parlarem del 5 de 8. Els següents a venir haurien de ser el 7 de 8, tot i que el veig just de forces, i personalment, atacaria altres objectius. I el més evident, és el pilar de 6. que les proves vagin avançant i esperem veure'l ben aviat.

Tornant a la festa major, després d'aquest gran Diada, ens queda dimecres el pilar caminat i l'actuació de Completes - Mike Lane. Uns bons castells i marxem contents de vacances per tornar a per totes el setembre.

TRONQUETTI PER UN DIA

L'última entrada referent al viatge a Montréal, la dedico al veritable motiu pel qual ens hi vam desplaçar: els castells. Els castellers de Montréal és una colla apadrinada per la nostra, i ja fa deu anys que s'hi van desplaçar un bon nombre de castellers i castelleres. Era època de vaques grasses i ens vam poder permetre de fer el 4 de 8 més llunyà a casa nostra. Aquesta vegada, l'objectiu era assolir castells de 7 i donar una nova embranzida a la colla local, que després de la pandèmia han estat fregant la desaparició.

Sobre aquest segon objectiu, les actuacions i tallers realitzats van despertar la curiositat de molta gent, i esperem que hagin aconseguit fer créixer la colla per poder tornar a oferir castells. I respecte el primer objectiu, doncs prou bé. Vam poder realitzar dos 5d7 coma màxims castells, acompanyats de 3 i 4 almenys en totes les actuacions. Diversos castells de 6, entre ells el 3d6 per sota, el rara avis que vam improvisar pel viatge i que alguns descerebrats l'animaven cridant el famós "un pis més". Perdona'ls, perquè no saben el què es diuen. I pilars, moltíssims pilars.

Entre tots els castells, egocèntricament parlant, n'hi va haver dos d'especials. Un cinc de 6 en el qual el MEC anava de segon a a la torre. Ja ha fet uns quants pilars, però aquest era el seu primer castell a plaça. I per altra banda, un 4d6 de germanor (un baix, un segon i dos terços eren de Montréal). En aquest cas, aquest castell especial no ho és tant per ser compartit per les dues colles, sinó perquè un altre dels segons era el que subscriu aquest blog. Doncs sí, no sé quina pila d'anys més tard, vaig tornar a ser casteller de tronc. Feia setze anys del meu últim pilar, en una boda. Però castell-castell, soc incapaç de recordar quan va ser l'últim. Potser estem parlant de 17 o 18 anys. He de dir que als assaigs no estava còmode. Ni als nets, ni a la pinya. Era un 4 de 6, i com pesava, per déu, i com n'era de llarg!! Com pot ser que fos capaç de fer el què feia abans? Bé, bàsicament perquè tenia 25 anys menys. El castell, a l'actuació, va anar prou bé per la meva part, em vaig sentir prou bé, tot i que va ser encara molt més llarg degut a què un dels dosos no podia pujar i va estar molta estona intentant-ho fins que ho va aconseguir.

Content de la fita, però sense cap cuquet ni intenció de fer-ne més, ja estic bé on soc, la veritat. Ara, si algun dia, de tant en tant, en cau algun, doncs mira, a gaudir-ho com aquell dia!

FA 10 ANYS, 2015

I arribem un cop ,és al final del repàs dels anys antics, amb el més proper, el que només fa deu anys va tenir lloc, el 2015. És l'any en que visc amb els 42 a l'esquena, amb una tranquil·litat relativa a nivell quotidià, però mogudet pel què fa a la vida escolar. Comencen dos projectes nous: teatre extraescolar, del qual només faig la sol·licitud i la posada en marxa però no m'implico; tot al contrari que amb Pit i Pana, el grup d'animació de mestres creat per la festa de Santa Joaquima i que va portar moltes estones divertides i hores i hores d'assaig. Un altre projecte, ja començat, geganters i timbalers, viu el canvi de direcció amb l'arribada d'en Dan Arisa.

És any d'obres de teatre: La volta al món en 80 dies (i que repetirem aquest any però tres cursos més amunt) i Pinotxo. Van ser dues grans obres, però és que els dos grups eren molt grans. Amb ells a 4t vam poder provar moltes coses noves (pregó dels infants, la setmana dels invents...) Però també és el grup amb el qual vivim l'experiència més dura que hi pot haver, que és la mort d'un alumne. En més de trenta anys de professió res pot superar a nivell emocional un fet com aquest. Deu anys després, encara en el nostre record.

Encara a l'escola, a finals d'any hi ha la jubilació de la mestra amb qui havia compartit més anys i a qui sempre li estaré agraït el seu ensenyament i mestratge.

Fora d'això, poca cosa més, tot i que important: el triplet del Barça de Luis Enrique, amb un trident extraordinari (Messi, Suárez i Neymar); els castells de nou dels CVG que visc (només cinc actuacions) i els que no visc; i la tornada d'Star Wars amb l'episodi 7. I unes noves eleccions a Caalunya amb la candidatura de Junts pel sí, quan semblava que s'avenien els partits polítics, amb els díscols de la CUP donant pel sac enlloc de forçar la màquina endavant i fer d'auditors dels altres dos.

FA 20 ANYS, 2005

Parlar del 2005 és parlar de castells. Segon any consecutiu de cap de colla i després d'un 2004 molt dur, el 2005 vam recollir els fruits de la feina feta, i tot i que encara hi havia ambient una mica enrarit, es van dipositar les bases del futur de la colla. Sevilla, Festa de la primavera, però clar, sobretot els deu tres de set descarregades i els tres 4 de 8. El tema del carro gros té tela. Descartar-lo per festa major va ser un encert, tot i que va ser moment crític per la diversitat d'opinions entre els hooligans i els calmats. Per la mercè es carregava, però sense lesionats, vam anar a descarregar-lo a Sants (Luccia recta!) i per primera vegada en descarregàvem dos en una temporada. Tot i el bon gust de boca, va ser l'últim any en què em vaig embolicar en una tècnica a la colla. Vaig acabar exprimit mentalment.

Si l'any abans havíem anat a Madrit a veure Cats (mai més doblat), aquell any vam anar més lluny, a Londres, i aprofitàrem per veure el genial Joseph and the amazing technicolor dreamcoat. He dit genial? Volia dir meravellós.

A l'escola, amb el nou grup de tercer, va ser l'any de Tom Sawyer (l'obra més representada en tots quests anys, de fet aquest 2025 es veurà una adaptació per sisè!), i Dos anys de vacances, la primera dels dos Vernes (ara que justament farem també l'altra, La volta al món). Curiós tot plegat. La resta, sense pena ni glòria. Però si entrem en el món del lleure de Món Jove, trobarem que es va creixent, i que descobrim la màquina del temps del doctor Txuvakov, que vint anys després, encara se'n parla.

Per cert, parlant de coincidències teatrals que comentava abans, aquell 2005 es tornava a representar... Mar i cel!!!! Va ser la primera vegada que vaig anar a veure-la en directe (la primera versió em va agafar en una altra època)... i la resta ja és història... sobretot perquè fa quatre dies que vaig tornar a gaudir a la platea amb el vaixell i les seves cançons.

En cinema, és l'any del Charlie de Tim Burton, de la tercera part de la nova trilogia d'Star Wars (La revenja dels Sith), La guerra dels mons d'Spielberg, la quarta d'en Harry Potter i la primera de Nàrnia. I per últim, de coses que van passar al món (apart de la lliga del Barça), tindríem que s'enllesteix el nou estatut d'autonomia i es porta a Ecspanya, a l'espera de la seva aprovació... i ja sabem què va provocar tot plegat. Apareix per primera vegada YouTube i l'huracà Katrina.

ANY SENCER

Feia mooooolts anys que no vivia una temporada castellera sencera. Des de l'Assemblea del gener fins el sopar de la diada (que serà d'aquí poquet). I ho he notat. Tot i viure amb intensitat tot l'any i cada castell, ja tenia ganes d'arribar al final. 

Durant l'any, ja he anat comentant diversos moments (l'aniversari, l'assoliment del 7d8, l'estranya Festa Major, el 2d8f, el concurs), i ara hem tancat la temporada amb la Diada com a plat fort. Una diada que prometia molt: repetir el 7 i el 2 folrat i acompanyar-lo, sis anys després, del 3d9f. Un programa molt ambiciós, i potser es podria pensar que una mica agosarat, ja que només havíem descarregat un folre a plaça el setembre, o bàsicament, poc bagatge del castells anteriors als nou pisos. Però els assaigs havien anat bé, les proves sortien, dies millors, dies pitjors, però s'havia assolit els mínims per plantejar-s'ho seriosament.

Malauradament, el què anava a ser un dia històric es va convertir en una de les diades més galdoses. Un intent desmuntat de 3d9f a la primera ronda que feia molt bona pinta, el porta a tornar-se a intentar a segona ronda. El castell, per molts motius diferents acaba trencant-se quan s'estava desmuntant de nou. Les lesions ocasionades porten a fer el 7d7 en tercera ronda, i a les dues rondes de repetició, dos intents desmuntats de 4d8. Marxem doncs, amb només un castell descarregat, de set pisos.

Evidentment, aquest resultat no reflecteix de cap de les maneres la feina feta a assaig. S'havia treballat molt i no ens mereixíem aquesta patacada. Ara toca reflexionar i veure què es pot millorar de cara la propera temporada per assolir més regularitat en els castells punta per nosaltres. 

Excepcionalment, la temporada no va acabar amb la diada, sinó que vam tenir una actuació extra. El què semblava una llosa pesada, al final es va convertir en una manera d'acabar l'any descarregant bé tres castells. Les lesions ens impedien plantejar res gros i es va optar per estrenar el 9d7, un castell que agrada més que no pas el 7.

I així acaba la temporada 2024, primera sencera des del retorn el juny de 2023. L'any que ve, més i millor!

CONCURS COM ELS "D'ANTES"

Dissabte baixàvem a Tarragona disposats a guanyar un altre cop el concurs de castells de dissabte per mirar d'avançar a algunes de diumenge. No hi havia cap altre objectiu. I això que l'objectiu era ambiciós: 2d8f (només un descarregat), 3d9f (inèdit des del 2018) i 7d8 (un descarregat al juny i un carregat per Festa Major). Els assaigs de la setmana havien anat molt bé, amb les proves que toca fer ben realitzades. Érem 500 castellers i castelleres. Però hi havia una cosa que havíem oblidat: era el concurs. Per una vegada que ens va bé, són 4 de dolentes. I així va ser.

El 2d8f és un castell de màxima dificultat per nosaltres, i tot i que les proves anaven bé, tenia el seu risc. I va passar. Un cop carregat, les presses i alguna mala col·locació van provocar que el pom saltés, i darrere seu, quints i quarts.A segona ronda, 4d8 per tranquil·litzar, però la lesió de dues quintes van esborrar del mapa el castell de 9. Algun altre lesionat de quarts va fer que el 7d8 hagués d'improvisar-se força per dur-lo a tercera o quarta ronda. Així que es va fer el 3d8 i cap a casa. Decepció generalitzada, que és l'estat amb el què normalment acabem els concursos de castells. Tercers de dissabte, darrere Lleida i Sant Pere i Sant Pau (5d8!!) Ens queden quatre diades importants, i caldrà gestionar bé els canvis, els ànims i l'ambició per poder acabr la temporada consolidant la gamma alta de 8 i qui sap, fer per fi el 3d9f.

A diferència de fa dos anys, ens vam quedar per participar (entrant amb Reus) a la diada de diumenge. L'ambient és ben diferent, tot s'ha de dir. Allà, vam ser testimonis dels grans castells que s'acostuma a portar i de l victòria (un cop més) de Vilafranca. Els verds van tornar a carregar per segon cop a la història el 9d9f, aquest cop amb tres enxanetes, però no es va descarregar. Tot i la caiguda d'aquesta bèstia, van ser capaços de carregar després el 4d10fm!! Estan sonats... Abans havien descarregat el 3d10fm i carregat el 4d9fa. Van guanyar el concurs amb aquests monuments, però ei, tres castells carregats de quatre... 

La Vella va plantar cara, com sempre, i ens va ensenyar un 4d9sf preciós i perfecte. La Joves va començar segura però va ensopegar amb el 3d10fm, castell que sí va completar la Jove de Tarragona, que els va dur al tercer lloc. En les dues sessions del concurs, moltes colles van fer millors actuacions, castells inèdits... Malauradament, nosaltres no estem en aquest grup, però espero que aviat se'ns faci justícia.

EL DOS FOLRAT

Quan queda poc més d'una setmana pel concurs de castells a Tarragona, hem viscut una nova edició de la diada castellera de la Mercè. Els nos assaigs de les dues últimes setmanes ens han permès portar a plaça per fi el 2 de 8 amb folre, dos anys després de veure'l de color blau Gràcia. Tot havia anat com havia d'anar. Només els possibles nervis de la diada podien jugar-nos una mala passada, com va passar amb el 7 per festa major. Tot i això, després d'una bona lluita, el vam descarregar a la primera. Com d'important és tenir aquest castell per poder-se plantejar reptes superiors.

Ara mateix, aquests reptes serien ajuntar el 2 amb el 7 i dur-los tots dos junts a plaça acompanyats del 3. un 3 de 8 que s'està apretant per tal de pujar-lo un pis més. La il·lusió seria justament a la jornada de dissabte del concurs. Es podria fer, sí. Però és evident que només hem descarregat una sola torre folrada i un set. El més idoni hauria estat rodar aquests castells (sobretot el dos) per perdre els nervis de soca i folre i plantejar-se un bon tres de nou. Però és cert que en castells no hi ha res escrit, i es podria plantejar, com estem fent, un concurs de màxims, canviant el 3 de 8 pel 3 de 9 amb folre. Quatre assaig ens separen de saber si això serà possible o no.

Justament l'actuació que vam fer dimarts a la Mercè, és la mateixa que ens va permetre, al concurs de 2022, quedar vuitens a la classificació general, per davant d'algunes colles de diumenge. Dos anys després, aquesta actuació ens enviaria al pou, i quedaríem ben lluny de es colles capdavanteres del mig. Totes les colles hem millorat registres, i Sants mateix, que va quedar darrere nostre, ja ha assolit el 4 de 9 amb folre. Així que ho haurem de donar tot.

Si ens centrem de nou amb la Mercè, bona actuació, llarga (parada mitja hora perquè els serveis mèdics estaven atenent gent del públic). Segona colla del dia, superats pel castell de 9 de Sants, i davant de Barcelona que a mb l'excusa que dimarts la gent de fora treballava, no podia fer els millors castells. Bé, a veure... com cada any, no? I la resta de colles també ens passava el mateix, no? És el què té prioritzar la diada de diumenge a la local, i ja està, que no busquin justificació. La resta de colles de la ciutat, donant-ho també tot al màxim. I sense excuses.

COR ENCONGIT

Després d'haver tornat a Sant Fèlix el 30 d'agost de 2023, aquest any repetíem. Abans d'anar cap a allà, l'únic que em feia patir eren les meves lumbars. Res més allunyat de com va anar tot. D'aquells dies en què ser casteller pren tot el sentit. Una primera ronda amb tres castells carregats, tots ells castells "segurs" per les colles que els intentaven, ja que els tenien ben treballats i alguns d'ells ja descarregats aquest mes. Els verds, el 3d10fm, la Joves el 2d8sf i la vella el 4d9sf. Només la quarta colla, la jove de Tarragona descarregava el 2d9fm. Però mentre el feien, ja se sabia que alguna cosa no anava bé. La caiguda de la Vella havia provocat un accident dels greus. L'acotxadora tenia un traumatisme cranioencefàlic i calia evacuar-la en helicòpter fins a Sant Joan de Déu. L'actuació va quedar aturada ben bé dues hores. I tot i que es deia que la nena no corria perill, el neguit era evident, i les sensacions anímiques de les colles, sobretot de la Vella, eren poc animoses, evidentment.

Finalment, i una mica per sorpresa, es decideix reprendre l'actuació amb tot els seu format, les dues rondes restants i els pilars. Totes les coles però, canvien els plans, amb els seus màxims castells aparcats. Totes fan un 3d9f menys els Verds, que s'atreveixen amb el 4d9fa enlloc del mastodòntic 9d9f que volien provar. Els castells descarregats porten a dues de les colles a tornar a pujar les emocions: la Joves amb el 4d9sf, que deixa en desmuntat, i Vilafranca amb el 9d9f, que també desmunta. Els nervis, les hores... tot plegat feia inviable afrontar aquests castells amb garanties. Així que apareixen els 4d9f a tercera ronda, però els verds, a la seva diada, volen acabar millor, i planten el 2d9fm, que a aquelles hores, i amb un desgast important, només es carrega. Tot i això, totes les colles, a quarts de sis de la tarda volen provar el pd8fm. Totes el descarreguen menys la Vella, que el deixa en desmuntat.

Una actuació massa complicada, en què tots els caps i pensaments estaven amb l'acotxadora de la vella i els seus castellers i castelleres a plaça, tirant endavant una actuació sense estar concentrats del tot, però sabent que era el què havien de fer pel millor del món casteller. D'aquelles decisions difícils de prendre i de comprendre. La intervenció per la televisió del pare de l'enxaneta de la vella, defensant els valors castellers és d'una emotivitat brutal, dels millors discursos (sense voler fer-ne cap) sobre el què representa el fet casteller. Quina passada. Les llàgrimes sortien dels ulls de molta gent mentre l'escoltàvem.

Com a annex, segueixo corroborant el què vaig comentar l'any passat. El silenci durant els castells no s'aconseguia del tot. Hi havia (a la part del darrere) força gent que passava bastant de tot, força beguts (de l'estona amb l'actuació parada), i que a sobre es creien amb el poder de criticar si desmuntaven castells. Amb el què havia passat i estava passant! Quina mena de futur més galdós ens segueix esperant a la cantonada. Empatia zero, estupidesa humana cinc.

BONA FESTA... MAJOR?

Per molt que la Festa Major doni peu a diverses entrades, aquest cop les aglutino totes en una; em fa mandra diversificar. A l'entrada sobre els preparatius de la festa major d'enguany ja vaig fer un incís sobre la polèmica dins les colles de cultura popular. Al final ha acabat com el rosari de l'aurora. No hi ha hagut permís per a les activitats de les colles de foc, deixant la festa sense cercaviles del dia 15, correfocs ni versots. Algunes colles de dia van decidir no sortir a fer cap acte en suport, però clar, què passava amb castells?

Evidentment, qualsevol mostra de cultura popular mereix respecte absolut i aplaudiments eterns. Trabucaires, geganters, bastoners, diables i portadors de l'Àliga (en el cas gracienc) i la resta de colles del país. És un acte de fe en la cultura i en Catalunya, amb un sacrifici personal moltes vegades ignorat. Però de la mateixa manera que és imprescindible aquest respecte i reconeixement vers aquestes colles, també és de calaix adonar-se que el fet casteller té un component (o deu) extra que el posa en un nivell diferent (no superior, però si diferent). El número de gent, el compromís en els assaigs de dos cops per setmana d'unes 200 persones, una feina d'assaig intens els mesos previs a la festa... Insisteixo que amb tot el respecte, però els membres de les altres colles, poden fer el seus actes sense haver d'estar durant tot l'any, dos cops per setmana, assajant i assajant. Després hi havia la pressió d'aquest any amb el concurs. No fer l'actuació de diumenge ens enviava directament a la sessió de dissabte, mentre que si actuàvem i ho descarregàvem tot, anàvem a concurs amb les millors colles del país. Tot molt complicat, la veritat, i malauradament, segur que molta gent no entén que Castellers tirés endavant amb els seus actes. El final, ja és de sobres conegut per tothom. Una colla de condicionants i un punt de mala sort van fer que el 7 de 8 quedés només carregat i per 50 punts, tornarem a ser espectadors del concurs de diumenge mentre ens conjurem per tornar a guanyar el de dissabte. El pilar caminat va caure just arribar a la façana de l'ajuntament, diversos castells de set i vuit (inclosos un 3 i 4 de 7 simultanis) han estat el resultat de tot plegat.

Tornant a la polèmica de les colles de cultura popular, clar, és que... no sé... ja dic que parlo amb no tots els fets coneguts (que vol dir que els problemes i discrepàncies reals no es fan publiques del tot). Perquè si realment és el què s'explica, les colles de cultura popular tenen dos problemes. Un és el districte, però aquest enemic el té tothom. Però una mica d'autocrítica també hauria estat bé. I és que després d'un any, han estat incapaços de trobar una solució al conflicte. I amb tot l'enrenou de l'última setmana han seguit sense poder posar-se d'acord. Segur que tot té una lògica, però caram, sabent que amb els polítics no hi pots comptar, has de fer el màxim de la teva part per arribar a bon port. Un desastre tot plegat.

Pel què fa als carrers, Mozart guanyadors, amb un segon lloc (altre cop al podi) la Plaça Rovira. No m'estranyen els crits de tongo, tongo. Sabem de la dificultat de guarnir una plaça, però ja se sap, les comparacions són odioses, i Vila ha fet guarnits molt millors que Rovira i mai ens hem acostat als llocs davanters.

I ja està. S'ha acabat la Festa Major fins l'any que ve. El desgavell d'horaris, les nits que no s'acaben... A veure com haurà anat tot plegat... perquè es pot confirmar que hi ha hagut menys gent, és un fet evidentíssim. Si li sumes la nit tranquil·la, la nit sense correfoc i la Pepsi, veurem si econòmicament haurà estat rentable...