Injust resultat just

D'entrada hem de reconéixer que estem fora de la final de la Champions. I si és així, és perquè a Milà vam perdre i al Camp Nou no vam saber fer més gols. Per tant, eliminats i ja està.

Ara bé, sap greu que la final la jugui un equip que entén el futbol com el senyor? Mourinho, que reconeix que "nosaltres no volíem la pilota". Doncs llavors, que entrenin sense pilota, i que quan juguin la final, que cap dels seus jugadors la toqui.
Des d'aquí tot el meu despreci per a aquest joc, per al senyor? Mourinho, que una vegada més va demostrar com n'és de maleducat i fastigós. Almenys ens queda una alegria... que l'impresentable del Mottta no jugarà la final; perquè si hi ha algú que segueix les passes de fastigositat del seu entrenador, és aquesta mena de mercenari violent.
Força Bayern! Força Van Gaal! (??????????????!!!!!!!!!!!!)

SORPRESA, DISGUST, RÀBIA, IRA, IMPOTÈNCIA I DESESPERACIÓ

Sorpresa és la sensació que tens quan te n'adones que portes la bossa oberta.
Disgust és la sensació que tens quan veus que t'han robat el moneder.
Ràbia és la sensació que tens contra tot, just després del disgust.
Ira és la sensació que tens contra el mal parit que ha obert la cremallera de la bossa i hi ha ficat la mà.
Impotència és la sensació que tens quan ets conscient de què no es pot anar tranquil pel carrer, que el món és ple de malvats i que si et descuides te la foten.
Desesperació és la sensació que tens quan penses en tots els tràmits burocràtics que caldrà fer per recuperar tota la documentació.

Sense comentaris

La cançó "Amics per sempre" acomiada Samaranch en l'acte solemne a la Generalitat.

Sobren comentaris sobre el tema.

SEMPRE ENS QUEDARÀ EL TAMPICO

21 de novembre de 1999.
Aquell diumenge, els Castellers de la Vila de Gràcia ens disposàvem a fer el nostre primer 5 de 7 de la història. Malauradament, una nevada inoportuna va obligar a suspendre l'actuació i s'esfumava la possibilitat d'aconseguir-lo.
La comissió tècnica de la colla ens vam trobar unes hores abans al bar Tampico, on féiem les reunions cada setmana. Estàvem ultimant els detalls quan algú diu de sobte:
- Està nevant!
I ja ens teniu una desena de persones esclafant la cara contra el vidre i pensant que allò no podia ser veritat.
No, no vam fer, el 5 de 7; però va néixer una frase que alguns dels membres més antics de la colla i que vam viure aquell moment, mai oblidarem:
"SEMPRE ENS QUEDARÀ EL TAMPICO"

Que per què us explico aquest rotllo? Doncs perquè ara ja no ens queda ni això!!!! El Tampico ha desaparegut. L'han tirat a terra, i han fet un bar nou, un d'aquests cafès "fashion" que omplen Gràcia d'snobs!!! Quin horror... i quina llàstima!
Sempre ens quedarà el record del Tampico!

Tradició o presa de pèl

Pasqua... la mona... què es pot dir?
Doncs res més que any rera any es pot constatar el què és una estafa de dimensions esculturals. Durant aquests dies m'imagino tots els pastissers de Catalunya amb cara de "Millet", perquè si no, no puc entendre els motius per posar aquests preus a uns grams de xocolata. Mentre seguir tradicions sigui llençar els diners, amb mi que no hi comptin.

ESGLÉSIA MODERNA

Tres dies pel Baix Empordà donen per veure força coses: La Bisbal, Begur, Sa Riera, Pals, Ullastret... I entre tot el què s'ha pogut fer, un dels fets més curiosos (molt més que el vent!!!) és la constatació de la modernització que està duent a terme l'església catòlica.
A Pals, una església petiteta, ens mostra l'última moda en màquines expenedores. Això sí, no és de menjar, begudes, revistes, ni res que us pogueu imaginar ara mateix, sinó...

Incommensurable

Dissabte, 13 de març de 2010... Badalona
Tenen cançons molt més bones, segur... però no hi ha res millor que "Zombie" en directe per celebrar 20 anys de Cranberries!!!!`
(Llàstima del que desafina al costat de qui ho va gravar...)

MONOTEMA

Avui no es parla de res més... estem de neu fins a la sopa... la de veritat, per les notícies...
Però és que ha estat increible!!!!! Cada dia no es pot fer una guerra de boles de neu al pati de l'escola, no???
Roquetes nevat:

Dormir

Per fi, avui, 27 de febrer de 2010, després de més de nou mesos, he tornat a dormir 8 hores seguides!!!!
Ja no recordava quina sensació tenia... aix.... a veure si continua!!!

PHIL LA MARMOTA

El 2 de febrer va ser el dia de la marmota. El que aquí es la candelera, a molts països anglosaxons tenen la tradició de la marmota.
Consisteix en què la marmota surt del seu cau. Si veu la seva ombra, s'espanta i torna a entrar dins. Això vol dir que l'hivern s'allarga més. Si no s'amaga, resulta que la primavera s'avança.
A moltes ciutats tenen aquesta tradició, però la que surt a les notícies és sempre la marmota Phil, del poble de Punxsutawney, famosa per la pel·lícula que en veritat es diu "El dia de la marmota", però que es va convertir en "Atrapat en el temps". La imatge d'aquell despertador sonant igual cada dia és ja una de les imatges clàssiques del cinema d'humor.
Però el que realment és important, és que encara que la candelera plori o rigui, o que la marmota es vegi l'ombra o no, la qüestió és que FA UN FRED QUE PELA, QUE L'HIVERN ÉS HORRORÓS I QUE A VEURE SI ARRIBA JA LA CALORETA!!!!!

Pau i no violència

El passat 30 de gener és el DENIP (Dia Escolar per la No-violència I la Pau). A l'escola ho vam celebrar el dia abans amb tot d'activitats (una d'elles, la fotografia següent).


Algú em va dir que fer aquests actes eren una xorrada, que aquests nens ja n'estan plens de coses sobre la pau... Doncs si és així, el problema encara és més gros, ja que les actituds que veiem dia rera dia no tenen res a veure amb el què dies com aquest DENIP volen destacar.
A tall d'exemple, un video fictici, però molt real, ja que segur que ha passat, passa i seguirà passant.

APARTHEID AL CINEMA

Dilluns 1 de febrer molts cinemes tancaran les seves portes en protesta per la llei que ha aprovat la Generalitat per la quota de les pel·lícules en català. Es veu que s'han adonat que hi havia certa desproporció entre les pel·lícules en castellà i les pel·lícules en català (és més fàcil veure'n una en anglès que en la llengua pròpia del país). Jo no conec altre país al món on passi això.
Ara ho volen arreglar. Les sales i distribuidores tenen 4 anys per a complir la futura llei. Personalment no entenc això dels 4 anys (l'any que ve els nens faran una estúpida setmana de festa al febrer, també per decret, i no hem estat 4 anys preparant-nos-hi...)
Però bé, la qüestió és aquesta. I què passarà? Primer de tot, m'agradarà veure si finalment aquesta llei s'aprova i es compleix. També seria bo saber quants catalans renegaran de la seva pròpia llengua. I és que aquest país continua malalt...

V ha tornat

L'altre dia vaig ensopegar de casualitat amb un tràiler de V.
Sí, la mítica série dels anys 80 dels extraterrestres llangardaixos que feien els dissabtes a la tarda. En aquells temps, jo tenia 12 anys i l'impacte va ser increible, en mi i en tota una generació... dels que la seguien, clar.
Però lo fort és que el tràiler no era de la recordada série, sinó d'una nova versió que han fet ara aquest any. Evidentment, no vaig poder evitar de veure-la, bàsicament per curiositat. L'argument és, si fa no fa el mateix. Els efectes i l'acabat estan molt més bé (evident, 25 anys després...), però és més lenta i no té l'encant ni la sorpresa de la versió original.

TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE...

... Mira que fa temps que no la feia servir...
... Mira que s'estava sola allà al carrer...
Però ara que ja no la tornaré a veure més, em sap greu. Tampoc ha estat el final que esperava. Estava cridada a fer un darrer servei públic, però algun gamarús ha decidit emportar-se-la qui-sap-on.
Pobre gamarús... quin desengany quan vegi el què ha pispat...
Ara només em quedaran els records dels llocs on m'ha dut (Vilafranca, Sitges, La Llacuna, Montserrat, Vilanova... i és clar, Menorca) Tampoc oblidaré les vegades que m'ha deixat tirat...
I tampoc oblidaré la vella fastigosa que la va tirar per terra i la va deixar impossibilitada per sempre més.
Com tampoc oblidaré la justícia de merda que hi ha en aquest país, on una vella pot fer el què li doni la gana, encara que destrossi vehicles d'altri.
Ara ja està, s'ha acabat.
Trobarem a faltar el seu somriure, i el seu seient, el seu intermitent...

Estrenem el 2010

Ja està aquí... el 2010!!
Portem disset dies, i em venia de gust passar per aquí. La qüestió és que no estava massa centrat per fixar-me en algun tema concret que em motivés a dir res.
I no serà per manca d'idees!!
Podríem parlar de la darrera bestiesa municipal: l'organització dels jocs olímpics d'hivern del 2022. Però és que és tant esperpèntic, que a hores d'ara encara em penso que és una broma... però quan veus l'Hereu tan seriós, dient-ho... és que s'ho creuen!!!
La implantació dels ordinadors a les escoles, també dóna per sí; com la primera eliminació d'una competició del Barça de Guardiola o les "batalles" diàries als ascensors del metro amb els "vagos"...
Així que deixem-ho així, que vagi bé l'any, i au-vinga-som-hi!