GALLINA PELADA

Estem a punt d'arribar (menys d'un mes) a situar-nos un any després de l'entrada del blog sobre els cims assolits (només els recordats, si n'hi ha algun més, mala sort). Des de llavors, poca cosa... Una etapa 1 l'octubre, una etapa 2 el febrer, Santa Margarida i Croscat el març, un Matagalls també el març, una etapa 6 + Sant Jeroni el juny, i finalment, ara sí, un de nou, i que a més és dels 100 cims (ja en tinc 17).

Com l'any passat als estanys de Núria, amb el MEC ens hem animat i hem anat fins a Saldes. Allà, als peus de l'imponent Pedraforca, hi hem fet nit per tal d'afrontar la pujada al Cap de la Gallina Pelada (2.321 metres). A Saldes hi vam passar unes hores, una estona la piscina per la tarda i una altra estona a la nit per veure com França jugava a res contra Ecspanya (però d'això ja en parlarem d'aquí uns dies). El què m'ha sorprès més de Saldes era que els dos bars del poble estaven tancats. Un poble sense bar és un poble mort, per molt bonic i muntanyós que sigui.

Però anem a l'excursió. Com havia de ser, el despertador ha sonat a les 6 per aixecar-nos i sortir ben d'hora. Avui era un dels dies més calorosos de l'any i no podíem fer bromes amb això. A les 7'45h ens hem posat en marxa des de la Font Freda. El primer tros és el de la pujada forta. Més o menys en 45 minuts, hem hagut de salvar un desnivell de 600 metres (dels 700 que té el total de l'excursió). No cal dir que mentre pujava, em cagava en el gimnàs que no serveix de res, en què no tornaré a fer cap excursió, etc. Al final, ja us avanço, nyam nyam. El gimnàs no ajuda a pujar, però ajuda a que la recuperació després de cada parada de 5 minuts sigui com tornar a estar bé, o que demà pugui fer vida normal sense agulletes. I la visió des de dalt fa que ja tingui al cap quina serà la propera excursió.

Després doncs de la pujada, una estona per prats prepirinencs, uns isards passant per allà, el Refugi d'Encisa tancat, i l'últim esforç fins el cim. En una hora i tres quarts ja érem dalt. Molt bé. Davant nostre, el Pedraforca, que el miràvem de tu a tu. I al nostre voltant, Catalunya sencera. Espectacular.

La baixada la fem per un altre camí per tal de no trencar-nos les cames o els genolls. També hi ha una part salvatge, per un torrent, però és de curta durada. El més sorprenent i fastigós és que en les zones més rocoses, que havies d'anar a poc a poc i amb compte, hi havia milers de mosques volant i venint a saludar. Ha esat horrorós. Feien venir ganes de posar-se a córrer, cosa impossible pel terreny on estàvem caminant. 

Segons Wikiloc, ens esperaven 5 hores i mitja d'excursió, i ens l'hem ventilat en 4 (comptant les parades). Cal dir que anant sol potser sí que hauria gastat aquestes cinc horetes. Bé, l'estiu continua. Ja ha passat un quart!

BONA FEINA

Arribem a la meitat de la temporada castellera, una temporada que a nivell de números està trencant fites. Castells de gamma extra i de gamma superior ja s'han vist en més d'una plaça. Verds, Vella i Joves avancen a un rtime trepidant, i darrere seu, Jove i Minyons van apretant fort, i en el cas dels primers, molt fort en comparació amb altres anys. Mentre que els borinots volen atacar de nou la gamma extra (ja porten dues tripletes màgiques), Capgrossos viu una crisi que els fa quedar-se força enrere, mentre que els Xiquets ratllats, va i foten el 4d9f quan ningú s'ho esperava. Es preveu un Concurs d'alt voltatge.

En clau gracienca, estem com va la temporada, molt bé. Els castells màxims de l'any passat van aribar al maig, donant sentit a la feina feta fins llavors i donant marge de millora per plantejar-se per fi, reptes superiors, amb possibilitats reals de fer-los. A aquestes alçades, ja portem 6 torres de 8 amb folre, quan tot el 2025 en vam fer 7. És una dada que ho explica tot. Malauradament però, el 7d8 és la taca. Després de fer el primer per aniversari, un castanyot a Sabadell ens ha mermat el seu assaig, però segur que tard o d'hora el tornarem a veure. La bona marxa del pilar de 6, que es descarega sencer a gairebé cada assaig, ens porta a haver-ne completat tres i carregat un quart. Això ens ha obert les portes a assajar seriosament el pd7f, i la cirereta d'aquest primer tram de temporada, portar a plaça el 4d8a, per primera vegada en 12 anys. Les dues vegades, a Grassot i Vic, ha quedat en carregat; una possibilitat molt possible, però és cert que no respon al bon assaig que s'està fent. Sigui com sigui, la feina s'està realitzant, i n'estem recollint els fruits, a la vegada que es van plantant les llavors de castells superiors i que molt probablement veuran la llum en pocs mesos.

Per cert, cal destacar la importància de descarrear el pilar de 6 a Vic, després d'haver-ne carregat l'agulla. Era molt important fer-ho per demostrar que és un castell que tenim, qe no és cap farol dur-lo a plaça. Si tothom està bé, amunt. Va ser clau per acabar amb bon gust de boca (que ja el teníem, però calia fer-ho).

Ara arriben les quasi tres setmanes de descans abans de preparar la festa major. Amb els deures fets, com a mínim farem el què ja hem fet. Seria genial poder ajuntar el 2d8f, el 7d8, el 4d8 amb agulla i el pd7f. Seria espectacular. Però clar, les proves de 4d9f seguiran fent-se, i és un somni per molta gent. Ja ho veurem. Quin dels dos camins es prendran? Un mes per tenir la resposta.

MUNDIAL 2026 (3)

Ja només queden quatre. I quines quatre. S'han complert els pronòstics i les seleccions semifinalistes són totes de les anomenades "potents". No hi ha hagut opció a la sorpresa. La mala sort o els arbitratges han condicionat força aquesta edició del mundial, i França, Ecspanya, Argentina i Anglaterra es disputaran els dos llocs de la final que han de decidir el campió d'aquest any. Està clar que vull que guanyi Messi, i això vol dir Argentina, però sobretot, que no guanyi Ecspanya ni tampoc França si es pot evitar. 

Els quatre equips han arribat suant. Alguns diuen que França hi arriba brillant, però als quarts, no va fer el primer gol fins ben entrada la segona part, així que tampoc hi ha una superioritat esclafant. Les altres tres, guanyant als últims minuts o fent servir la pròrroga. Fins i tot Anglaterra va necessitar l'ajuda del VAR per donar com a bo el seu gol de l'empat quan la pilota havia tocat un cable i caigut als peus d'un jugador seu. Bé, res a fer. En una setmana, sabrem quina d'aquestes quatre seleccions és la nova campiona del món. Ceuem els dits.

Han arribat les "grans". Les quatre alternatives, Noruega, Bèlgica, Marroc i Suïssa, no han donat o no han pogut donar la sorpresa i colar-se a semis. Hauria estat genial i molt bo pel futbol que almenys una o dues ho haguessin aconseguit. Llàstima. S'han acabat els crits remers dels noruecs, o la repetició de la sorpresa marroquina de fa quatre anys.

Pel camí, han caigut altres seleccions, i evidentment, cal destacar l'eliminació de Brasil, Portugal, Egipte, Colòmbia, i és clar, els USA, protagonistes d'un dels fets més vergonyosos vistos mai en una competició esportiva i que com no, ni dimissions, ni res de res. Com si no hagués passat res. Com quan el Rajoy va i diu que a la selecció francesa no hi ha francesos. Increïble. Doncs bé, resulta que a setzens van expulsar el golejador dels USA i per tant, no podia jugar els vuitens contra Bèlgica. Com que no? Aguanta el cubata. El Trump fa una trucadeta i... oh, sorpresa, càstig posposat. El jugador va jugar i per sort no va fer res de res ja que els diables vermells van passar per sobre i es van riure del President nord-americà imitant-lo en un dels seus balls.Quina vergonya, que demostra un cop més que les competicions esportives, de fet no tenen res a veure amb l'esport.

Doncs bé, després d'un mes de mundial, s'acosta el final. Que no guanyi el millor! O bàsicament, ni França, ni Ecspanya, Agentina.

INTO THE NIGHT (x2)

Dues coses a dir en aquesta entrada que no tenen a veure amb la sèrie en si.

Primera: No, no és que no m'aixequi del sofà veient la tele. Senzillament, que han estat sis capítols de mitja hora de durada, i que els dos últims els he hagut de veure seguits perquè no m'aguantava (bé, aquest detall sí té a veure amb la sèrie, i molt).

Segona: He estat a punt de titular l'entrada FDLGP. A mesura que s'acostava el final, ja veia que era molt difícil tancar la sèrie. O passava alguna cosa ben grossa, que tampoc hauria esta coherent, o s'acabava en tararí. I així ha estat. Resulta que Netflix va decidir no renovar-la i ens hem quedat amb les ganes de saber com continua i com acaba. Així com a una de les darreres entrades, sobre The strain, lloava que per fi una sèrie comencés i acabés (the end), ara em quedo amb un pam de nas. És evident que si la sèrie fos una patata, em seria més o menys igual, però amb aquesta, no ha estat així. Estic molt emprenyat per com funciona el mercat televisiu, tenint en compte la de merdes que es fan contínuament i es renoven sense parar perquè ja sigui el públic analfabet sense cervellqui la idolatri o perquè hi ha interessos econòmics al darrere que inflen les butxaques dels grans magnats de la televisió. Que els bombin.

Perquè al final, qui s'ha quedat sense saber com acaba aquesta història he estat jo. Recordo que Into the night (a una posició d'acabar en el top cinc de l'any passat), ens explica que el sol l'ha liat i els seus raigs acaben amb la vida de tot "cristu". Un soldat segresta un avió amb pocs passatgers per tal de fer-lo volar sempre en direcció contària al sol, fugint del dia. Pel camí, les dificulats per repostar, els nervis de l'apocal·lipsi, etc. 

La primera temporada acabava amb alguns dels supervivents de l'avió refugiant-se en un búnquer de la Otan a Bulgària. La segona temporada comença aquí, poc temps després, on ja es veu que els soldats no els volen aquí, per civils i perquè gasten menjar. Per cert, un dels soldats més dolents és... ecspanyol!!! Aquí ho han clavat! Un accident fa que hagin d'anara a Noruega amb l'avió a buscar llavors congelades, i així dividim l'acció entre els que marxen i els que es queden amb els soldats. 

No sé què voleu que us digui... Sí, sembla molt una sèrie B per com està filmada en alguns moments, perquè no hi ha els diners dels USA (és una producció belga), el repartiment compleix tot i la seva poca connexió... Però és que no sé, m'ha agradat la trama, m'ha agradat com anava avançant, com els guionistes han anat teixint totes les històries... He gaudit molt una altra vegada, demostrant que no calen grans recursos per crear emoció a l'espectador. Però malauradament, qui signa amb la ploma daurada va decidir que no calia continuar la sèrie. I ara què? Els hem deixat a tots ben penjats, i vull saber com acaba i perquè està passant el què ha passat (sembla que els militars ja ho sabien... què estrany). Però bé, aquí s'acaba Into the night, amb tota la pena del món (o del sol). No sé on quedarà en el rànquing. Per l'empremyament de quedar-me a mitges, l'hauré de castigar a no estar al top, però és que ha estat molt bé...