20 ANYS PER CELEBRAR

És curiós que una data tan esperada com aquesta, hagi passat desapercebuda, com comentava a la primera entrada sobre aquest vintè aniversari. Serà una celebració estadística estranya donat aquest biaix d'una setmana de retard, però intentarem fer-ho el millor possible.

Una de les coses que he fet sempre en aquests aniversaris ha estat el canvi de disseny del blog. El que es veu actualment, té tres dies de vida. He de reconèixer que ara mateix em costa una mica familiaritzar-me amb aquests colors, no m'acabo de trobar còmode. Deixarem passar un temps perquè potser és qüestió d'acostumar-s'hi i ja està. Però si cal canviar de nou, ho farem.

Hi havia un altre canvi que tenia al cap. El nom del blog. Carlingues em sonava ja una mica passadet, i em venia de gust un nom pel blog més "adult". Després de donar-hi voltes, s'ha quedat igual. No és fàcil trobar un nom per a un blog com aquest. Així que potser el més novedós i trencador és mantenir-lo. Sí que he retocat una mica l'explicació, però tampoc massa. No és un debat intern nou. Fa set anys ja vaig publicar una entrada sobre el perquè del nom Carlingues.

A partir d'aquí, caldria veure què seria digne de ser anomenat estadísticament en aquest aniversari. En anteriors celebracions ja hem fet els dies i els mesos prolífics; les entrades més visitades i les més comentades; hem jugat a recordar entrades, ja sigui concretes (la nº 100, 200... la 111, 222, 333... i també entrades a l'atzar); els temes més recurrents (que els tenim visibles a la pàgina principal del blog i també ho revisem a final de cada any)...

Potser en ser un aniversari, el més interessant és recordar entrades fetes, vere una mostra de cada any passat. En podem recordar una de cada any. Però no farem una entrada per cada, seria una bogeria... Així que seran entrades escollides a l'atzar i les agruparem de 10 en 10.. Crec que quan pensava en aquest aniversari (i és que té collons que ho pensés sovint, i va i me n'oblido quan arriba) tenia al cap alguna dada a ser destacada, però si és així, tampoc la recordo. Si em ve més endavant ja ho faré, no serà per celebració tardana... La resta d'estadístiques no fan falta perquè ja les vaig recuperar aquest estiu en motiu de l'entrada 2.000.

Si que faré, per tancar aquesta primera part, fer constar la progressió que ha seguit aquest blog en aquests vint anys en qüestió d'ús:

Els primers cinc anys els vaig celebrar amb 167 entrades fetes. De fet, el cinquè aniversari no el vaig celebrar, perquè el 2011 va ser l'època del desert.

Els deu anys van arribar amb l'entrada 619, i per tant vol dir que vaig fer 452 entrades més que en el lustre anterior. Quin canvi!

Els quinze anys van passar totalment desapercebuts. Al voltant del 24 d'octubre estàvem a l'entrada nº1.243, que vol dir que en aquells cinc anys en vaig arribar a fer 624, més o menys les mateixes, que curiós...

I finalment, arribo als vint anys amb l'entrada 2.102, que són 859 entrades en els últims cinc anys, un nombre força superior als anteriors, i ben lluny dels cinc primers anys.

Curiositats, com tot el què hi ha en aquest blog.

20 ANYS DE CARLINGUES

 

INCREÏBLE, PERÒ VERITAT (20 ANYS DESPRÉS)

Aquest passat dissabte 24 d'octubre, vaig escriure una entrada al blog sobre l'última pel·lícula que havia
vist: Elevation.

El que és increïble, però veritat, és que portava no sé quant temps esperant el 20è aniversari del blog i va i... me'l passo de llarg!! No sé perquè, en el meu subconscient tenia al cap que era el novembre. Doncs no. El 24 d'ocubre de 2006 vaig fer el primer escrit en aquest blog. Fa vint anys. Un servidor tenia vint anys menys... i això em fa visualitzar un jovenet de 30 i pocs, encara amb una vida molt diferent a l'actual tot i que amb força similituds.

Sigui com sigui, em sento una mica avergonyit per això que comentava. Portava molt temps pensant en la celebració dels 20 anys de blog: que si faria això, que si faria allò... I va i me'l salto. Quina vergonya. I ha estat per casualitat que hi he caigut. Estava en un bar, a Vilafranca del Penedès, veient per la televisió com Capgrossos feia un 3 de 9 amb folre. I quan l'enxaneta feia l'aleta, aquella imatge m'ha fet recordar la foto que il·lustra la tercera entrada, del dia 6 de novembre. He tingut un flaix. Si estava veient la imatge del què seria una entrada del blog, volia dir que... ja havia passat l'aniversari!

De segida ho he consultat i amb horror he descobert la realitat. M'havia oblidat. "Lo" fort és que no és que estigués un temps sense escriure res, i que per tant, no ho tenia al cap, no, no... Si és que el mateix dia de l'aniversari feia una entrada sobre una peli! I des d'aquell dia, he fet quatre entrades més! I sense adonar-me que finalment havia arribat als 20 anys de blog.

Mare de déu santíssima... Peò bé... el passat no es pot canviar. Ha estat un oblit molt fort, però afortunadament, no vital per la nostra existència. Així que tal dia farà un any (o vint), i anem a celebrar aquests vint anys d blog com es mereix; una mica tard, però com si no hagués passat res... Ai déu meu... on tinc el cap...

TRAVELERS (x3)

Fa poc més d'un any vaig fer la primera entrada sobre aquesta sèrie (de tres temporades), Travelers. Una sèrie de ciència ficció i viatges en el temps, que beu d'altres idees ja escrites abans, però que ha sabut donar-li nova vida gràcies a la trama i a l'encert en els personatges. En repassar quan va ser que la vaig començar, em sorprèn veure que no va entrar al top deu del 2025, ja que està força bé. Però quan veus les sèries que ocupen les millors posicions del rànquing, entens el perquè, ja que l'any passat va ser molt potent en sèries, amb algunes d'elles molt però que molt bones. Ara mateix no tinc la mateixa sensació, així que no descarto que Travelers aparegui al top de l'any, més per aquesta tercera temporada que no pas per la segona.

Primer apunt i molt important abans de començar. La sèrie té final. Per fi una sèrie que no deixa res obert de manera clara (es podria seguir el fil però amb altres trames i personatges). I sabent que justament no continua, s'agraeix que tingui un final, no com altres que acaben en tararí i et deixen amb un pam de nas.

La segona temporada ho va deixar tot molt embolicat en un magnífic darrer capítol, i els guionistes van haver de tirar d'imaginació per donar-li la volta i no estavellar-se. Així que el secret dels viatgers queda amagat i només alguns capitostos en són conscients i estan a l'aguait del què fan. a partir d'aquí se segueixen alternant capítols que comencen i acaben, amb el desenvolupament de la història de fons, que de mica en mica va lligant caps per tal de conjuntar-se en un mateix punt. És cert que la manera que fan d'unificar-ho en els dos últims capítols potser és una mica forçada i amb explicacions molt superficials, però al final acaba sent més o menys coherent. 

Sobretot en els capítols finals van passant coses que no t'esperes en relació als personatges principals, cosa que és d'agrair que no sigui un empatx de sucre. Quan les coses van malament, doncs van malament, i per tant, si a algú no li va del tot bé, doncs és lògic. És com aquelles sèries en què hi ha una explosió nuclear i tots els protagonistes se salven. A veure, ni escabatxines estil Game of thrones o Walking Dead, però tampoc happyflowers.

Ha estat en definitiva una bona sèrie, que podríem acabar qualificant amb un notable sòlid i que ha estat a més, ben aconseguida amb un repartiment molt creïble.