LA SAGA DELS 28

Fa molts anys, el 2002, un director irlandès força independent, Danny Boyle, va filmar una pel·lícula sense gaire pretensions, que volia donar un nou enfocament al cinema zombi, en aquella època passat de moda. Es tractava de 28 dies després. Allà, expliquen que degut a uns estudis que estan fent amb animals sobre el virus de la ràbia, es comença a encomanar i en pocs segons et converteixes en un zombi amb gana. El ritme trepidant de la pel·lículai la banda sonora angoixant la van convertir en tot un fenomen. Per cert, en ella apareix un joveníssim Cillian Murphy en els seus inicis. Ell es troba en un hospital i es desperta 28 dies després que comencés l'epidèmia (estil El dia dels trífids). A la que s'adona de com està el tema, toca sobreviure, intentar confiar en algú, desconfiar de tothom, etc. L'habitual en el cinema apocalíptic.

A començament d'estiu vaig tenir l'oportunitat de reveure-la, i coincidia en el temps en què estaven a disposició totes les seves continuacions. Sí, després de "28 dies després", va venir "28 setmanes després", quan sembla que està tot més o menys controlat i es vol tornar a reconstruir el país. Què pot sortir malament? De nou escabatxina a tort i dret, i ara amb en Jeremy Renner i en Robert Carlyle. Tot i això, no deixa de tenir l'àurea de pel·lícula de sèrie B.

Llavors la veda ja estava oberta i van començar a aparèixer moltes més pel·lícules de temàtica zombi com Guerra mundial Z, Benvinguts a Zombieland, REC, Train to Busan... I no va ser fins el 2025, gairebé vint anys després de la primera, que el mateix Danny Boyle no reagafa el tema amb "28 anys després".  Ara ja està tot fet un desastre. Algunes comunitats miren de seguir vivint, abandonats a les illes britàniques i separats de la resta del món. Amb aquesta pel·lícula s'inicia una trilogia que segueix aquest mateix any amb una continuació i que ha d'acabar el 2027 amb un episodi final, que no sabem si serà el definitiu (estaria bé). Les dues pelis de 28 anys després ens mostren ja com han anat sobrevivint els diferents grups de persones que ens presenten, fins i tot tenim un doctor que viu sol (Ralph Phiennes) i els típics sonats que es carregeun a tothom, siguin zombis o persones normals. El final de la segona part d'aquesta trilogia final ens dona una sorpresa que ens pot fer pensar que potser sí que serà el tancament del cercle. Ja veurem. No serà l'any que ve perquè dubto que vagi al cinema a veure-la i caldrà esperar a poder veure-la per televisió. Fins llavors, bona nit i tapa't.

Per cert, vaig llegir que per si les mosques, caldria preparar-se per si al final hi ha de debò un apocalipsi zombi. Es tracta d'enterrar els morts amb les sabates cordades. Una bestiesa, però... no és mala idea, no?

THE WATCHER

Abans de posar-nos amb The watcher, comentar que paral·lelament vaig comneçar Katla, una sèrie d'aquestes amb fenòmens estranys (un volcà que porta un any en erupció i comencen a aparèixer persones desaparegudes). Té vuit capítols, però quan duia poc del quart, decideixo deixar-ho estar. Anodina, liosa... res de res.

Per sort, l'anava combinant amb The watcher, una sèrie de set capítols basada en un cas real. Resulta que una família estàndard (mare-pare-filla-fill) compren una casa d'aquestes tipus mansió d'un barri residencial. Veïns estranys i cartes amenaçadores firmades per "El vigilant", dient que els està observant, etc. La sèrie aconsegueix posar nerviós, amb escenes dignes del cinema d'ensurts, quan veus passar per darrere algú, o quan apareix morta la mascota, t'adones que hi ha algú més a la casa, etc. Tot i això, és una mica embrollat pel fet que com que sospita de tothom, l'embolic és cada vegada més i més gros, i el director ajuda a fer de cada personatge un sospitós, de manera que tens tota l'estona la sensació de no saber realment què passa. Arribar així a l'últim capítol és part del joc i encara que sembla que acabi trobant-se solució, res d'això.

I és que a la vida real, tampoc van trobar mai qui va ser l'assetjador de la família que va viure en aquella casa i que no van passar-hi gairebé ni una nit, mentre que a la ficció, s'omple de moltes subtrames secundàries, potser massa.

Per cert, un apunt del repartiment. La parella protagonista, cara i creu. Ella, la Naomi Watts, li dona mil voltes a ell, que se'l presenta com un lluç o potser és que realment és un lluç. Ella es menja a tothom en cada escena en la que surt.

De totes maneres, ha estat un bon entreteniment, que m'ha posat nerviós i amb interès en saber com evoluciona la història, tot i anar perdent aquest interès en els últims capítols, ja que ho anaven embolicaven tot, fent semblar tothom sospitós i estrany de nassos. Però ha estat força interessant. Notable.

CASTELLS DE FESTA MAJOR

Després de suar com a porcs, finalment hem arribat a les vacances castelleres. Del 3 al 19 d'agost, han estat disset dies naturals en els quals hi ha hagut, entre assaigs i actuacions, un total d'onze dies castellers: cinc assaigs al local, dos a plaça i quatre dies amb cinc actuacions. Normal és que hi hagués ganes de parar.

L'actuació prèvia a Festa major fa anys era a Vilafranca. Quan els verds van decidir trencar, ens desplaçàvem a Castelledefels, però es convertia en una actuació on hi anava poca gent i a més quedava cremada en veure com els grocs feien millors castells. Aquest any es va decidir inaugurar la Diada del Guarnit. Fer castells a Gràcia (assegurant més gent i per tant entrenar millor amb els castells de vuit) i guarnir plaça a la tarda. Un pack complet que sortia guanyador. De convidats, Xiquets del Serrallo que van caure del 3d8 i van estar a punt de fotre'm l'escapada a The Corrs i a l'eclipsi.

El dia 15, doblet de cercaviles. Molts pilars de 4 com sempre (15, dos d'ells caminats), 5 castells de sis i un 3d7 a plaça al matí i un 7d7 a la tarda. La diada de completes Mike Lane, va anar precedida de la baixada del pilar, emocionant com sempre, i aquest any, amb arribada final. Glòria al dos folrat, però també al pilar caminat. L'actuació va tenir cinc pilars més de 4, i cinc castells de set (un dos amb canvis, el tres i quatre simultanis, el cinc i el nou). Castells lents però completats.

I la Diada de Festa major, atípica per comptar només amb dues colles (ens acompanyaven els Xiquets de Reus), tenia la intenció de descarregar per fi el tres castells de vuit de les últimes actacions: el 3d8, el 2d8f i és clar, el 4d8 amb l'agulla. La comissió tècnica ja estudiarà tot el què hagi d'estudiar per veure com es pot finalment aconseguir descarregar aquest castell que es va convertir aquest diumenge en el 3r carregat. Es parlarà de l'ordre de l'actuació, del 4 que envoltava l'agulla, de la sortida de segons i terços, i també clar, del pilar en si. Sigui com sigui, és evident que ens va deixar a tots amb un mal gust de boca, com es veia reflexat en el fet que aquest cop no hi va haver càntics graciencs com als anteriors carregats. Encara queda temporada: Mercè, Concurs, Esperidió i Diada són els quatre moments més àlgids que ens venen, però caldrà picar molta pedra i reconnectar amb la gent per tal d'assolir fites com descarregar aquesta agulla o castells superiors. Ara a descansar i ens hi posem al setembre.

JURAT DE KK

Quan ja només queden dos dies per tancar la Festa Major 2026, poques coses passaran o canviaran respecte el què ja es pot dir ara.

Si comencem pel tema carrers, tela marinera... L'any passat la Plaça de la Vila va quedar en setzè lloc, un fet absolutament denigrant i indignant, i que va provocar com a reacció, el guarnit d'aquest 2026. Després d'aquell insult, es va decidir fer un guarnit de merda i a prendre pel cul. Coses de la vida, les caques, els vàters i les mosques deuen haver fet sentir el jurat més com a casa que no pas l'any passat (té collons, la cosa), i han donat a la plaça el quart lloc. Felicitats per la gent que s'ho treballa, però evidentment, és sorprenent com altres guarnits infinitament millors artísticament no han rebut tant reconeixement.

Per la resta de carrrers, amb un jurat amb aquest paladar de merda, què es pot esperar? La dupla Mozart-Rovira continua estan en el top dels premis. Quins favors i quins tripijocs deuen haver per assolir aquesta relació? A més per primera vegada cinc carrers compartien temàtica coincidint amb els 25 anys de l'estrena de la primera pel·lícula de la trilogia del Senyor dels anells. Cinc carrers amb tot de decoracions i figures que recorden aquell èxit cinemaogràfic. Un carrer amb Hobbiton i La Comarca, i un altre amb Rivendel. Fangorn i Isengard per un tercer, Mordor per Llibertat (tercer premi) i finalment Progrés. Ja van guanyar l'any passat i no han volgut que repetissin. Dels cinc carrers, era el millor: Moria, Edoras, Pellenor... Gandalf i el balrog, Gollum i la tomba de Balin, l'entrada a Moria, els nazgul amb les bèsties alades. Era simplemanet impresionant i espectacular. Doncs, au, sisè premi. Confirmat, el jurat segeix sent una colla d'snobs amb un criteri merdós, com ha quedat demostrat puntuant tan bé la merda de la Plaça de la Vila.

A part d'això, i de les activitats castelleres, aquesta festa major serà recordada per la calor asfixiant que s'ha viscut, i evidentment, per les queixes de quatre tontos en contra de la Festa. "És que molesta i fan soroll..." Deuen ser els mateixos que quan van al poble rondinen de les campanes i les vaques. Però clar, si ataquen els patis de les escoles, com no atacaran les festes populars. El tema turistes continua igual, però per alra banda, cal tenir en compte que gràcies a ells les barres dels carrers poden recuperar bona pat del què s'han gastat. És un cercle viciós de primera categoria.

He presenciat (plaça a part), un parell d'activitats extres. Havien de ser quatre, però dues d'elles coincidien amb un servei de taxi casteller fins a Tarragoona (com si no hi haguessin dies). I per la part musical, tot força com sempre, però hi ha un tema que em posa dels nervis. Molts grups dient Puta Ecspanya per aquí i puta Ecspanya per allà. I després es posen a cantar cançons en castellà. Diran que són cançons que fan festa, i fan moure la gent. Però és que si enlloc d'aquestes en poden posar altres en català o si volen en anglès, no serà per falta de cançons marxoses referents. Res, un cop de puny d'incoherència i estupidisme català del de tota la vida. És una guerra. No m'imagino a Ucraïna cantant cançons russes a les seves festes, o a Palestina cantant cançons israelianes. Ah clar, que no és el mateix, que aquí no hi ha aquest nivell de violència. No clar, és que no els cal, ja ens suicidem nosaltres solets!!