EL FORASTER

El foraster és un programa de TV3 liderat per en Quim Masferrer, i que té força èxit entre la població autòctona del país, com ho demostren les moltes temporades que porten al darrere i que sempre sigui un dels programes que té més audiència. 

Des del primer dia no ha canviat el format (si funciona, no ho toquis, diuen). El presentador va a un poble de Catalunya a passar-hi un parell de dies, i mentre és allà, dona a conèixer la població i l'entorn a través de les històries dels seus habitants. Després els reuneix a tots en una sala d'actes o teatre, on els passa el vídeo de la seva experiència mentre torna a parla amb ells i fer el monòleg corresponent.

Hi ha dos elements clau per a l'èxit del programa: un, és la feina prèvia de l'equip de guionistes i cercadors d'històries, que estudien el poble i la seva gent per tal de dirigir una mica el foraster cap a persones que poden aportar interès a l'espectador. Per molt que sembli improvisat, està clar que saben bé quina gent anar a trobar. El segon element és la gràcia del presentador. Com tots aquests tipus de persones, hi ha qui li agrada molt i qui no el pot veure, però és innegable que en mans d'un altre presentador, el programa seria diferent. Potser pitjor, potser millor... però diferent segur. Ara mateix, és impensable aquest programa sense en Quim.

A resultes del programa, en Quim Masferrer ha creat un espectacle teatral, Bona gent, d'una de les frases que utilitza al programa, on estableix diàleg amb la gent del públic. Aquí no hi ha preparació, tot és improvisat, i per tant, depèn molt de la gent i de la gràcia de l'actor, que aquell espectacle funcioni o no. Podré opinar al respecte d'aquí un parell de mesos.

Tornant al programa de televisió, les característiques de la gent són les que fan que un episodi o un altre sigui millor o pitjor. Aquesta temporada n'hem tingut un de força avorridet, i un parell de molt divertits. Sigui com sigui, està clar que el proper any, tornarem a tenir en Quim descobrint nous pobles, que per cert, és també un exercici molt enriquidor, tant pel descobriment de pobles que no coneixes com per la gràcia que fa veure llocs on has estat des d'un altre punt de vista.

Llarga vida al foraster!

ÒSCARS 2026

Per segon any consecutiu, m'he quedat a veure la cerimònia dels òscars, com quan era jove. Val a dir que l'any passat va colar perquè dilluns era festa. Aquest cop... he anat a mig gas tot el dia. Sort que els dilluns tinc un horari que em permetia tenir aquest luxe.

A les dotze i poquet començava l'acte, amb un número d'aquells inicials en què el presentador fusiona algunes de les pel·lícules nominades mentre està disfressat de la boja de Weapons. Boníssim. Sense entendre massa el què deien, era súper divertit. El què fallava, al meu parer era que els nens i nenes que el perseguien no ho feien amb  els braços en aquella posició en què ho fan a al peli.

Anem pels premis. Molt bééééé. Després de veure moltes de les pel·lícules nominades, recordo que vaig acabar la marató dient que la que m'havia agradat més havia estat One battle after another. Doncs premi. Millor pel·lícula, direcció, actor de repartiment, guió adaptat, càsting i muntatge. Merescut totalment. L'altra gran pel·lícula, Sinners, no ha fet curt i s'ha endut actor, guió original, banda sonora i fotografia. Frankenstein, que em va agradar molt, s'ha quedat tres òscars secundaris, i l'han acompanyat Hamnet (actriu, claríssimament), Weapons (actriu secundària claríssimament), Avatar (efectes), F1 (so) i Valor sentimental (pel·lícula no anglesa). Sense comptar els curts i documentals (amb tot el respecte), tanca la llista de premiades la de les guerreres K-Pop que s'han endut pel·lícula d'animació i cançó original.

En definitiva estic satisfet amb el resultat, no veig cap injustícia per enlloc, i mostra d'això ha estat el resultat de les porres habituals que faig. Per una banda, una d'estar per casa amb companys, he encertat 17 de 24 (tot el respecte pels curts i documentals, com he dit abans, però càsun dena em fan baixar els encerts). A la porra oficial, 14 encerts, els mateixos que l'any passat. No sé quin motius em van fer canviar pronòstics en les dues porres. El que més il·lusió em fa és que, per primera vegada, faig un ple d'encerts a les categories "top", encertant peli (anglesa i no anglesa), els 4 actors i actrius, direcció, i els dos guions. Brutal. Per això deia que crec que ha estat força just tot plegat.

Finalment, el comentari polític. En els temps que corren, s'esperava que hi haguessin reaccions clares contra les guerres, genocidis i Trump. Doncs un bluf. Té nassos que l'únic que ho hagi expressat directament hagi estat un ecspanyol, l'actor Javier Bardem. El presentador i en Jimmy Kimmel en fan referències indirectes, però en general, tot cotó fluix. Quina decepció de poca implicació del col·lectiu cinematogràfic. i quin missatge de por respecte el poder del seu líder feixista i sonat que tenen de president.

DE TOT I RES

Quan ja s'han repartit els òscars però encara esperem l'article que ho comenti, cal dir que fa una setmana vaig tornar a una sala de cinema. L'escollida, Greenland 2, la continuació d'una pel·lícula de catàstrofes que va tenir un relatiu èxit. Mi hauria dit èxit, però clar, m'ha sorprès que en fessin una continuació. Perquè sí, és una peli d'acció, i de fet, la vaig col·locar al segon lloc del rànquing d'aquell any, el fatídic 2020. Però no veia motius per continuar. I crec que aquesta vegada tinc més raó que un sant.

La volia doncs veure al cinema perquè aquestes pelis s'han de veure en pantalla gran i perquè com explicava, tenia bon record de la primera. A partir d'aquí, res més. Situo la trama. Després de set anys tancats al búnquer (o eren cinc, no ho recordo però és igual), de tant en tant surten a veure què troben. Saben d'altres supervivents, però que tot està fatal, per la radiació o per trossos de meteorit que segueixen caient. Al final però, han de marxar de Groenlàndia i es volen dirigir cap al cràter de l'impacte perquè diuen els científics que és possible que allà, per com ha caigut, blablabla, sigui un territori lliure de radiacions i mandangues i que per tant, es pugui veure amb comoditat i tornar a renéixer com a espècie.

Com el títol d'aquesta entrada, la pel·lícula té de tot i es queda en no res. I quan dic de tot, vull diré que hi ha de tot: lava que surt de les fissures de la terra, una tempesta electromagnètica, un terratrèmol, sacrificis humans (no es pot salvar tothom), sacrificis familiars (separació per la supervivència d'un membre), un tsunami, quedar-se a la deriva enmig del mar, una guerra, rebels, lladres, vent dalt d'un precipici, la radiació, els meteorits que cauen, la lluita entre gent per salvar-se, un assassinat... Tot. Només he trobat a faltar l'atac d'algun animal. Sorprèn que no apareguin, com si aquests sí haguessin desaparegut tots del planeta.

Així, la pel·lícula és una desfilada de totes les calamitats del catàleg. Molt de tot, però al final, et quedes amb una sensació de buidor força gran, de no haver vist res que doni sensació d'haver estat gaudint de l'hora i mitja; sí, per sort, només dura 90 minuts i així no cal allargar-ho més. Una cosa és que sigui fan d'aquest tipus de pel·lícules, i una altra cosa ben diferent és que totes siguin bones o interessants o distretes. No ha estat un desastre, però evidentment, no entrarà en el rànquing de l'any com ho va fer la peli original.

STING

Fa gairebé mig any, TV3 va emetre un documental sobre l'Sting, un documental que fins ara que estava a punt de desaparèixer, no l'he vist. No soc massa de documentals. En tinc un guardat, No other land, des de fa un any, i encara està allà. I no serà per manca de temps, no... La veritat és que no tonc massa explicació a aquest fet estrany.

Per què un documental sobre l'Sting? Doncs perquè  la meva joventut va representar una de les meves icones musicals més importants. Vaig viure inconscientment el final de The Police, i amb l'adolescència va néixer The dream of the blue turtles (1985) i el Nothing like the sun (1987)- Aquests dos lp's em van acompanyar durant aquella etapa, firmant part de la meva banda sonora vital. Després van venir el Bring on the night i The soul cages, però com els dos primers, res. A més, vaig poder assistir a un concert seu a Barcelona, però tinc dubtes que fos el del 1988 , ja que era massa jove i el meu primer concert gran va ser el 1989 amb UB40 i The Pogues. Així que segurament el concert de l'Sting fos el del 1991. Quins temps aquells, de molta música i molts concerts... eterna joventut...

El documental repassa una mica la personalitat de l'Sting, molt obsessionat amb la música, en cercar nous estils, nous ritmes, el seu compromís amb les acuses perdudes o amb les injustícies... Realment és tot un personatge, de gran importància en el panorama musical mundial. Apareix ell mateix, però també els seus col·laboradors, amics músics, etc, donant la visió de la seva feina i la seva persona. És un bon documental, no es fa dens ni llarg, i a més, amenitzat amb la seva música, tant la part en solitari com amb The Police. Falta però, l'Sting del segle XXI, surt poc.

Veient el documental, em venen ganes d'anar al concert que farà aquest juliol a la ciutat. He recordat que l'havia vist en el cartell d'un d'aquest festivals d'estiu, i em dic: "Anem a veure com està el tema". Tururut. Increïble, només entrar a la pàgina web de les entrades, se'm cau tot a terra. Hi ha dos preus. El bo, el de platea, 353 euros. El de més enllà, 232. Verge santíssima, o més ben dit, colla de lladres FDGP. Perquè no té altre nom, això. És un robatori a mà armada. Ni per un artista genial com ell, pagaria aquesta burrada de diners per veure'l. Ni boig. ja me'l guardo per a altres "antojus" que tingui, que tampoc en són tots. M'ha recordat una entrada que vaig fer fa uns anys, també denunciant aquests preus abusius per la gent normal. En aquell cas, eren els Simply Red. D'allò fa deu anys, i costava 250 euros. Quina passada. Quina estafa.

Així que almenys, estic recuperant per a les meves oïdes aquelles mítiques cançons i descobrint les que m'he perdut aquests últims anys. D'alguna cosa haurà servit. I sense perdre diners.