dilluns, 16 de novembre del 2026

BALADA D'OCELLS I MÉS COSES

Els jocs de la fam: Balada d'ocells cantaires i serps. Un títol tan llarg com la durada de la pel·lícula, i que he escurçat en el títol de l'entrada. La primera peli dels Jocs de la fam va estar força bé: aventura, emoció, traïcions i rebel·lia. No era res estratosfèricament bo, però era un entreteniment força notable. Ja fa temps que vaig veure aquesta i les dues continuacions, i sobre aquestes, no recordo massa res transcendent. Tot i seguir la història i tenir el desenllaç, com tota bona trilogia, recordo tenir sensació d'avorriment. Potser un dia m'hi poso, les recupero en versió peli a la planxa i descobreixo alguna cosa millor.

Sigui com sigui, les pel·lícules van tenir molt èxit, i s'han realitzat dues preqüeles. Una d'elles, a punt d’estrenar-se als cinemes, i potser per aquest motiu, em vaig engrescar a veure la que van fer fa tres anys, la de la Balada i etc.

El film es centra en la figura del dolent de les novel·les originals, el president Snow (no el Jon, clar) Presenciem el procés que segueix per arribar a ser tan dolent com ens el presenten. Una crítica comentava que és repetir el procés de transformació de l'Anakin Skywalker (salvant les moltes distàncies). Comença sent mentor d'una de les pobres ànimes que han de concursar als Jocs i de qui s'enamora (oooh). La successió de fets va desencadenant a la creació d'aquest dictador en què es convertiria més endavant.

Un cop acabada, vaig fer una cosa que de vegades faig quan em quedo una mica amb pam de nas: mirar les crítiques més rellevants. i em va sorprendre molt que, al revés de sempre, coincidíem en gairebé tot. Primer, com ja insinuava, la durada de la peli: excessiva. Li sobren tres quarts d'hora. Però llavors hi hauria un altre problema, i és que la baixada a l'infern (metafòric) de l'Snow, que fins i tot en dues hores i mitja no segueix una progressió constant, encara seria més irreal.

I és que la peli té com dues parts. La primera, quan estrenen els mentors, hi ha la preparació dels jocs i els jocs en sí. És una part força brillant, recuperant l'esperit de la primera de les pel·lícules, i em mantenia assegut a la cadira, amb interès i aguantant la respiració. Però després, la segona part, que és quan hi ha la transformació, tot queda diluït, espès, confós, i no hi ha res que se salvi. Com aquelles obres de teatre que tenen una primera part molt potent i una segona més fluixa. Igual. Així, tenim mitja peli de notable i mitja de suficient justet. Els crítics també es carreguen que la noia protagonista, de tant en tant canta (perquè és cantant), i aquelles escenes sobren. De fet són només una excusa per fer aparèixer la cançó de la rebel·lió que tan famosa s'ha fet i que s'utilitza a la vida real en protestes contra el poder. Però fins i tot, quan sona la cançó, no té cap mena d'aura al voltant com a moment especialment emotiu.

Si a mitja pel·lícula em venien ganes d'anar a veure la següent preqüela al cinema, la segona part ho ha desfet del tot.

diumenge, 15 de novembre del 2026

ELS DARRERS CINC (20 ANYS... I RÈCORD!)

Abans de començar l'última part d'aquest recull d'entrades per celebrar els 20 anys del blog, l'atzar, tan present a les nostres vides, ha tornat a actuar. Aquesta entrada, que conclou la celebració d'aquest vintè aniversari, és la número 179 de l'any. Un número ben lleig però amb molt significat, ja que estableix un nou rècord d'entrades, i converteix aquest 2026 en l'any amb més articles escrits d'aquests vint anys d'història. El més fort és que encara queda un mes i i mig per acabar l'any, així que el rècord a batre serà un número notablement superior a 179. I amant com soc de les estadístiquesi els números, ja us podeu imaginar com estic xalant pensant en la possibilitat de publicar 200 entrades!! En queden 21, però cinc ja estan previstes, que són les habituals dels diversos resums del'any. Així que setze entrades em separen d'aquesta nova fita. Reconec que la veig factible. Però l'atzar és l'atzar, i qui sap si serà un fet o no.
Ara sí, reprenem doncs els 20 anys de Carlingues amb les entrades corresponents com a exemple d'aquests últims cinc anys.
Com a mostra dels 16 anys, viatgem fins el 21 d'octubre de 2022 (maleït atzar, una altra vegada octubre!) Allà hi trobem JA TOCAVA, NO? on després de dos mesos tornava a parlar del Barça masculí. No és una entrada molt animada, sinó força derrotista. Estàvem travessant aquella època tan inconstant que no engrescava ni aportava res més que algun partit bo.
El 30 d'abril de 2023 ens porta a parlar de la tercera tenporada de THE MANDALORIAN (fins el dissetè exemple no surt una de televisió). A l'entrada tan parlo de les coses bones com les (per mi) menys encertades. Segurament, amb els seus alts i baixos és la millor de les sèries Star Wars que s'han fet (llàstima de la peli d'aquest mateix any, que crec que desllueix elconjunt). Tot i això, no va entrar al top cinc de l'any tot i segurament merèixer-ho.
seguim amb lamajoria d'edat,els 18 anys.L'entrada que representa aquestany és la del 20 de març de 2024. Allà trobem una altra entrada de televisió (per parlar). JO MAI MAI, que a part de ser temàtica tele, també ho és d'educació, ja que hi veiem les desventures d'un grup d'adolescents en unes colònies (tot massa exagerat per tal de guanyar audiència). Tot i voler veure les temporades següents, encara no ho he fet.
El 20 de novembre de 2024 ens trobem la representant dels 19 anys. ANY SENCER parla de la Diada dels CVG en l'any que havia tornat a completar sencer, després del retorn la primavera del 2023. Tot i haver estat una bona temporada (poc ens imaginàvem què passaria dos anys després...) la Diada va ser força dolenta, plantejant un 3d9f i sortint de plaça amb només un 7d7. Doncs sí, qui ho diria dos anys després...
I finalment, arribem a l'any vintè. L'entrada que el representa és ONE BATTLE AFTER ANOTHER, del 31 de gener d'aquest mateix 2026. No cal massa explicacions. Parlava d'aquesta pel·lícula que acabaria guanyant uns quants òscars dos mesos després. És una pel·lícula força bona, i per això la vaig posar de favorita també als premis. Veurem si acaba també als primers llocs del rànquing d'aquest any.
I ja està. 20 entrades de 20 anys diferents per celebrar aquest vintè aniversari. La veritat, tant esperar-ho per acabar-me'n oblidant. Per sort, ja tinc entre cella i cella un altre motiu de celebració: l'any amb més entrades.. i a per les dues-centes!!!

dissabte, 14 de novembre del 2026

ÉS LA GUERRA!

La gent que em coneix sap que la Castanyada no és la meva festa preferida. El Carnestoltes em provoca rebuig, seria la festa top-1 de les odiades. El cas de la Castanyada és diferent, és més aviat intrascendència, apatia... una festa que m'és absolutament igual. De fet, el dia festiu" és Tots Sants, i sincerament, ho respecto molt, però en termes festius, reunir-se per menjar castanyes i boniatos... com que a mi el menjar se'm refot bastant, doncs clar, trobava la festa totalment prescindible.

Però ja fa força anys que tot i no tenir cap ganes de celebrar-la, s'ha convertit en un dels focus de resistència del país al costat de les merdes foranes. El Halloween ha vingut per quedar-se, i poca cosa podem fer contra ell. La societat de consum, l'estupidesa i les famílies estan aconseguint arraconar del tot la tradició catalana. Aquest any, m'he violentat molt. Veure gent disfressada de por UNA SETMANA ABANS em va provocar nàusees. Tot el xou quan va arribar la data assenyalada em feia tenir urticària.

Siguem sincers, perquè una cosa no treu l'altra. Halloween és molt més divertit que la Castanyada. Això ho compro i no ho negarem pas. I si vols fer el burro copiant aquesta festa anglosaxona, doncs mira... què hi farem. Però la nostra tradició no es pot perdre. Per molt que no t'agradin les castanyes i els boniatos, no pots renegar de la festa, respecta-la i cuidar-la. No pots menysprear-la i eliminar-la del tot. 

Estem com sempre. Si vas a viure al Japó, Alemanya, ben lluny, has de seguir celebrant Nadal, Sant Jordi, la Diada... però oi que no farem que els japonesos, alemanys o qui sigui, deixin de fer les seves tradicions per comprar llibres i regalar roses? Potser ho fan, però les seves festes no desapareixen pas! Les famílies actuals cauen de quatre potes en el consumisme i en el sobreproteccionisme dels seus fills, convertint-los en espècimens totalment mimats i a qui no se'ls pot dir NO. Allà on celebren Halloween és la seva tradició! És el seu Carnestoltes! És el seu Sant Medir! Nosaltres ja tenim les nostres festes! Com és que som tan burros? Bé, de fet, ja ho he dit: "ai... als nens els agrada taaaant..." Sí clar, com tantes coses.

Què aconseguim? Que els nostres infants es disfressin de calaveres per Tots Sants i no han vist mai una diada castellera, un ball de gegants o un correfoc. Estan fent que els nostres infants celebrin coses estrangeres i no visquin la pròpia tradició. Un cop més "vamos a españolizar a los niños catalanes" convertit en un "vamos a hacer olvidar a los niños catalanes que son catalanes". Ells continuen la seva guerra i nosaltres mateixos ens fotem el tret al cap, no cal que ens disparin ells. No cal que ens prohibeixin la nostra cultura, ja ho fem nosaltres obviant les nostres tradicions.

Estic molt però que molt emprenyat. Veure com les famílies cauen en l'auto-odi i en el menyspreu per les nostres arrels, en nom de la "modernitat". Quin desastre. Per això, en temes com aquest i altres semblants, cal lluitar amb el ganivet entre les dents!

divendres, 13 de novembre del 2026

DELS 11 ALS 15 (20 ANYS)

Arriba la tercera entrada que vol commemorar els 20 anys del blog. Seguim agafant dos nombres a l'atzar que representen un dia i un mes de cada un dels anys complerts, i l'entrada més propera a aquella data és l'escollida com a representant d'aquell any. Després de destacar una entrada de cada un dels deu primers anys, entrem a la segona dècada, que va de l'octubre de 2016 a l'octubre de 2026.

Com a representant dels onze anys, tenim l'entrada del 4 de maig de 2017, que a més, és l'última abans d'una petita aturada del blog (no hi hauria entrada fins el juliol). EL COLOR DEL PROCÉS ens porta a pocs mesos abans de l'1-O, quan l'olla començava a bullir. Els atacs ecspanyols creixien dia a dia, i la teòrica unitat política del Junts pel sí començava a esmicolar-se (i ja sabem com va acabar tot plegat).

Pels dotze anys viatgem fins el 6 de maig de 2018, un any després de l'entrada anteriorment comentada. El tema, totalment diferent. WONDER ens presenta la primera entrada sobre la temàtica cinema després de ja onze exemples (l'atzar un cop més que fins ara no aparegui cap exemple de la temàtica més repetida). A l'hora de la veritat, que sigui una peli és el menys important, ja que l'entrada destaca més la vessant educativa d'aquesta (i del llibre), l'oportunitat que et brinda per parlar de l'assetjament escolar.

Anem per l'entrada dels 13 anys (ai, uix). No és el primer cop que el número del sorteig (1/9) coincideix amb la data exacta d'una entrada del blog. Perquè l'1 de setembre de 2019 hi ha una entrada, sí. Però sent el dia que és, no cal ser massa expert per saber quina era la temàtica. Amb l'eloqüent títol de L'INNOMBRABLE, s'hi parla de les emocions que comporta aquest primer dia de curs, tot i que justament aquesta entrada és plena d'il·lusió. A part d'iniciar el 25è curs a l'escola, també és el primer que vaig ser a sisè (i que la pandèmia no em va deixar acabar).

De mica en mica l'atzar ens anava acostant de nou a l'octubre, i amb la mostra del catorzè any, hi arribem. El sorteig ens porta al 10/10, i tenim dues entrades a la mateixa distància. Agafo la del 8 d'octubre, LA MORT DE GUILLEM, perquè a part de ser una entrada de cinema (com també era la del 12 d'octubre), a aquesta s'hi afegeix la part del llibre i és clar, la vessant catalanista. No cal dir massa cosa. Una peli que ens recorda els també innombrables dies i successos que van suposar l'assassinat de Guillem Agulló, un altre mort per culpa d'Ecspanya.

Finalment arribem als quinze anys de blog, i d'aquella època rescatem l'entrada del 16 de febrer de 2021, LA PRINCESA DE GEL. Quines coses que té l'atzar, renoi... L'entrada va del primer llibre de la sèrie de Fjallbacka de la Camila Lackberg, que tantes i tantes hores de lectura m'ha donat, i a més amb gran plaer. Durant aquests últims anys, els seus llibres s'han convertit en imprescindibles a la meva biblioteca. Justament en aquests moments estic llegint l'últim lliurament. No em digueu si no és casualitat!

Ara ja només queda l'últim lustre, un recull de cinc entrades corresponents als últims cinc anys. I com que tota aquesta celebració està girant a les mans de l'atzar, aquesta sort provoca, atenció, que aquesta entrada que clourà els 20 anys de Carlingues, sigui la nº 179 de l'any, convertint aquest 2026 (quan encara queda mes i mig per acabar) en l'any més prolífic de tots, superant els 178 del 2024.