THE GREAT (x2)

Segona de les tres temporades de The great, una sèrie que recrea sense cap rigor històric la vida de Catalina la Gran, tsarina de Rússia. La primera temporada em va deixar amb una sensació d'estranyesa. Per una banda, havia passat estones divertides, però per l'altra, de vegades tanta anada d'olla em desorientava. 

Aquesta segona temporada, com que ja sabia a què m'enfrontava, me l'agafava amb unes altres expectatives, així que podríem dir que ha anat prou bé. M'he deixat portar més per la bogeria desfermada de les diferents situacions i he passat estones força divertides. Ara mateix no sabria dir si arribaria a entrar en un top deu de l'any. Només ho faria si no n'hi ha deu que la superin. Però tot i així, ha estat divertida. Aquest cop l'únic "però" el tindria la durada dels capítols. Poc més d'una hora en tots ells. Penso que no és necessari que siguin tan llargs. Però bé, m'han entretingut.

La història ha seguit allà on la van deixar, amb la revolta de Catalina i els seus seguidors per fer fora del poder al seu marit. Des de llavors, és la tsarina de Rússia, mentre que a ell el té reclòs a les seves habitacions, i només l'utilitza per satisfer certes necessitats sexuals. A més, anem seguint el seu embaràs i posterior part. L'arribada de la seva mare, que no veu amb bons ulls el què ha fet la seva filla, i les seves intencions amb Pere són una altra subtrama de la sèrie, a més de la resta de subtrames que van configurant el seguit d'embolics que s'hi donen. La principal, però, segueix sent Catalina i la seva intenció de governar Rússia d'una altra manera. Però clar, li passa el mateix que a tothom amb bones intencions quan arriba al poder. No pot.

El repartiment, segueix sent un dels punts forts de la sèrie . I aquí cal parlar de les casualitats. Sense tenir-ne ni idea, ens retrobem amb una actriu que ha aparegut en dues sèries més de les que he vist aquests últims mesos (The Abandons a l'agost i Trespasses al setembre). La Gillian Anderson- Scully interpreta a la mare de Catalina). SI ho volgués fer expressament, no hauria sortit així. 

Ara només queda la tercera i última temporada. A veure com decideixen acabar aquest reguitzell de bestieses històriques. Però clar, de quina manera pots deixar en mans de nord-americans la història de Rússia?

BOGERIA ABSOLUTA

Tot i estar en els pronòstics, ara, vist en la distància, te n'adones que no hi ha hagut millor manera de celebrar el quinzè concurs de castells on hi he participat. Ja vaig publicar una entrada, justament fa deu anys, on recordava els primes onze concursos. Després d'aquell, un diumenge més  i dos dissabtes, fins aquest 2026, en què hem tornat al diumenge.

I què es pot dir? Encara avui, quatre dies després, miro les fotos, recupero vídeos d'un dels tres castells descarregats (sí, sí, tot descarregat!). Per fi, vuit anys després, Gràcia completava un castell de nou pisos. Glòria eterna al dos folrat, però també al 3 de 9. L'ordre de castells el vaig clavar. La desena torre de vuit amb folre per començar. A segona ronda, just l'estrena de la setmana anterior. Déu n'hi do, perquè no era un castell qualsevol. Cinc de vuit descarregat. Així que... tocava encarar l'assalt als nou pisos, amb molt bona feina feta als assaigs. No es tractava d'un farol ni de fer volar coloms. L'intent era un opció molt seriosa. Tot i això, la tercera ronda passa de llarg amb dos peus desmuntats. Aquells minuts posteriors ens van omplir de dubtes a més d'un. Podíem encarar aquell repte després de tantes hores de concurs, de tantes hores drets? La remor era de fer el 7d8, que ja costaria, i tornar sencers i amb el cap ben alt.

Però l'equip tècnic sabia coses que els castellers rasos no, així que ens comuniquen que a quarta ronda hi tornàvem amb el 3d9f. Tot i aquells dubtes, tots ens disposàvem a compactar com mai aquella soca, a mantenir el silenci i donar seguretat al folre, tronc i canalla perquè fessin la seva feina. I tant, si la van fer! En especial la canalla, que després d'una rebrincada important abans de col·locar acotxador, van seguir tirant amunt. Quina valentia! I a partir d'aquí, èpica i història.

Els crits no es podien reprimir a mesura que anaven baixen els pisos del castell, i quan ja només quedaven quarts, es desferma la bogeria col·lectiva i tothom salta, crida, plora, s'abraça... Els CVG ho havíem aconseguit. El tres de nou amb folre era una realitat. S'havia acabat recordar tants i tants intents (crec que hi havia dinou intents i 18 descarregats fins aquest diumenge). Quina actuació, mare de déu... somiada per molts, anhelada per tanta gent que com sempre es deixa la pell i les hores per la colla. 

Ara, tot i que com deia, encara estem mirant les imatges per seguir en el núvol de diumenge, ja tornem a mirar endavant. Tres actuacions per tancar temporada i on esperem, poder tornar a fer l'aleta als nou pisos.

FRONTERA

Una nova pel·lícula del país que engrandeix de mica en mica el meu repertori. És curiós que agradant-me el cinema i sent tan català, no sigui un fervor defensor del seu cinema. Segurament és perquè penso que pel fet de ser català, no vol dir que sigui bo, que m'agradi o tingui qualitat. Per això les meves incursions en les pel·lícules nostrades, és tan detallista. Digueu-me tiquis- miquis.

Frontera de Judith Collell em va cridar l'atenció des del primer dia, però no per això, ni aquesta ni moltes altres, arriben als meus ulls abans. Però finalment ha arribat i m'he desplaçat cinematogràficament a un poble del Pirineu, l'any 1943. La guerra civil fa poc que ha acabat, amb les seves destrosses, i la segona guerra mundial, tot i encaminar-se a la fi, està encara en un moment àlgid. A les muntanyes d'aquest poble fronterer hi ha tot un seguit de persones que arrisquen la seva vida per fer entrar jueus des de França. Per facilitar-ho, busquen la complicitat del cap del post de la frontera i del cap de la guàrdia civil (sí, sí, però a canvi de contrabanda). Els nazis que estan a l'altra banda, fan les seves incursions per tal de trobar els fugitius i tallar aquest corredor humanitari.

Tot i no ser una història real, és una història real, ja que això passava de veritat en aquella època, i realment, molta gent va poder salvar-se de l'extermini nazi gràcies a aquestes persones anònimes que s'arriscaven a perdre-ho tot per tal d'ajudar-los. Sense ser historiador, m'ha semblat una peli molt ben feta, amb una trama ben lligada i que aconsegueix transmetre el què vol a l'espectador. Potser haurien pogut recrear-se en la llagrimeta pels fets monstruosos que van succeir, però no tira per aquí. Els protagonistes no són els fugitius ni els botxins, sinó el poble que ajuda, així com també el poble col·laboracionista amb els assassins.

No m'ha decebut gens, i em fa reafirmar la importància d'ensenyar pelis com aquestes als nostres joves, i ara més que mai, amb l'augment de l'extrema dreta neonazi i feixista. Que no sigui dit que no intentem que vegin la llum.

Per cert, Frontera es converteix en l'entrada número 400 dedicada al cinema en aquest blog.

THE SINNER (x1)

Aquesta sèrie no ha estat massa temps en llista d'espera. Tot buscant una nova que fos temàtica thriller, un moment d'inspiració em va fer decantar per aquesta. No és pas nova. Primera temporada, la que he vist, del 2017. Al capdavant, en Bill Pullman, el policia, i en aquest cas, la Jessica Biel, que és l'assassina des del primer capítol (no és cap espòiler), i que de mica en mica (ara sí, però tampoc és cap sorpresa) es va convertint també en víctima.

Què tenim? Una família no del tot feliç per part d'ella, que està passant un dia a la vora d'un llac, amb molta altra gent que està gaudint de les vacances. De cop i volta, s'aixeca, s'acosta a un noi que estava amb un grup de joves davant seu i el comença a omplir de ganivetades. Total, que s'ha tornat boja de cop i és culpable claríssima. Cadena perpètua mínim. Però el policia amb mil problemes (comença a ser un tòpic força avorrit i sobat), vol saber perquè va fer això, i de mica en mica, van anant traient l'entrellat de tot. Sembla que té un perìode amnèssic de cinc mesos on sembla que va passar alguna cosa i no recorda. A més s'ajunta el fet de venir d'una família ultra-catòlica i molts altres detalls secundaris que van teixint tota la història.

En resum, ha estat un visionat acceptable. Ni ha estat un rotllo, ja que tenia un punt d'interès digne que em feia no oblidar-me de seguir veient els capítols, però per altra banda, tampoc és res de l'altre món, no ha estat apasionant, emocionant o intrigant nivell top. Com deia en el comentari a una peli de l'última entrada a la planxa, ara estic amb una altra sèrie d'aquest estil, i déu n'hi do com ha enganxat.

És una sèrie doncs, que tot i haver estat entretinguda, ajuda molt a decidir el rànquing de l'any, ja que aclareix molt bé on està el nivell de les que mereixen estar al top i les que no. No descartem segona temporada, però temps al temps.