YELLOWJACKETS

Déu n'hi do. Una sèrie molt interessant, que per molt crítiques criticones que pugui tenir, personalment ja la col·loco a dalt de tot del podi. The yellowjackets explica la història d'un equip femení de futbol, que té un accident d'avió i es passen any i mig perdudes enmig d'un bosc a les muntanyes. Els deu episodis combinen el què els va passant allà (ferides, alimentació, relacions...) juntament amb la vida de quatre de les supervivents vint-i-cinc anys després. Cada una d'aquestes quatre ha fet el seu camí, però es retroben degut a unes circumstàncies especials que provoquen els diferents conflictes de les trames i subtrames. Cap d'elles parla mai del què va passar realment a les muntanyes. Hi ha coses que ja ens les imaginem, que és que totes no tornen i que es van haver d'alimentar. L'ombra de la tragèdia dels Andes, ara un altre cop de moda per "La sociedad de la nieve" plana sobre elles tota l'estona, tot i que aquí encara mengen algun animal abans, i "viuen" en una cabana.

La sèrie m'ha agradat des del minut u, tant per la part dels 90, on anem veient com han de sobreviure a la muntanya, com per la part actual, amb les diferents paranoies de les quatre protagonistes. Fins a l'últim segon no es desvetlla que almenys hi ha una cinquena de viva. Caldrà veure la segona temporada. Cal dir que la part actual compta amb dues estrelles, la Juliette Lewis i la Christina Ricci, elevant la interpretació de tot el grup en cada una de les escenes. Els traumes viscuts van apareixent de mica en mica, i no se'ls poden treure de sobre. Una d'elles, drogaadicta quan recau contínuament per oblidar; una altra, totalment oposada, enmig de les eleccions a senadora, però que de nit perd els sentits i es torna salvatge; una tercera, família teòricament feliç però amb infidelitats; i la quarta, ben sonada.

A la part de les joves, també hi ha de tot, la líder que no ho és tant, l'amiga a l'ombra que s'ha tirat el novio de la seva amiga, la religiosa, la punkie, les lesbianes... També hi ha un entrenador amb elles, a qui han de tallar la cama després de l'accident, i els fills d'un altre dels tècnics. Les pors, els dubtes, les intencions de salvar-se... tot va passant capítol a capítol, amb bon ritme i sense perdre en cap moment l'interès. Genial.

De vegades em costa molt triar entre les sèries que tic a la llista de "preferides". Les veig que estan allà però em costa començar-les, acabo anant a jugades segures. Quan trobo encerts com aquests, l'alegria es dobla.