TEMPORADA 2025

Baixem el teló de la temporada castellera 2025, segona sencera després de la "represa". Una temporada amb molta teca, la veritat, amb moltes coses bones i poques de dolentes. Segurament, de menys bona només n'hi hagi una, que és el cansament de tant assaig i actuació, un ritme que personalment, ja em costa de seguir. Per les altres coses, totes positives.

Evidentment, en resultats castellers, aquesta ha estat molt bona temporada, la millor després de la pandèmia. No hi ha hagut cap intent de castell de nou pisos, un fet que li trobo similitud a quan el 2005 no vaig voler portar el 4d8 a Festa Major. Si no es té, no es té. Si has de tenir un castanyot segur, o fer el ridícul, doncs no cal. I també, per fer un castell X, una flor no fa estiu. El més important és la continuïtat i això, aquest any ho hem tingut. El 2d8f l'hem portat a plaça set vegades i les set descarregades! El 7d8, dos cops i dos descarregats! I la cirereta, el pilar de 6, tres vegades, 2 descarregats i un carregat. Dotze castells superiors als bàsics de 8, i onze d'ells descarregats. Que diferent a l'any passat, 4 portats a plaça, només dos descarregats. En canvi, l'any passat si que es va intentar el 3d9f. Ho veieu com és poc coherent? Si tot va bé, l'any que ve, es podrà pujar un graó o dos més.

La inclusió del MEC a l'equip tècnic, i la seva participació als últims folres, tot i el patiment, han estat un motiu d'orgull, com alguns dels pilar i fins i tot un castell de 6 a plaça. Personalment, jo també vaig tornar a un castell de 6, un regalet inesperat. A nivell de pinyes, la meva espatlla dreta ha patit la meva posició de contrafort a la soca, combinada amb l'agulla del 4 i del 7. Per aquesta banda, una mica rutinari tot plegat, això podria ser criticable.

I és clar, aquesta temporada també serà recordada pel viatge a Montreal, una oportunitat que no vam desaprofitar i ens va dur a l'altra banda de l'oceà per primera vegada (no a la colla), podent gaudir d'una experiència que serà un dels emblemes generals d'aquest any.

Així doncs, una temporada que arriba a la seva fi, que m'ha fet arribar cansat i amb ganes de prendre'm unes vacances. Poder tenir els dimecres i divendres a la nit per mi, així com els caps de setmana... la veritat, hi havia ganes. Sense saber què depararà l'any que ve a nivell d'implicació castellera, sí que espero que per la colla, sigui un any trampolí i tornem per la porta gran al concurs, després de dos dissabtes, i que a més hi fem un bon paper. A veure.

PD. És que si no ho dic, rebento... Esperono ser com colles verdes del Vallès, que porten castells límits amb dos cordons de pinya. Quina vergonya.