WEDNESDAY (x2)

Completada la segona temporada de Wednesday, la sèrie de Tim Burton sobre la filla dels Addams. Després d'una primera temporada exitosa, sent un emblema d'una generació, sant tornem-hi a l'escola de Nevermore. Ja van deixar la porta oberta a aquests nous episodis en acabar el primer tram, així que només ha calgut seguir teixint trames.

Diferències? La família té més pes aquesta vegada. El germà també arriba a Nevermore, el matrimoni viu en un casalot perquè la Mortícia passa a ser una espècies de comissionada. Sembla que una actriu com la Catherine Zeta-Jones demanava més protagonisme. És cert que omple pantalla quan apareix. També hi surt l'àvia, i van anomenant una tieta que acaba sent l'espòiler per la tercera temporada. Personalment, però, massa família i pocs amics de l'escola. Van sortint, però en menys quantitat de minuts, tot i ser part fonamental de la història. L'Enid té els seus moments, segueix fent un gran paper, i apareix una Agnes, fan obsessionada amb la dimecres, amb la peculiaritat de poder-se fer invisible. Les seves aparicions sobtades són del millor, juntament amb la seva cara de boja. la resta d'amics, poca cosa, la Bianca per una trama concreta de sa mare i els altres, testimonials.

Pe altra banda, tiren de dos personatges que semblaven eliminats a la temporada anterior, l'antiga directora i el personatge de la Christina Ricci. Són útils per les trames, però no deixa de sorprendre que tornin a aparèixer.

De fet, cal dir que hi ha com tres trames que van fluint per separat, que de vegades sembla que connectin, després se separen, i al final algunes acaben encaixant. Per una banda crec que anava bé tenir diferents fils a seguir per tal de mantenir viu l'interès, però també en determinats casos, els seus finals sobtats promovien l'estupefacció. Hi ha moltes coses i s'obren i es tanquen de manera massa alegre, potser. Sempre em quedarà aquest dubte. Si no fan tantes trames i en fan una o dues de manera més profunda, es faria avorrida, la sèrie?

Tot i això, he de dir que m'ho he passat força bé amb aquesta sèrie, no em sento decebut, sinó al contrari, m'ha distret, m'ha picat l'interès i la tinc en bona consideració. Sobre el paper de la Jenna Ortgea, em mantinc en el què vaig dir a la primera temporada, tot i que les seves cares i expressions no s'han vist tan forçades. Penso que les han mesurat una mica per no embafar el personatge. Ara bé, quan veus a l'actriu a la vida real, t'espantes més que no pas convivint amb la filla dels Addams. Sembla molt més estranya la de veritat, com si se li faltés un bull. Potser s'ha deixat influenciar molt pel món psicodèlic d'en Tim Burton o simplement que està com una castanya.