DE TOT I RES

Quan ja s'han repartit els òscars però encara esperem l'article que ho comenti, cal dir que fa una setmana vaig tornar a una sala de cinema. L'escollida, Greenland 2, la continuació d'una pel·lícula de catàstrofes que va tenir un relatiu èxit. Mi hauria dit èxit, però clar, m'ha sorprès que en fessin una continuació. Perquè sí, és una peli d'acció, i de fet, la vaig col·locar al segon lloc del rànquing d'aquell any, el fatídic 2020. Però no veia motius per continuar. I crec que aquesta vegada tinc més raó que un sant.

La volia doncs veure al cinema perquè aquestes pelis s'han de veure en pantalla gran i perquè com explicava, tenia bon record de la primera. A partir d'aquí, res més. Situo la trama. Després de set anys tancats al búnquer (o eren cinc, no ho recordo però és igual), de tant en tant surten a veure què troben. Saben d'altres supervivents, però que tot està fatal, per la radiació o per trossos de meteorit que segueixen caient. Al final però, han de marxar de Groenlàndia i es volen dirigir cap al cràter de l'impacte perquè diuen els científics que és possible que allà, per com ha caigut, blablabla, sigui un territori lliure de radiacions i mandangues i que per tant, es pugui veure amb comoditat i tornar a renéixer com a espècie.

Com el títol d'aquesta entrada, la pel·lícula té de tot i es queda en no res. I quan dic de tot, vull diré que hi ha de tot: lava que surt de les fissures de la terra, una tempesta electromagnètica, un terratrèmol, sacrificis humans (no es pot salvar tothom), sacrificis familiars (separació per la supervivència d'un membre), un tsunami, quedar-se a la deriva enmig del mar, una guerra, rebels, lladres, vent dalt d'un precipici, la radiació, els meteorits que cauen, la lluita entre gent per salvar-se, un assassinat... Tot. Només he trobat a faltar l'atac d'algun animal. Sorprèn que no apareguin, com si aquests sí haguessin desaparegut tots del planeta.

Així, la pel·lícula és una desfilada de totes les calamitats del catàleg. Molt de tot, però al final, et quedes amb una sensació de buidor força gran, de no haver vist res que doni sensació d'haver estat gaudint de l'hora i mitja; sí, per sort, només dura 90 minuts i així no cal allargar-ho més. Una cosa és que sigui fan d'aquest tipus de pel·lícules, i una altra cosa ben diferent és que totes siguin bones o interessants o distretes. No ha estat un desastre, però evidentment, no entrarà en el rànquing de l'any com ho va fer la peli original.