STING

Fa gairebé mig any, TV3 va emetre un documental sobre l'Sting, un documental que fins ara que estava a punt de desaparèixer, no l'he vist. No soc massa de documentals. En tinc un guardat, No other land, des de fa un any, i encara està allà. I no serà per manca de temps, no... La veritat és que no tonc massa explicació a aquest fet estrany.

Per què un documental sobre l'Sting? Doncs perquè  la meva joventut va representar una de les meves icones musicals més importants. Vaig viure inconscientment el final de The Police, i amb l'adolescència va néixer The dream of the blue turtles (1985) i el Nothing like the sun (1987)- Aquests dos lp's em van acompanyar durant aquella etapa, firmant part de la meva banda sonora vital. Després van venir el Bring on the night i The soul cages, però com els dos primers, res. A més, vaig poder assistir a un concert seu a Barcelona, però tinc dubtes que fos el del 1988 , ja que era massa jove i el meu primer concert gran va ser el 1989 amb UB40 i The Pogues. Així que segurament el concert de l'Sting fos el del 1991. Quins temps aquells, de molta música i molts concerts... eterna joventut...

El documental repassa una mica la personalitat de l'Sting, molt obsessionat amb la música, en cercar nous estils, nous ritmes, el seu compromís amb les acuses perdudes o amb les injustícies... Realment és tot un personatge, de gran importància en el panorama musical mundial. Apareix ell mateix, però també els seus col·laboradors, amics músics, etc, donant la visió de la seva feina i la seva persona. És un bon documental, no es fa dens ni llarg, i a més, amenitzat amb la seva música, tant la part en solitari com amb The Police. Falta però, l'Sting del segle XXI, surt poc.

Veient el documental, em venen ganes d'anar al concert que farà aquest juliol a la ciutat. He recordat que l'havia vist en el cartell d'un d'aquest festivals d'estiu, i em dic: "Anem a veure com està el tema". Tururut. Increïble, només entrar a la pàgina web de les entrades, se'm cau tot a terra. Hi ha dos preus. El bo, el de platea, 353 euros. El de més enllà, 232. Verge santíssima, o més ben dit, colla de lladres FDGP. Perquè no té altre nom, això. És un robatori a mà armada. Ni per un artista genial com ell, pagaria aquesta burrada de diners per veure'l. Ni boig. ja me'l guardo per a altres "antojus" que tingui, que tampoc en són tots. M'ha recordat una entrada que vaig fer fa uns anys, també denunciant aquests preus abusius per la gent normal. En aquell cas, eren els Simply Red. D'allò fa deu anys, i costava 250 euros. Quina passada. Quina estafa.

Així que almenys, estic recuperant per a les meves oïdes aquelles mítiques cançons i descobrint les que m'he perdut aquests últims anys. D'alguna cosa haurà servit. I sense perdre diners.