En aquells anys, va intentar fer coses noves, i un experiment va ser Tron. Per molts, una pel·lícula de culte, per altres, un altre fracàs de l'època. Sigui com sigui, aquella pel·lícula que portava a un ésser humà dins d'un vídeojoc (la trama és molt més complexa, però es podria fer un resum bàsic amb aquesta frase), va ser font d'inspiració per a molts artistes i pels nens i nenes de l'època era una cosa diferent però molt entretinguda.
La pel·lícula és del 1982. No va ser fins gairebé trenta anys després (2010), que no es va fer una continuació, Tron Legacy. La veritat és que no tinc massa record d'ella, mala senyal. I quinze anys després, el 2025, se n'ha fet una tercera, que és la que he vist ara. Segurament estem davant de la trilogia més espaiada en el temps de filmació que ara mateix soc capaç de recordar, tot i que segur que hi ha altres exemples. Però no deixa de sorprendre aquest espai temporal entre elles.
La tercera part, Ares, està prou bé. No passarà a la història, evidentment, però ha estat força entretinguda. Només té un però; una escena post-crèdits que obre la porta a seguir. En aquesta peli trobem la lluita entre les dues empreses informàtiques del moment, que són les creades pel protagonista i antagonista originals. Ja saben que poden envia humans al món virtual, però volen fer-ho al revé. Uns per aconseguir diners i vendre-ho a la indústria de la guerra, els altres per millorar el planeta. A partir d'aquí, es troben amb els dubtes existencials que es fa un dels programes creats, i això ho trastoca tot.
Com deia, sense ser res de l'altre món, ofereix entreteniment de qualitat, sobretot un cop han passat els primers vint minuts. El principi és una mica poc aclaridor, mentre van presentant el tema. Però un cop fet, es converteix en una peli d'acció ben feta i nen resolta, sense ser res de l'altre món, que quedi clar. així que si finalment hi ha una continuació (que si hi és, no trigaran vint anys), la veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada