LES CLAVEGUERES DE L'ESTAT

FÀSTIC. Això és el què sento a mesura que vaig llegint les frases gravades en la trobada entre l'inefable ministre d'interior espanyol i el cap de l'oficina anti-frau de Catalunya.
FÀSTIC. Això és el què sento mentre van passant les hores i no només aquests dos indesitjables segueixen en els seus càrrecs, sinó que a més, diuen que aquí no passa res, que és normal, que són víctimes, que els criminals són uns altres.
FÀSTIC. Això és el què sento quan llegeixo coses com "Les hemos destrozado el sistema sanitario".
FÀSTIC. Això és el què sento quan penso que el PP serà el partit més votat aquest diumenge que ve a les eleccions d'Espanya, demostrant, un cop més, que la gran majoria d'espanyols prefereixen ser governats per unes males persones que odien Catalunya que no pas per gent decent i legal.
FÀSTIC. Això és el què sento quan veig com els mitjans de comunicació espanyols menteixen una vegada i una altra per tal d'enfonsar Catalunya i defensar els seus patriotes encara que siguin delinqüents.
FÀSTIC. Això és el què sento quan un dia rere l'altre he de sentir que ens estimen i que de cap manera ens podem independitzar. Però si ens odien, per què no ens deixen estar? Quina pregunta, no?
LLÀSTIMA i VERGONYA. Això és el què sento quan veig que a casa nostra, els polítics independentistes, davant de tot això, encara són incapaços d'anar a la una i fer la feina per la qual van ser escollits, i gasten el temps barallant-se entre ells. Potser és que són igual d'incompetents que els polítics dels quals ens volem desempallegar.