COMPLIR AMB L'EXPEDIENT

Per quarta vegada, concert dels Cranberries a Catalunya, aquest cop dins el Festival de Pedralbes. Va ser saber que actuaven que immediatament aconseguia l'entrada, no fos cas que me'n quedés sense! I al final va arribar el gran dia. Sabut és per tots la predilecció que tinc per aquest grup irlandès des dels seus inicis, i no renunciaré mai a veure'ls en directe, tot i que ahir, se'm va quedar una mica el paladar a mitges.
Evidentment, vaig gaudir de les seves cançons com sempre, però no era el mateix.
Per començar, no entenc aquesta mania de fer concerts d'aquest tipus en festivals on tothom està assegut en cadires. Crec que els mateixos grups haurien de dir que no a a aquestes propostes, però clar, el diner mana, ja se sap. Alguns grups diuen que s'han de fer també aquests concerts, que són diferents i especials... blablabla... I després ells mateixos són els primers en demanar al públic que s'aixequi i es mogui. Coi! No actuis en llocs així! La veritat era difícil, molt difícil mantenir-se assegut, però clar, si t'aixeques, fots el del darrere! No és tan fàcil!
Després tenim el públic. Alguns diaris comenten que hi havia una barreja de fans incondicionals, turistes i personalitats convidades (ja que era la inauguració del festival). A aquests últims se'ls notava molt, per la roba i la cara que feien. Mecatxis! Doncs no vinguis!
I finalment, el concert i el grup. A veure, no cal recordar un cop més que són genials, però clar... ja que fan el mateix concert que fa sis anys, haurien d'intentar fer alguna cosa diferent, buscar el tret diferencial, la sorpresa... Jo me'ls estimo molt, però si continuen vivint de la renda dels seus primers discos, acabaran extingint-se. Cerc que o renoven, o innoven directes. Van sortir, van canar les seves cançons, i noranta minuts després van acabar i van marxar. Poca connexió real, molt fer cantar, però ja està... La veritat és que per tot plegat em va saber a poc. llàstima. Però no ens enganyem, tampoc! Me'n penedeixo d'haver-hi anat? No, és clar que no!! Cranberries forever! Però al racó de pensar!