L'acte es va celebrar dissabte, i es va veure per tv3 el diumenge. En vaig treure 3 conclusions:
1- Tota la primera part em va recordar els meus temps d'infantesa, Quan era nen, escoltava sempre les transmissions d'en Puyal i companyia per seguir el Barça. El famós casset de la Recopa del 79, també el tenia i l'escoltava de tant en tant (com que guanyàvem poc, era un acte molt nostàlgic). Ara mateix no sé on és aquell casset, m'agradaria haver-lo conservat. La lliga del 84-85 i la final de Sevilla van ser dos dels esdeveniments culés més importants que vaig viure en aquells temps.
2- Quan va ser el torn de recordar les èpoques del Dream Team, era inevitable recordar els meus temps més culés, quan anava setmana sí, setmana també a l'estadi, a Wembley el 92... Quina nostàlgia... Recordar l'emoció amb què vivia aquells partits em va fer entrar el cuquet de nou...
3- I finalment, una cosa per una banda lògica, i per l'altra sorprenent o potser preocupant. En un moment de l'acte, apareix el Famós Sergi Cutillas, que durant les transmissions és el periodista encarregat de la "sala d'imatges". I apareix en cadira de rodes. No només era la primera vegada que li veia la cara, després d'anys de sentir la seva veu, sinó que m'assabento que fa anys que va tenir un accident i des de llavors no pot caminar. També veia les cares del Carles Doménech i altres col·laboradors que tinc la seva veu al cap però no la seva imatge. Per una banda penses que clar, és que no té cap importància, en el fons. Però per l'altra, penses que és curiós que persones que coneixes per haver.les escoltat moltíssimes vegades, al final, no en saps res d'ells (Tu no saps res, Jon Neu). Res, que va ser una sorpresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada