SESSIÓ DOBLE

Quedar-se de Rodríguez vint-i-quatre hores comporta entre d'altres coses poder fer un hobby amb més freqüència de l'habitual. Com per exemple, anar al cinema. I es pot acompanyar del clàssic de "pel·lícula al menjador tot planxant".
En el cas del cinema, li ha tocat a "X-men, apocalipsis". Bé doncs... esperarem un parell de setmanes a veure si la segona part d'Independence day emociona més, perquè aquesta no ho ha aconseguit. Quina llàstima, perquè penso que la saga de X-men és la que, dins el món de les pel·lícules actuals de superherois, tenien més qualitat. Després de la primera trilogia, que ho van aconseguir, van inventar-se una altra línia temporal. Van filmar la creació de la patrulla, sense estar lligats a res del què s'havia fet a posteriori. Això, per una banda està bé, perquè els guionistes no estan lligats a res, poden carregar-se un personatge encara que sortís a les pel·lícules anteriors. Però per altra banda, de vegades et fan embolicar, ja que no saps què és d'aquest univers i què no. La primera, està prou bé, però aquesta segona punxa. Es fa llarga, i tota la primera hora és un seguit de mini-historietes dels diferents personatges per tal d'ajuntar-los tots més tard. Però aquestes historietes es fan massa llargues, es perd molt de temps per arribar al veritable problema de l'argument, i llavors aquest queda molt reduït, tenint en compte que és un problema extremadament greu pel planeta i gairebé no es nota, ja que queda molt diluït entre altres coses. L'aparició de Lobezno, conèixer Tormenta... tot són ginys al què hauria de ser el futur dels X-men, però que dóna a entendre que amb el guió sol no en tenien prou.
I per si no en tenia prou de pel·lícules que busquen l'inici de fets posteriors, planxant em poleixo "El amanecer del planeta de los simios". Ja poden fer les pel·lícules que vulguin, que l'original sempre serà la millor. Ara, el seu final no seria tan sorprenent, degut a la enorme quantitat de pel·lícules apocalíptiques que veiem, però és tremenda! Amb aquesta saga van voler fer pel·lícules sobre com va passar la desgràcia. Ja fa olt de temps que vaig veure "El origen del planeta de los simios". No en recordo massa res. D'aquesta, d'aquí uns dies tampoc en recordaré gran cosa. Pel·lícula d'entreteniment i poca cosa més que no s'hagi vist. Es tracta de compensar l'intent de la primera part en què ens mostres els monos com a bons i els culpables els humans. En aquesta, tot i seguir la tendència, el desencadenant de la tragèdia són els simis mateixos. Segur que si fos real, sense cap dubte serien les persones les causants de tots els mals: "Simi no mata simi".