VOLEU EMPRENYAR ELS VEÏNS?

Avui fa 25 anys del mític concert de l'anomenat "Rock català" al Palau Sant Jordi. Fins a 22.000 persones es van reunir per escoltar els quatre grups punters del moment: Sau, Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït. Aquell esdeveniment s'ha convertit en una icona de la normalització de la música en la nostra llengua.
Anys després de la Nova cançó, i quan encara ressonaven les cançons que seguíem alguns convençuts (Duble Buble, N'Gai N'Gai, Detectors...), explotava una nova generació de músics que, aquesta vegada sí, amb ajut o sense ajut, amb mitjans o sense mitjans, per fi van poder fer-se un lloc entre els joves del nostre país.
Entre aquells joves, un servidor, que com no podia ser d'altra manera, també va sumar-se a aquesta barreja d música i reivindicació nacional.
Fa 25 anys, aquest grups ja eren al capdavant del cartell de tots els grups musicals del país, i per això es va organitzar aquest concert que va ser un èxit sense precedents. Amb els meus 18 anys, vaig gaudir d'un espectacle fantàstic, un moment que encara ara és en el record de molta gent, fins i tot, d'alguns que no hi eren. Quin gran concert... i tot i que tothom escoltava tothom, és innegable que el moment Sopa va fer moure les masses, ja que hi havia ja algunes veus crítiques amb ells per utilitzar el castellà en algunes cançons (i el què estava per venir). Sau eren els més pop, el més semblant a la música britànica, amb el malaurat Carles Sabater. Els Pets, els més incombustibles, el rock gamberro (agrícola, en deien ells), i també el més reivindicatiu. Festa assegurada. I Sangtraït, els heavies, amb el seu rock contundent i les seves balades inoblidables. I el gran Papa Juls amb la seva poesia i crits com el que dóna títol a l'entrada; "Voleu emprenyar els veïns?" I dels Sopa... ja se sap... sopa estrangera...
Doncs 25 anys, com passa el temps, no? potser sí que al final caldrà reconèixer que ens fem grans. I jo que em pensava que seríem joves per sempre... Almenys, el record d'aquella nit sí que durarà per sempre.