YELLOWSTONE (x2)

Abans de creuar l'atlàntic amb els Castellers, vull tenir enllestides aquestes sèries que he estat veient darrerament que es tracten de segones, tercers o quartes temporades d'algunes ja conegudes, deixant en llista d'espera les que encara no he descobert. Me'n quedaven dues d'aquesta tongada, i avui he acabat la segona temporada de Yellowstone.

A l'entrada sobre la primera temporada ja explicava la sorpresa per esperar-me una cosa i trobar-me una altra de diferent. Aquesta vegada, ja sabia què anava, i un cop enllestida, puc dir que m'ha agradat més que la primera, i fins i tot podria dir que bastant més. Les trifulgues entre els poders d'aquella zona de Montana passa per diferents situacions, i els guionistes se les empesquen per ajuntar enemics per a lluitar contra altres. Sigui com sigui, una trama enganxosa, duta amb destresa pels seus creadors. També en aquella entrada anomenava aquesta sèrie com el Falcon Crest del segle XXI. Realment, així ho sembla, però amb una dosi de qualitat molt més elevada, i amb grans diferències, no ens enganyem, ja que allò era un culebrot i això no, però puc seguir dient que l'essència és la mateixa, només que al concentrar-se en pocs capítols, tot passa de cop i de pressa, donant-li molt ritme i emoció.

Un cop més, el repartiment és clau per a l'èxit de la sèrie. No desentona ningú, ni bo, ni dolent, ni mig bo ni mig dolent, principals o secundaris. I hi ha personatges que ho broden de lo capullots que arriben a ser (com la Beth), però és que tots ho fan a la perfecció, mimentitzant-se i interpretant el seu personatge el més real possible. La trama ens porta a conéixer dos malvats que provoca que els enemics habituals hagin d'aliar-se. Hi ha escenes que sorprenen i que et deixen amb la boca oberta perquè no t'ho esperes. L'únic però el tenim a l'últim capítol, que quan esperes que passi alguna cosa... al final no hi ha canvis significatius apart del desenllaç típic. Aquí han sorprès però per no oferir-nos un final de temporada trepidant.

Tot i aquesta decepció, la família Dutton, la reserva índia, els vaquers, els rodeos, les baralles... tot, absolutament tot ha estat a l'alçada de les expectatives, i les ha pujat dos o tres graons més de cara a la tercera temporada (en té quatre). Veurem si respon amb la mateixa qualitat, o com a mínim, podem seguir gaudint ni que sigui d'aquells paisatges brutals que ens ofereixen les localitzacions de la sèrie. Quina enveja de paradís... Si no fos per la maldat de les persones, ho seria.