PEL·LÍCULES A LA PLANXA (7)

SPECTRAL: Tot i que no la vaig veure mentre planxava, des del minut zero tenia clar que podia ser una de les candidates a aquesta categoria. La vaig mirar com a pel·lícula de sobretaula i va complir amb les expectatives: acció, emoció, i ganes de buscar la diferència, que a l'hora de la veritat, amb tant plasma i espectre, volen fer passar per ciència una cosa que no és (com si els caçafantasmes fossin també coses reals). En aquest cas, en una gerra civil a Moldàvia (seria bo saber el perquè de la localització), apareixen una mena d'éssers espectrals i invisibles que es van carregant a tothom travessant-los. Sort dels USA (com no), que tenen la manera de poder-los veure i mes tard, poder-s'hi enfrontar; què faríem sense ells (a part de viure en pau)??? Sigui com sigui, entreteniment bàsic però tampoc deplorable. Aprovat.

SUCKER PUNCH: Aquesta sí que és una peli de planxa total. Una paranoia del director de 300, en la seva línia: una història amb violència, amb personatges mig heroics-mig estranys, trama distòpica, i imatges d'acció a càmera lenta i amb tombarelles. L'equip de noies protagonista és qui dona ales a la història, molt més que la paranoia col·lectiva, i tot i el desgavell de tot plegat, aconsegueix crear una química estranya amb l'espectador que l'arriba a divertir o mantenir interessat en el què està veient. Això sí, sense deixar la planxa. Crec que no ha anat massa lluny.

NEXT GOAL WINS:  Qui marca guanya és la traducció del títol d'aquesta pel·lícula que en castellà en diuen "El peor equipo del mundo". Explica la història real de la selecció de futbol de Samoa americana, que va perdre per 31 a 0 en un partit de classificació pel mundial, convertint-se en la golejada històrica més bèstia. Després d'aquell fet, la federació del país contracta un entrenador fracassat estranger per intentar simplement marcar un gol en algun partit. Els jugadors que es troba són diguem-ne, poc competitius, però finalment aconsegueix no tan sols marcar n gol, sinó guanyar a Tonga per 2 a 1. La peli és una comèdia que recorda aquells fets verídics, i fins i tot ens mostra la primera jugadora transgènere en jugar. Tota una fita. Pel·lícula distreta, divertida i emotiva ala vegada.

CARRY ON: Un thriller amb el títol de "Equipaje de mano", que déu n'hi do, sense tenir massa pretensions, aconsegueix mantenir la intriga i els nervis durant ben bé tota la pel·lícula. Uns terroristes volen ficar una bomba dins un avió per cometre un atemptat, i fan xantatge a un dels policies que vigila les cintes d'equipatge per tal de colar l'explosiu sense problemes. Les amenaces comencen fent efecte, però de mica en mica la història es va trenant per intentar salvar l'avió i els passatgers. Com deia, no n'esperava molt i fins i tot mereixeria, per la bona estona passada, no estar catalogada dins les pelis de planxa, però al final es queda en aquest grup, sobretot per incompatibilitat de temps i publicacions.